Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Dos finançadors del PP amb la Gürtel i una empresa dels papers de Bárcenas, adjudicataris de les ITV de les “mossegades” de Zaplana

Eduardo Zaplana, en l'escorcollament de la seua casa a Benidorm.

La Guàrdia Civil sospita que una part dels diners il·lícits d’Eduardo Zaplana que va intentar repatriar i que ha desencadenat l’operació Erial va eixir de presumptes “mossegades” de la privatització de les ITV i de l’adjudicació del primer pla eòlic de la Comunitat Valenciana. Els agents de l’UCO van requisar de les dependències de la Conselleria d’Economia de la Generalitat Valenciana tots dos expedients, que els serviran, almenys, per a poder seguir el rastre dels contractes.

La privatització de les ITV es va produir l’any 1997 i es va dividir en cinc lots als quals van accedir una dotzena d’empreses que van concórrer al procés en UTE. Entre els empresaris que van guanyar aquest concurs hi ha la gent més granada de la patronal valenciana de l’època, que va treballar activament perquè Zaplana guanyara les eleccions i per tancar el seu pacte amb els regionalistes d’Unió Valenciana, amb qui va pactar el PP per fer-se el 1995 amb la Generalitat Valenciana.

Entre els adjudicataris d’aquell contracte hi ha dues sagues familiars que en Gürtel van confessar finançar el PP valencià, la concessionària de l’aigua de València presidida per qui va ser la mà dreta d’Adolfo Suárez i els empresaris que van ordir i van pressionar perquè el pacte PP i Unió Valenciana portara Zaplana a la Presidència de la Generalitat. També hi van estar empreses que anys després han aparegut en els papers de Bárcenas o s’han vist esguitats per la trama Gürtel. 

La privatització de les ITV va contravenir els principis econòmics de l’època, perquè aquest servei l’oferia una empresa pública que era rendible. A més, aqueixa externalització no va implicar una reducció del preu, atés que les revisions a la Comunitat Valenciana han estat durant anys les més cares de tot Espanya. Aquesta situació va provocar un informe demolidor de la Sindicatura de Comptes que, si és ben estudiat per la Guàrdia Civil, pot aportar molta llum a la investigació actual.

El lot 1 (Zona Castelló) del polèmic concurs va anar a parar a “Valenciana de Revisiones UTE”, en la qual estaven les empreses Levantina de Obras y Servicios SA, Inspecciones Técnicas y Verificaciones i Sedesa, l’empresa de capçalera de la família de l’exdirector general de la policia amb Aznar Juan Cotino. Aquest últim declara dijous davant la Guàrdia Civil i els seus nebots Vicente i José van ser detinguts en aquesta operació. Vicente ha confessat fa poc haver finançat el PP en els anys 2007 i 2008.

El lot 2 (Zona València Nord) se’l va emportar una UTE entre Asistencia Técnica Industrial, CECAM SA, Tratamientos Medioambientales SA (Grupo Lubasa) i Juan Vicente Ortí Chuliá. Lubasa és propietat de la família Batalla de Castelló. El pare, Luis Batalla, va estar dos anys sense poder contractar amb administracions públiques per frau fiscal. El seu fill, Gabriel, és ara president de la companyia i va admetre haver finançat el PP de Francisco Camps.

Per part seua, Vicente Ortí Chuliá va entrar en l’UTE com a autònom i és una persona molt vinculada al grup Lladró, un hòlding empresarial que en els anys 90 va estar molt proper a Unió Valenciana i va finançar el secessionisme lingüístic que va apallissar durant anys l’esquerra local.

El lot 3 (Zona València Oest) va anar a parar a Valenciana de Servicios ITV, formada per una filial d’FCC i Aigües de València. En aquella època, el president de l’empresa valenciana era Fernando Abril Martorell, que va ser mà dreta d’Adolfo Suárez, en una societat controlada pels francesos de Bouygues, Banc de València i el Banco Hispanoamericano. FCC va ser donant del PP i figura en els papers de Bárcenas.

En Aseguramiento Técnico de Calidad SA apareixen importants empresaris valencians. Arturo Virosque, el que va ser president de la Cambra de València en les etapes del PP i Felipe Almenar, de Cyes, esguitada en Gürtel, encara que en va eixir indemne. També estava Silvia Folch, dona de Manuel Palma, empresari automobilístic que va ser regidor de Paterna pel PP entre els anys 2011 i 2015.

El lot 5 (Zona Alacant-Elx) va reunir també potents empresaris i famílies de la burgesia valenciana, en algun cas, també acusades de pagar comissions en el cas Taula. En l’UTE “Control ITV Alicante” van entrar la CAM, caixa d’estalvis que Zaplana va manipular com li va donar la gana, Gesfesa, Pavasal i Mayve Obra Civil de Benidorm. 

Gesfesa és una firma de la família Ferrando, en concret la dirigia Federico Ferrando. El seu germà Rafael va arribar a presidir Cierval el 1997 i va ser un dels aliats més grans d’Eduardo Zaplana. De fet, l’expresident va pressionar per dinamitar el seu antecessor en la patronal autonòmica José María Jiménez de Laiglesia.

stats