Llum verd a la nova RTVV amb el vot en contra del PP: Preferència als extreballadors i per a la fi del 2016
La Comissió de Ràdio Televisió Valenciana de les Corts Valencianes ha fet el primer pas per a recuperar la televisió pública autonòmica: l’aprovació de la proposició de llei, que ara haurà de debatre el ple del Parlament, i que guiarà la construcció del nou Canal 9.
Els partits que han donat suport a la proposició –PSPV-PSOE, Compromís i Podem– volen que la televisió comence a emetre a la fi del 2016 i done preferència als extreballadors de Ràdio Televisió Valenciana, tancada manu militari pel PP, a l’hora de ser contractats.
El portaveu de Podem, Antonio Montiel, no s’ha atrevit –en contra del que havia publicat anteriorment aquest diari per error– a fixar el nombre de treballadors que tindrà el nou ens: 750, en línia amb l’informe presentat per un grup de professors universitaris, els anomenats experts. La proposta ha tirat avant, malgrat el vot en contra del PP i l’abstenció de Ciutadans.
Tots dos grups han criticat els partits del Govern –PSPV i Compromís– i el seu suport parlamentari, Podem, per la gestió del tema del personal en la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, nom del nou ens públic.
El PP ha tocat el punt feble. “En contra de les seues promeses, al final aquest Consell ni ha recuperat RTVV ni ha rescatat els extreballadors”, ha dit Jorge Bellver, el portaveu d’aquest partit en la comissió. El portaveu de Ciutadans, Toni Subiela, ha explicat l’abstenció del seu grup. “És un error obrir una altra RTVV amb els problemes heretats de l’ens anterior, perquè el procés de selecció que planeja el tripartit pot derivar en una allau de denúncies dels extreballadors i generar un altre forat en l’erari públic”.
L’espinosa qüestió laboral
Els portaveus del PSPV –Rosa Peris– i de Compromís –Fran Ferri– no s’han pronunciat sobre el nombre de treballadors que tindrà la televisió i el procés de selecció que hauran de seguir, però el document, elaborat per Podem, basant-se en les aportacions dels experts que han comparegut a les Corts, atorga gairebé exclusivitat als extreballadors de Canal 9 per a la televisió provisional –el Consell no vol demorar-ne el llançament– i prioritat a l’hora de confeccionar la plantilla definitiva.
Aquesta preferència, però, té limitacions. La plantilla es confeccionarà basant-se en les propostes de la direcció, “que definirà el nombre i la denominació dels llocs” de treball necessaris. És a dir, si la futura televisió pública necessita professionals que no hi havia en la plantilla anterior –llocs relacionats amb les noves tecnologies, per exemple–, eixiran a concurs.
Quan calga contractar professionals que hi hagen d’exercir funcions que ja s’exercien en Canal 9, “l’experiència acumulada” pels extreballadors i el fet d’haver superat l’oposició –“hagen superat proves selectives d’accés”– serà considerat un mèrit en un altre concurs, com l’anterior, públic, transparent i obert. En aquest punt, però, els extreballadors de RTVV, fortament mobilitzats després del tancament de la cadena, sí que tindran avantatge en les noves oposicions.
Montiel ja va dir que la solució proposada –que ara es debatrà en el ple de les Corts– és la ideal. “Se situa a mitjan camí entre la proposta del comité d’empresa de RTVV i altres idees, com la de la Unió de Periodistes. Es valora l’experiència dels exempleats basant-se en acords i lleis, però es plantegen concursos que respectaran els principis d’igualtat, transparència i publicitat”.
Els extreballadors, tot i que titllen el text d’interpretable, estan satisfets amb aquesta clàusula, la disposició addicional novena. No obstant això, el nombre i la selecció dels treballadors estarà subjecta a tres factors, com a mínim: el debat parlamentari definitiu, el disseny de la direcció general i els diners disponibles, que hi haurà de posar una Generalitat amb problemes financers ben greus.
Una tramitació exprés per a arribar al 2016
La proposició de llei, amb un informe previ del Consell, es debatrà al juny o, a tot estirar, al juliol, mes en què s’aprovaria. Immediatament –el Parlament o una part podria treballar a l’agost– les Corts elegiran el Consell rector i es buscarà un director general. Al primer –elegit pels diputats i les organitzacions de la societat civil– en correspondrà la gestió econòmica. Al segon, triar, en concurs públic, els continguts de la televisió. Els terminis marcats són ajustats, però es maneja una data simbòlica per a fer arrancar la nova televisió: el 29 de novembre de 2016, el tercer aniversari del tancament.
Dos canals de televisió i un per Internet
La proposició de llei preveu la creació de dos canals de televisió. L’un, convencional –per a informar, formar i entretenir– i l’altre, especialitzat en informació o per a cobrir esdeveniments especials, incloses les retransmissions esportives. Aquest canal podria col·laborar amb les televisions locals o comarcals. El tercer canal –dedicat al públic infantil– emetrà en principi per Internet, en què ja es concentra el consum del gros d’aquest públic.
En una segona fase, l’emissió podria doblar-se per televisió, ja que se’n vol demanar una tercera freqüència –múltiplex, en l’argot– al Govern central. La proposició de llei també proposa la creació de dues emissores de ràdio, una per a la música i la cultura en valencià.
