Mónica Oltra: “El canvi de la dependència no és fàcil, però és imprescindible”
“És un procés de transició difícil”, ha resumit Mónica Oltra aquest dimarts la tasca de posar en peu, en el seu primer any al capdavant de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, un model nou d’atenció a les persones dependents. “No és un canvi fàcil, però és un canvi imprescindible”, ha afegit la també vicepresidenta de la Generalitat, que ha puntualitzat que la seua tasca, “desgraciadament, no arranca de zero”, sinó d’“una ruïna” que va deixar la gestió del PP.
En una compareixença en comissió en les Corts Valencianes, Oltra ha informat de les mesures adoptades pel que fa als copagaments, l’augment d’avaluadors i el pagament de la retroactivitat. La número dos del Consell ha assenyalat que la seua intenció, durant el primer any com a responsable de les polítiques socials, i en compliment dels compromisos continguts en l’Acord del Botànic, s’ha aplicat a “dignificar un dels col·lectius més vulnerables i reparar el maltractament institucional a què se’ls havia sotmés”.
Després de plantejar que “l’atenció social hauria de tenir el mateix rang d’universalitat que l’atenció sanitària”, Oltra ha ressaltat que l’eliminació del copagament en centres de dia ha afectat 1.352 persones grans i 3.317 persones amb diversitat funcional, amb un cost conjunt de més de 8 milions d’euros. L’eliminació del copagament ha suposat la tornada a centres de dia de 83 persones, el 30% de les que els havien abandonat per no poder pagar-ho.
Contrària a la “institucionalització” (en referència a grans centres en què es perd l’ambient familiar i el context social) i partidària de donar prioritat al fet que les persones dependents puguen romandre en el seu entorn, ser ateses en centres de dia i, només en última instància, ingressades en residències de dimensions més humanes, Oltra ha reivindicat l’objectiu que “la vida en una residència no es convertisca en una reclusió, ja que una residència no és un centre penitenciari”.
En aqueix sentit, l’augment de les quantitats mínimes disponibles dels seus ingressos ha beneficiat 10.210 persones grans i 2.272 persones amb diversitat funcional en residències o habitatges tutelats. A més, l’exclusió de les pagues extraordinàries de les quantitats a cobrar en centres residencials ha tornat a aqueixes persones una capacitat de despesa “que se’ls havia confiscat”.
Desbloquejar la situació dels expedients per al reconeixement del dret a rebre ajudes és un dels grans objectius del seu departament i, per això, Oltra ha apostat per reconvertir tot el mecanisme d’avaluació, que el PP havia externalitzat en un organisme sota una comanda de l’Administració. Només 18 persones, que es van convertir en 17 quan una va abandonar el lloc (10 a València, dos a Castelló i sis a Alacant, que es van convertir en cinc) avaluaven totes les sol·licituds. Es va arribar a l’extrem que a Alacant, els anys 2012 i 2013, no es va avaluar cap expedient.
La nova Administració ha optat, precisament, per emprendre com a experiència pilot a Alacant la formació de nous equips d’avaluadors. Segons Oltra, ja en són 106 els que s’han format. Aprofitar els recursos dels serveis socials municipals i augmentar el nombre d’avaluadors permet donar eixida a més quantitat d’expedients. Abans que acabe l’any s’hauran format 330 avaluadors més a València i Castelló perquè el 2017 entre el nou model plenament en funcionament.
Oltra ha reconegut que encara no s’ha arribat a la xifra de 1.800 expedients resolts per mes que s’havia proposat, i l’ha situada, entre el gener i el juny, en uns 1.200 mensuals, però s’ha mostrat confiada que l’eficiència prevista s’aconseguirà. El 2018, ha assenyalat la vicepresidenta, “s’haurà consolidat un sistema que complisca la Llei de dependència”.
El pagament retroactiu de les ajudes que l’Administració devia a persones en situació de dependència o als seus familiars, que les sentències reiterades dels tribunals van acabar obligant a reconéixer, és el tercer aspecte en què ha centrat Oltra la seua política. Així, el març del 2016 la Generalitat ha pagat 28 milions d’euros per a liquidar un deute pendent que el PP havia decidit trossejar en terminis al llarg d’unes quantes anualitats. D’altra banda, s’han destinat fins ara 8,7 milions a pagar el deute amb 1.712 famílies de persones dependents que van morir sense arribar a cobrar les ajudes.
Mentre Fabiola Meco, de Podem, destacava el “canvi de model” i recordava, com també Alberto García, de Ciutadans, l’informe del Síndic de Greuges del 2015, molt crític amb la gestió de la dependència i els serveis socials (“només podem millorar”, ha contestat Oltra), José Juan Zaplana, del PP, ha assegurat: “No crec que el seu model funcione”. I s’ha basat en el fet que el Ministeri de Benestar Social dóna xifres inferiors a les de la Conselleria de resolució d’expedients (46.068 davant de 49.372) a la Comunitat Valenciana. Oltra ha respost que “totes les comunitats autònomes mantenen una discrepància de xifres amb el Ministeri”. Mònica Àlvaro de Compromís, ha destacat la importància de la coordinació amb els serveis socials municipals i ha recordat en la seua intervenció que en la Conselleria, quan hi va arribar el nou equip, va descobrir que els gestors del PP no tenien ni una llista de correus electrònics dels ajuntaments. La socialista Concha Andrés, de la seua banda, ha evocat una entrevista en què Mariano Rajoy va assegurar que “la dependència no és viable” per recriminar al PP que haja executat “retallades d’una magnitud intolerable”.
