Pasteres en temps de coronavirus o com les persones migrants acaben en terra de ningú

La sorpresa entre forces de l’ordre, l’Administració i ONG era majúscula aquesta setmana amb l’arribada dijous, a bord d’una pastera, de 13 persones amb passaport sirià a la costa alacantina. Refugiats, tots homes, que han acabat a cinc mil quilòmetres de casa a la recerca d’una oportunitat que Europa continua posant-los difícil.

Més enllà de les qüestions que desperta el canvi de ruta migratòria que podria tornar a reproduir-se per als que fugen de l’Orient Mitjà, la veritat és que aquesta pastera, i dues més, l’una dijous i l’altra divendres, amb 16 persones algerianes, una nacionalitat habitual en la immigració irregular, ha posat en evidència el sistema d’acolliment del Govern central en temps de coronavirus.

En teoria, les persones arribades a Espanya haurien de mantindre quarantena, segons l’última instrucció de l’executiu de Pedro Sánchez. No ha sigut així en el cas d’Alacant.

La legislació també estableix que, després d’un termini màxim de 72 hores de custòdia policial per a prendre’ls les dades, es deriven al sistema d’acolliment de Migracions, Secretaria d’Estat dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. En la pràctica, no n’hi ha hagut i són al carrer, perquè es van negar a ser traslladats al centre que Creu Roja té a Chiclana, Cadis.

L’arribada de les 13 persones sirianes a la platja del Postiguet d’Alacant la matinada de dijous va ser assistida per la Policia Nacional, que es va encarregar de prendre’ls la temperatura i proporcionar-los màscares i guants, afirmen fonts de la comissaria provincial. Totes estaven en bon estat de salut.

Després van ser traslladats a dependències policials, on segons aquestes mateixes fonts, se’ls va tramitar l’expedient d’expulsió, un document que els aboca a quedar en llibertat a l’espera de la resolució dels seus casos, ja que el centre d’internament d’estrangers més pròxim, el CIE de València, està tancat pel coronavirus.

Fonts de la Sotsdelegació del Govern, a preguntes d’aquest mitjà, remeten al Ministeri de l’Interior. Recorden que la “la capacitat de retorn” de les persones que han arribat a Espanya en situació irregular “és tendent a zero” per les restriccions de l’espai aeri i el tancament de fronteres per la COVID-19. “La normativa diu que no pots ingressar en un CIE si no hi ha ordre d’expulsió, per la qual cosa, si no pots retornar-les, no té sentit que hi estiguen”, aclareixen.

Llavors, què passa amb aquestes persones? Migracions explica que el procediment “sempre és el mateix, encara que la situació creada per la COVID-19 ho dificulta”. Això és, “se’ls deriva a recursos disposats en el lloc d’arribada i, en cas que no hi haja recursos disponibles, es deriva a recursos d’altres províncies”.

I ací és on entra la Creu Roja, organització que “per primera vegada”, assumeixen fonts de la província, ha participat en una operació de trasllat de persones a una altra província, encara que finalment no s’ha dut a terme.

L’autobús noliejat per l’ONG tenia previst eixir divendres al migdia amb destinació a Cadis per complir-hi la quarantena exigida per normativa. Cap no ha volgut. Tots han optat per quedar-se a Alacant ciutat. I com compleixen la quarantena de 14 dies? Cap de les fonts consultades sap respondre a la pregunta. I què serà d’elles a partir d’ara? La mateixa resposta.

Preguntat l’Ajuntament, expliquen que l’organisme competent sobre aquestes persones és el Govern central. I tornem a començar. Persones que podrien sol·licitar protecció internacional, encara que els serviria de poc per la política d’asil restrictiva del Govern, denuncien les ONG.

En un moment en què la pandèmia ha frenat en un 34,1% l’arribada de persones migrants i refugiades per via marítima i terrestre, segons dades del Ministeri de l’Interior des del 16 de març al 15 d’abril, les que ho intenten, com les d’Alacant, queden encallades en situació d’incertesa, a costa de les ajudes d’ONG, serveis socials o, directament, vivint al carrer.