El PP valencià va demanar el 2017 el segon metge en els bous al carrer, que ara rebutja amb el suport de PSPV, Ciutadans i Vox

La tauromàquia és un dels punts calents en les Corts Valencianes i en el si del Govern valencià. En la comunitat autònoma que més festejos taurins celebra, la majoria fora de plaça, aquesta tradició genera fortes tensions entre els partits amb representació, més enllà de l’eix esquerra-dreta. La superació d’aquests eixos s’ha vist dimecres en el ple del parlament autonòmic durant la votació d’una proposició de llei del PP, calcada d’una de presentada pels socialistes, per a derogar una disposició que obliga a la presència de dos sanitaris en els bous al carrer. La proposició s’ha aprovat amb els vots a favor de PP, Ciutadans, Vox i el PSPV i rebutjada per Compromís i Unides Podem-EUPV.

La mesura implicava augmentar la seguretat en els festejos taurins amb un metge més en les infermeries. La posició dels partits en aquest tema ha anat canviant com les parelles en un ball. Inclosa a proposta de Podem en la llei d’acompanyament als pressupostos del 2018, no va arribar a implantar-se per una moratòria acordada entre PSPV, Ciutadans i Compromís per a retardar-la fins al 2020. El motiu va ser la queixa d’alcaldes, ramaders i penyes taurines pel cost tan elevat que suposa contractar dos metges, especialment en municipis menuts. El PP es va oposar a la moratòria perquè considerava que era un pegat a una mesura que buscava eliminar la tradició.

Mesos després, els socialistes van presentar una proposició de llei per a eliminar el requisit del segon facultatiu, que no va arribar a debatre’s perquè es van dissoldre les Corts Valencianes de manera anticipada per a les eleccions d’abril. Una vegada posada en marxa la nova legislatura, els populars van rescatar aquesta proposta del calaix i en van plantejar una de molt similar a la del PSPV.

El mateix PP que ha fet bandera contra la proposta d’augmentar la seguretat, va presentar a l’octubre del 2017 una proposició no de llei (PNL) en què instava el Govern autonòmic a “preveure la figura del metge ajudant en els equips sanitaris corresponents que es constituïsquen a aquest efecte, en els festejos taurins tradicionals (bous al carrer), en poblacions de més de 5.000 habitants i en aquells en què s’exhibisquen bous salvatges”.

La PNL la van registrar les diputades Maria José Catalá i Maria Remedios Yánez i assenyala que “el Consell Autonòmic Mèdic de la Comunitat Valenciana sol·licita, a través del Grup Parlamentari Popular, aquesta proposta de millora, amb la finalitat de no sentir-se discriminats en el seu exercici respecte d’altres comunitats, disminuir la seua sobrecàrrega de treball, reivindicant més eficàcia i seguretat, donar més atractiu per als professionals mèdics per aquesta activitat assistencial, que ha evolucionat a tindre menys interés en els últims anys, i per descomptat per a millorar la qualitat d’atenció sanitària en aquest tipus de festejos”. Unes mesures que els populars hui rebutgen.

Compromís i Unides Podem són els únics grups que han votat en contra de la proposició. El diputat de Compromís Carles Esteve ha acusat el PP de portar a la cambra un debat “enverinat”, perquè en realitat volia debatre sobre el festeig en si, ja que “no ha parlat ni un segon de seguretat”. “La realitat de la nostra terra mostra moltes maneres de ser valencià, no m’atreviria a dir que és més valencià qui corre davant d’un animal”, ha incidit.

Així, després d’assumir que els bous al carrer són una realitat, ha advertit que és responsabilitat de tothom garantir la seguretat i ha qualificat d’“inconscient, imprudent, temerària i irresponsable” l’afirmació del text que assenyala que amb un metge es garanteix la seguretat. “Amb cinc persones mortes en un any algú en aquesta cambra és capaç de dir a les seues famílies que la normativa és suficient? Jo no”, ha etzibat.

De la seua banda, Irene Gómez, de la formació morada, considera que han de donar suport a la presència de dos metges per “coherència” amb les seues reivindicacions i ha recordat que “en els bous al carrer no existeix el risc zero, però hi ha marge de millora”.

Des del 2015, els festejos taurins s’han cobrat la vida de 16 persones i arrosseguen més de 3.500 ferits. 2019 ha sigut el segon pitjor any, amb cinc persones mortes, en un lustre.