eldiario.es

9

“Obstinar-se que la ceràmica castellonenca isca per València va contra natura, òbviament ha d’eixir per Castelló”

El port de Castelló s’ha establit com el port de la ceràmica de la Comunitat Valenciana, amb una suma d’exportació i importació que supera València en tres vegades el nombre de mercaderia controlada.

El president de l’Autoritat Portuària, Francisco Toledo, atribueix l’èxit del port de Castelló a una situació molt més flexible, a la proximitat de la indústria ceràmica amb les instal·lacions portuàries i a la competitivitat de preus.

Vista aérea del puerto de Castellón

Vista aérea del puerto de Castellón

El port de Castelló s’ha convertit durant els últims anys en el punt d’entrada i eixida principal de la ceràmica a la Comunitat Valenciana. Malgrat que tradicionalment s’ha considerat el port de València com el port d’eixida de la indústria ceràmica, les dades recollides pel dossier que cada any s’elabora amb motiu de la celebració de la fira de la ceràmica Cevisama situen el port de Castelló com el que més trànsit ceràmic mou de la Comunitat, amb pràcticament la totalitat de la importació –5,5 milions de tones– i, a més, una bona part de l’exportació.

“Pel port de València ix tot allò que va a destinacions a què no arriba el port de Castelló”, afirma Francisco Toledo, president de l’Autoritat Portuària de Castelló. “Nosaltres arribem a tota la mar Mediterrània, la mar Negra, la Roja, tot Àfrica –oriental i occidental– fins a Sud-àfrica i el golf Pèrsic. Aquest és l’àmbit geogràfic de les nostres línies regulars de contenidors, encara que realment tenim nolis de fins a 101 països l’any passat. Tots els contenidors que no van per aquestes àrees geogràfiques, a les quals nosaltres arribem, ixen des del port de València, ja que no compensa els transbords i encareix el preu. Tota la resta, ve per Castelló, perquè som més barats”.

El president de l’Autoritat Portuària atribueix l’èxit del port de Castelló a una situació molt més flexible, a la proximitat de la indústria ceràmica amb les instal·lacions portuàries i a la competitivitat de preus. “Altres ports tenen un temps d’espera per a admetre contenidors durant un temps determinat, però després no. El nostre model, per tant, és molt més flexible en aquest aspecte i, unit això a l’estalvi logístic de la proximitat i la competitivitat dels preus, ens converteix en una opció molt atractiva”, explica Toledo.

El 2018 es va establir en el port una línia directa amb el Marroc, que va connectar Castelló amb el que era, pràcticament, l’últim país africà a disposar d’una connexió marítima amb la capital de la Plana. La dificultat de l’operació va consistir en les negatives que, en un primer moment, va obtenir la idea, a causa de l’existència d’unes quantes línies entre el Marroc i València. Hui dia pràcticament la totalitat de la càrrega provinent d’aquest país s’ha traslladat a Castelló i el port ha passat de moure 1.200 contenidors a 120.000 enguany.

“Al principi es va dir que hi havia tantes línies des de València al Marroc que no tindria èxit obrir una ruta des del port de Castelló, fins que es va posar una línia i es va veure que, efectivament, podíem competir. L’any passat el port de València va baixar un 8% l’exportació de ceràmica i a Castelló vam pujar un 12%”, explica el president de l'Autoritat Portuària.

Per a Francisco Toledo, l’eixida natural de la ceràmica castellonenca és pel port de Castelló, igual que l’eixida natural dels cotxes de la Ford és per València o per Sagunt. “Obstinar-se que la ceràmica castellonenca isca per València va contra natura, òbviament ha d’eixir per Castelló. Més encara quan funcionem bé i tenim tarifes millors”, sentencia Toledo.

“No som competència, ja que oferim un servei en menys temps i més barat, per la qual cosa no hi ha competència possible. La qüestió és tindre línies, en la mesura que anem posant més línies, i jo estic segur que amb el temps arribarem a tindre línies amb Amèrica –quan hi haja un volum suficient que ho justifique–. És un procés natural en el qual València, com ja ha passat, anirà perdent càrrega que anirà absorbint Castelló, que en l’actualitat ja s’ocupa de quasi el 40%”, explica Toledo

Diversificació dels ports valencians

Castelló seria ja, per tant, el port de la ceràmica de la Comunitat Valenciana, amb una suma d’exportació i importació que supera València en tres vegades el nombre de mercaderia controlada. La Comunitat Valenciana tindria així la sort de tindre dos ports entre els deu primers d’Espanya: el de València, segon del país en moviment de mercaderies, i el de Castelló, que en aquests moments és el nové.

Per a Francisco Toledo, això és un bé a reivindicar, més encara tenint en compte que són ports amb perfils diferents. “El port de València està centrat en el contenidor: més del 80% del que mou és contenidor. El de Castelló és polivalent i està entre els deu primers en granel sòlid, líquid i importació i exportació. Això enriqueix la Comunitat, perquè diversifiquem el servei, no som competència, ja que som complementaris. On no arribem, arribaran ells, i viceversa”.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha