Radiografia de l'aigua valenciana: la gestió pública directa és un 50% més barata, però té més fugides i no aporta tecnologia

La Sindicatura de Comptes ha realitzat una exhaustiva auditoria operativa sobre la gestió de l'aigua en els 542 municipis valencians. A través d'una mostra de 35 municipis representatius ha intentat fer una radiografia fidedigna dels avantatges i inconvenients de les diferents gestions que existeixen en la Comunitat Valenciana.

Així, una de les conclusions més rellevants que extrau és que la gestió directa del servei de l'aigua és quasi un 50% més barata que la privada o a través d'empreses mixtes, però té un 53% de pèrdues per la mala gestió de les seues infraestructures quan l'externalitzada té un 26,2% d'aquestes pèrdues. A més, que els ajuntaments assumisquen la gestió amb els seus funcionaris impedeix que hi haja un desenvolupament tecnològic major.

Malgrat aquestes xifres, la major part de grans municipis valencians tenen la gestió de l'aigua privatitzada (266) o a través societats mixtes (48), que donen servei a 4,5 milions de valencians. 226 municipis que donen servei a 345.000 veïns tenen una gestió directa i només hi ha dues que a través d'una empresa cent per cent pública que donen aigua a 54.000 veïns. Així que, malgrat el que puga semblar, només 400.000 valencians resideixen en municipis on la gestió de l'aigua és pública.

Sobre els preus existeix una gran diferència entre els diferents models. Segons la Sindicatura de Compres, el preu del metre cúbic en municipis amb gestió directa és de 0,34 euros, mentre que els dos amb empreses públiques tenen un preu de 0,76 euros, el més car. Per part seua, les empreses mixtes i privades ofereixen el litre a 0,62 euros el metre cúbic. Sens dubte, la gestió directa gana la mà als operadors privats.

Per part seua, la gestió indirecta és més competitiva en altres àmbits. Mentre la gestió directa perd el 53% de l'aigua en fugides i frau d'abonats, l'externa aconsegueix que només el 26,2% de l'aigua consumida no es registre, quatre punts per davall de la mitjana estatal. “El nivell tecnològic que caracteritza als tres municipis amb gestió directa és molt inferior a la resta i són els municipis que han encarregat la seua gestió a empreses mixtes els que tenen un nivell d'implantació tecnològica més elevat”, explica l'auditor públic, que va realitzar l'estudi sobre els anys 2015, 2016 i 2017.

Es perd el doble d'aigua que la mitjana europea

“Les pèrdues de volum d'aigua per quilòmetre de xarxa en la mostra examinada van ascendir a 5.498 metres cúbics per any, sent la mitjana espanyola de 5.800 m/km per any i 2.171 m/km la mitjana europea, menys de la meitat”, conclou la Sindicatura de Comptes.

La Sindicatura dona un xicotet pal als municipis de gestió directa perquè “incompleixen l'obligació legal de remetre la informació sobre les seues zones de proveïment i sobre el control de la qualitat realitzada al Sistema d'Informació Nacional d'Aigua de Consum”. “La resta de gestors reporten amb caràcter general la informació exigible”, apunta.

Respecte al manteniment de la xarxa de distribució, la mitjana dels municipis valencians de renovació anual és del 0,5% de la xarxa, lluny del 2% que resultaria d'aplicar literalment una amortització sobre la base de 50 anys de vida útil. Els municipis amb gestió directa van renovar el 0,7% anual entre 2015 i 2017, mentre els que tenen gestió indirecta només un 0,4% a l'any. El volum anual d'inversió que necessiten els 35 municipis analitzats seria de 19 milions d'euros.

La diferència també és elevada entre la despesa que cada municipi fa pel consum de cada 10 metres cúbics d'aigua. Amb variables del 200%, ja que alguns ajuntaments es gasten 366 euros/m i altres 121 euros/m.

Segons l'informe de l'auditor públic, en la Comunitat Valenciana l'origen de l'aigua que beuen els seus habitants prové el 57,6% d'aqüífers subterranis, el 41% de llacs i rius i el 1,3% de la dessalació.

La Comunitat Valenciana és de les autonomies que més aigua reutilitza gràcies al seu sistema de depuradores. En total, el 47%. D'aqueixa quantitat, més del 96% es destina a l'agricultura. Critica el síndic que s'ha d'incrementar l'ús d'aigua reutilitzada, el 16,5% encara va al mar, i utilitzar-la per al reg de jardins i zones esportives. El 33,6% torna als rius i pantans.