L’hora de la veritat de la nova radiotelevisió valenciana

Entre el risc de prevaricació i l’amenaça que s’anul·le el tancament de l’empresa anterior, la nova majoria política plasmada en el Pacte del Botànic –PSPV-PSOE, Compromís i Podem– s’ha mogut sense massa agilitat en un terreny molt delicat per a posar en marxa una nova radiotelevisió valenciana, després que el PP tancara al novembre del 2013 de manera traumàtica l’antic Canal 9 i deixara al carrer els més de 1.600 empleats seus.

En els primers mesos d’aquest 2017, el procés arriba a un moment clau. Un grapat de professionals de la comunicació, majoritàriament procedents de l’antic Canal 9, opten al concurs de mèrits per a la direcció general de l’acabada de crear Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). Al mateix temps, en l’Audiència Nacional està previst que se solucione la demanda del sindicat, que reclama l’anul·lació de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) mitjançant el qual es va tancar l’antiga cadena. I les Corts Valencianes treballen en el mandat marc del nou ens autonòmic. Quasi en l’equador de la legislatura, arriba l’hora de la veritat de la radiotelevisió valenciana.

Recuperada primer de tot la competència sobre el servei públic a què va renunciar el govern d’Alberto Fabra, del PP, per a tancar Canal 9 i aprovada el 2016, no sense problemes, la llei que crea el nou ens, la CVMC, arriba al 2017 amb el seu consell rector calfant motors per a començar a emprendre la cursa cap a un inici d’emissions que probablement no es produirà fins després de l’estiu.

Un bany de realitat va convertir en fum les promeses electorals d’alguns dels líders de l’esquerra valenciana, entre ells el president Ximo Puig, de tornar a posar en marxa la radiotelevisió valenciana el mateix any del canvi de govern en la Generalitat, el 2015. La idea de revertir l’ERO d’extinció per a redimensionar la plantilla i reprendre el funcionament de Canal 9 va ser descartada prompte davant del perill evident que el Consell acabara denunciat en els tribunals per prevaricació (no es poden desfer per decret decisions de governs anteriors que impliquen un sobrecost per a les arques públiques sense caure en aqueix risc). D’ací parteix el desacord amb els representants dels extreballadors de la cadena, que han radicalitzat les seues crítiques al govern del Botànic amb el pas dels mesos i mantenen l’exigència de la seua readmissió.

Mentre tres advocats s’encarreguen de liquidar l’antiga Radiotelevisió Valenciana (RTVV), una tasca que pot prolongar-se molt de temps, atés que hi ha nombrosos pleits per dilucidar, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ha acabat posant un jurista en la seua presidència, el lletrat de les Corts Valencianes Enrique Soriano, que va rebre en la seua elecció el suport del PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans. El perfil de Soriano és oportú per a una empresa que cal posar en peu amb atenció especial a la seguretat jurídica. El PP, ara en l’oposició, no dubtaria a utilitzar qualsevol entropessó per a frenar el projecte.

Soriano i els membres del Consell Rector de la Corporació han pres algunes decisions inicials, entre les que destaca la convocatòria per a definir el nom i la marca amb què hauria d’emetre la futura radiotelevisió. Emprendran, a més, els pròxims dies, la selecció del director general del nou ens públic.

Més d’una desena de noms de candidats han transcendit, a pesar que la llei preveu un procediment teòricament protegit per la confidencialitat. Entre ells, figuren professionals procedents de l’antic Canal 9 com ara Benjamí Marín, Clara Castelló o Javier Argente; altres que van treballar en la cadena autonòmica inicialment i la van abandonar, com Artur Balaguer, Juli Esteve o Àngel Martínez, alguns que van protagonitzar programes de la cadena com Josep Ramon Lluch i altres que procedeixen de mitjans diferents, com ara Salvador Enguix. La xifra d’aspirants pot augmentar, ja que els terminis legals permeten que arriben candidatures per correu al llarg d’aquesta setmana que ve. A títol indicatiu, un concurs semblant convocat en Telemadrid va tenir 34 candidats. El Consell Rector seleccionarà tres dels aspirants, una vegada avaluats el currículums i els projectes que presenten, entre els quals triarà, després d’entrevistar-los, el nou director general.

Paral·lelament, el dia 11 de gener està convocat en l’Audiència Nacional el judici de la demanda de nul·litat presentada pel sindicat CGT contra l’ERO d’extinció que van signar el 2013 la resta de les organitzacions sindicals representades llavors en el comité d’empresa de RTVV: CCOO, Intersindical, UGT, USO i CSIF. Als arguments inicials contra l’ERO ha afegit CGT una petició d’ampliació del cas per “successió d’empreses”. Al seu torn, Intersindical ha presentat pel seu compte una demanda de nul·litat en aqueix sentit i CCOO han sol·licitat sumar-se a la causa que se substancia a Madrid.

En mitjans jurídics es considera “bastant probable” que la Sala del Social de l’Audiència Nacional pospose el judici per poder pronunciar-se sobre els nous aspectes plantejats fa a penes uns dies. L’existència o no d’una successió d’empreses entre l’antiga RTVV i la nova CVMC és la paret llisa a què s’aferren els extreballadors de la cadena en la seua pretensió d’aconseguir la readmissió. Alguns precedents no hi ajuden. El Tribunal Suprem va desestimar el 2014 el supòsit de la successió d’empreses en el cas de l’acomiadament col·lectiu de treballadors de Telemadrid per a privatitzar els seus serveis. Al·lega ara la Generalitat que la creació de la nova Corporació és conseqüència del compliment d’una llei del Parlament, i no de decisions mercantils que pretenguen un frau.

L’anul·lació de l’ERO, que el Consell considera improbable, suposaria un greu crebant per a la Generalitat, per les conseqüències econòmiques sobretot, i cauria com una llosa sobre un projecte que compta en els pressupostos autonòmics del 2017 amb 55 milions d’euros, als quals podrà sumar-ne 29 més del pressupost del 2016 que no s’han gastat. Per això el secretari autonòmic de Comunicació, José María Vidal, manté contactes amb CGT per a explorar la possibilitat d’un acord, que no sembla pròxim, a fi d’estalviar-se la decisió judicial.

Paradoxalment, els extreballadors de Canal 9 s’han convertit en l’escull principal per al rescat del servei autonòmic de radiotelevisió. La defensa dels seus interessos xoca amb la voluntat política d’obrir una nova cadena a què puguen incorporar-se nous professionals. La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha reiterat que “no per fer les coses més ràpidament ixen millor”, referint-se a aquest procés. La reclamació per CGT que siguen reincorporats a la nova cadena pública almenys 800 dels antics treballadors de RTVV bloqueja la negociació, atés que el Consell està obligat a complir la llei de creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, en què es preveu recórrer a exempleats per a contractacions en període de proves i es valora com a mèrit la seua procedència en els processos de selecció de personal, però que obri la porta a l’entrada de nous professionals.

La nova radiotelevisió, d’altra banda, estarà lluny d’aqueixes dimensions de plantilla, encara que ningú hi ha posat un límit. El projecte que haja presentat al Consell Rector el director general que siga seleccionat, i posteriorment votat per una majoria qualificada de les Corts Valencianes, donarà les primeres pistes.

La cambra autonòmica treballa en aquests primers compassos de l’any en la definició del mandat marc, que establirà els objectius del servei públic per als pròxims sis anys. Inscrit en aqueix marc, el Consell tancarà amb la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació un contracte programa per a tres anys, que fixarà els continguts i els compromisos econòmics sobre els quals actuarà en la pràctica el nou grup de mitjans.