El PP tarda només 15 dies a abandonar el pacte valencià per unes inversions justes i Ciutadans titubeja
El parlament valencià, fart de la discriminació pressupostària, ha convocat una reunió amb els diputats i senadors elegits en representació del poble valencià per a traslladar els acords signats prèviament per aquesta Cambra pel que fa a les inversions territorials. El projecte dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) del 2017 retalla en un 33% (5.000 milions d’euros) les aportacions a la Comunitat Valenciana, que es queden en 590 milions d’euros, a penes un 6,9% del total.
La convocatòria d’aquest dimarts, impulsada per Enric Morera des de la Presidència de les Corts, pot abordar-se des de diverses perspectives. Un acord entre la Cambra autonòmica amb els representants del Congrés i el Senat és una bona manera de –diguem-ne– fer visible ‘el problema valencià’, de ‘muntar el canyaret a Madrid’ i de mostrar unitat i rebuig de les inversions territorials inferiors al pes poblacional. D’una altra, suposa demostrar qui està implicat realment en la reivindicació i disposat a rebutjar en el Congrés els pressupostos i defensar en les esmenes més dotació econòmica per a la Comunitat Valenciana.
Tots els grups parlamentaris han signat fins tres vegades aquesta reivindicació. En l’última, la ‘Declaració institucional davant de la marginació dels valencians en els PGE 2017’, subscrita el 5 d’abril, ja s’acordava convocar aquesta trobada, per la qual cosa es presumia que en aquest acte el compromís seria, una altra vegada, col·lectiu. Però no. En gairebé 15 dies, el PP valencià ha passat de sumar-se al “rebuig absolut” que van manifestar les Corts a considerar-lo “partidista” i ignorar l’acord subscrit. El canvi de postura arriba després de l’estirada d’orelles de Gènova a la presidenta autonòmica, Isabel Bonig, pel desenvolupament del gens discret comité provincial del partit davant de la disputa de la Presidència de la província de València per dos candidats.
Isabel Bonig, també portaveu en les Corts, va anunciar dijous que no acudiria a l’acte perquè el considerava “partidista”, posició que no comparteixen la resta dels portaveus. És cert que l’acord posa en un compromís tant el PP com Ciutadans, ja que els primers, si compleixen l’acord, haurien d’oposar-se als pressupostos que proposa el seu president, i els segons, oposar-se a la direcció nacional, amb qui les relacions no són precisament cordials, i no respectar l’acord que va subscriure Albert Rivera amb Mariano Rajoy.
A la portaveu popular li han plogut des de llavors nombroses crítiques, algunes de més dures que altres. Des de PSPV, Compromís i Podem, amb una posició més còmoda, ja que els seus grups respectius rebutjaran els PGE, han acusat la líder popular de traïció, deslleialtat i absència d’autoritat en el PP valencià. Fins i tot la portaveu del Consell, Mónica Oltra, li ha retret que “signara una cosa per quedar bé” i que després “per un avís de Madrid, se’n faça arrere”.
Encara que l’acte, segons va anunciar Morera, se celebrarà sí o sí i “hi estiga qui hi estiga”, la imatge d’unitat quedarà fracturada si el principal partit de l’oposició en les Corts i que elabora els pressupostos no acudeix a la cita.
