Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Un jutge investiga si hospitals privatitzats van cobrar comissions per pròtesis pagades amb diners públics

Hospital de La Ribera, a Alzira.

Adolf Beltran

Un jutjat valencià investiga, amb la participació de la Fiscalia Anticorrupció, si la principal concessionària privada d’hospitals públics, emblema del denominat “model Alzira” que va implantar el PP durant els seus anys de govern, ha cobrat comissions per pròtesis pagades amb diners públics. La investigació, en fase de diligències prèvies, es conseqüència d'una denúncia presentada davant la policia.

“El proveïdor abonarà a B2B Salut l’import resultant d’aplicar el percentatge de l’X% a la quantia que el proveïdor haguera facturat sense IVA als hospitals adherits a la plataforma integrada de compres i serveis compartits”. Així regula el contracte confidencial entre la central de compres de Ribera Salut i les empreses farmacèutiques, a què ha tingut accés eldiario.es, la qual cosa qualifica com a “quota de facturació”.

La revelació pel diari El Español del fet que les concessions sanitàries privades que gestiona Ribera Salut a la Comunitat Valenciana, en els hospitals d’Alzira, Torrevella i Elx, han funcionat amb un sistema que ha oferit a B2B una facturació de 10,6 milions d’euros i uns beneficis de 3,3 milions en els sis anys que ha funcionat, va fer reaccionar fa uns dies la Generalitat Valenciana, ara governada per l’esquerra, ja que Ribera Salut no va reflectir en els seus comptes anuals presentats a l’Administració autonòmica l’existència d’aqueixes quotes de rappel.

L’empresa sanitària ha defensat la “legalitat de les seues operacions” i ha indicat que B2B Salut funciona com altres centrals de compres. I ha afegit que, en tot cas, la suma del benefici obtingut per B2B i el de l’explotació de la concessió hospitalària “està molt lluny del benefici taxat del 7,5% de la TIR (taxa interna de rendibilitat) que marca la clàusula limitadora del contracte”. Dit d’una altra manera, l’ús de B2B fent negoci com a intermediària dels subministraments no supera el límit de benefici estipulat del 7,5% del que Ribera Salut ha invertit en els hospitals que gestiona.

El govern valencià que presideix Ximo Puig ha anunciat des del principi que vol revertir els hospitals que va privatitzar el PP a la xarxa pública i l’hospital d’Alzira, capital de la comarca de la Ribera Alta, la concessió del qual caduca el 2018, és el primer candidat. La consellera de Sanitat, Carmen Montón, ha reclamat a Ribera Salut que en el termini de 15 dies aporte tota la documentació sobre la facturació de B2B Salut, i la vicepresidenta Mónica Oltra va assegurar; “B2B no és una central de compres, això està fet per a una altra cosa”.

Aqueixa “altra cosa” pot ser la que s'investiga judicialmente. Més enllà del conflicte per la gestió privada de la sanitat pública (Ribera Salut gestiona directament la cobertura de 636.400 persones i participa indirectament amb un 35% en l’hospital de Dénia) i sobre l’opacitat en els comptes que revelen episodis com el de B2B, un jutjat investiga si la “quota de facturació” s’ha aplicat també a la compra de pròtesis.

Les concessionàries privades reben una capita, el pagament d’una quantitat que es calcula en funció del que costa a la Generalitat valenciana l’atenció sanitària per habitant i any, per a fer front a les despeses de l’atenció hospitalària. Però queden exemptes de les despeses de farmàcia, pròtesis, transport sanitari i oxigenoteràpia. Les factures d'aquests serveis, difícilment rendibles, les paga l’Administració. I el que s’investiga és si B2B, en adquirir pròtesis per als hospitals de Ribera Salut, ha cobrat també un percentatge sobre subministraments que acabaria pagant la Conselleria de Sanitat.

Els informes que maneja la investigació apunten que el 2015 podrien haver-se cobrat percentatges fins del 23% en marcapassos, que haurien reportat més de 96.000 euros d’un sol proveïdor, i fins del 30% en pròtesis de genoll i maluc, que haurien suposat comissions de 44.000, 50.000 i fins i tot 70.000 euros, segons els proveïdors.

Etiquetas
stats