“Rita Barberá es va lliurar de la imputació en el cas Nóos perquè és aforada”

Sandra Gómez representa un dels valors de futur més ferms del PSPV-PSOE. A 31 anys només, s’ha convertit en la portaveu i número u del grup municipal socialista a València, assumint totes les regidories que portava Joan Calabuig abans d’eixir al Consell (Turisme, Ocupació, Emprenedors i Persones Grans), i deixant Protecció Ciutadana en mans d’Anaïs Menguzzato, que hi entrarà com a nova edil.

Gómez es confirma així com una opció ferma per a liderar el partit a la ciutat i la candidatura a l’Alcaldia de València pel PSPV amb vista al 2019. La nova portaveu és llicenciada en dret i ADE i ja ha exercit com a advocada. A pesar de la seua joventut, no està exempta d’experiència. 

No debades ha estat qui ha portat l’acusació del partit contra Rita Barberá i Alfonso Grau en el cas Nóos, i ha aconseguit fa poc més d’un any el que semblava impossible: la imputació i el processament de Grau, llavors mà dreta de Rita Barberá, i la dimissió consegüent d’aquest.

Quan i com li van comunicar el seu ascens al càrrec de portaveu?

Joan (Calabuig) mateix em va telefonar el dimecres per comunicar-me que hi hauria canvis en el Consell i que deixaria l’Ajuntament.

I en conseqüència, vosté que era la número dos ascendia i assumia el càrrec de portaveu.

Sí, però va ser una cosa que es va parlar en el grup municipal i tots els companys hi estaven d’acord, va ser una decisió de tothom.

Què va sentir quan la va proposar com nova portaveu?

Una mescla de molts sentiments. D’una banda, molta alegria i il·lusió per un nou repte. De l’altra, també pena, perquè estava molt bé al capdavant de la Regidoria de Protecció, crec que m’hi havia integrat molt bé. També nervis, perquè és una responsabilitat molt gran, ens esperen uns mesos de molta faena.

Seguirà una política continuista o introduirà alguna novetat?

La veritat que estic molt d’acord amb la política que duem a terme. Crec que les delegacions que depenen de nosaltres els socialistes funcionen molt bé, gestionem de manera eficient, sense embolics ni polèmiques. Aqueix el missatge que cal traslladar, que podem gestionar aquesta ciutat de manera eficaç i sense conflictes.

Calabuig va parlar fa poc de no tancar-se als grans esdeveniments, opina igual?

Per descomptat, sempre que siguen projectes duradors i que tinguen una continuïtat, que marquen la diferència i aporten valor afegit. És a dir, tot al contrari de projectes ruïnosos com ho va ser al seu dia la Fórmula 1.

Compromís i l’alcalde Ribó estan molestos perquè consideren que havien d’haver-los informat abans d’anunciar els canvis en les regidories. És un mal començament?

Gens. Joan els va informar que deixava l’Ajuntament i amb les regidories no hi ha res a negociar, perquè, tal com estableix el Pacte de la Nau, cada partit té autonomia en aqueix sentit. Les competències estan definides i en aqueix sentit no tenen per què sentir-se molestos.

Pot desencadenar una crisi en el tripartit o almenys tensions, aquest assumpte?

No hi haurà cap problema, tinc molt bona relació amb Joan (Ribó), hi ha bona sintonia entre ambdós.

I amb vista al futur, es presentarà per a liderar la candidatura del PSPV a l’Alcaldia de València el 2019?

Em conformaria d’arribar a les pròximes eleccions havent fet una bona faena. Ara mateix jo sóc una militant més del partit i cal anar pas a pas i no cremar etapes. L’important és intentar dur a terme la millor gestió possible per a passar a una altra etapa amb el millor bagatge. Si decidira o no fer el pas avant seria perquè fins a aqueix moment he fet una bona faena. Jo encara he de demostrar molt, fa només un any que estic en política i, per tant, per a liderar una cosa com el partit a la ciutat, no pot ser qualsevol, has d’haver demostrat molt. En qualsevol cas, el congrés depén del calendari federal i no sabem quan es farà.

Et veus com a alcaldessa en alguna d’aqueixes etapes?

(Rialles) Òbviament la vida municipal seria un honor, però, com et dic, no és una cosa que et pugues prendre a la lleugera, perquè és moltíssima responsabilitat i crec que no cal cremar etapes, cal anar pas a pas i arribar a cada un ben preparada. Encara estic lluny d’aqueix punt. Al que sí que estaré és al que siga millor per al partit socialista, perquè el que sí que crec és que el meu partit representa el millor projecte per a aquesta ciutat.

Es considera l’assot contra la corrupció del PP?

No em considere l’assot del PP, sinó que sí que és veritat que tota la vida he persistit i he treballat en les coses que em crec i que són justes. Vaig començar amb el cas Nóos i després vaig participar en altres casos, ajudant en el tema de Gürtel, ara estem amb l’operació Taula. Crec que l’objectiu està molt clar; que sapiem tots la veritat del que ha passat aquests últims 24 anys, encara que pense que no arribarem mai a conéixer la dimensió de les coses que s’han fet irregularment tant en l’Ajuntament com en la Generalitat Valenciana, però sí que tindrem una idea com més aproximada millor.

Van arribar a pensar que el cas Nóos quedaria impune per la notorietat dels implicats?

En el cas Nóos era obvi que s’havia comés un delicte. Ací s’havien regalat diners de l’Ajuntament al gendre del rei pel mer fet de ser el gendre del rei. Calia dir-ho com a tal i la veritat és que va ser un treball jurídic molt dur per a demostrar-ho, perquè els personatges que hi havia implicats feien que tant el jutge, com el fiscal i la resta de les parts necessitaren tenir una seguretat que anava més enllà de qualsevol altre procediment penal. Va ser un procés molt laboriós i molt treballat, i la veritat que, a falta de la sentència, sembla que teníem raó.

Per què creu que Rita Barberá es va lliurar del procés?

Perquè és aforada, ni més ni menys. No és possible que un jutge instructor i la Fiscalia anticorrupció, a més de nosaltres els socialistes, determinen en uns escrits molt treballats i fonamentats que tant Rita Barberá com Paco Camps haurien d’estar almenys imputats, i que tota aqueixa faena siga tombada per una interlocutòria d’uns pocs paràgrafs en què es lleven el mort de damunt. Va ser una de les meues grans decepcions en l’àmbit jurídic. Veure un poc aqueix xoc de realitats de coses que cal corregir del sistema, i una és intentar aprofundir en la independència del Tribunal Superior de Justícia. Necessitem separar més el poder judicial del polític.

Li sembla que ella tirar mà d’influències en el TSJCV per a lliurar-se’n?

No podem afirmar-ho de manera categòrica, però jo insistisc en el fet que em sembla sorprenent que dos escrits ben fonamentats i treballats de més de 100 pàgines cada un es puguen resoldre amb quatre paràgrafs. No em va semblar una bona resposta jurídica, crec que hi havia molta por d’obrir una investigació i es van voler llevar això de damunt ràpidament i per això Barberá no ha estat imputada. Ella era la verdadera responsable d’açò, perquè va ser la que va prendre la decisió de fer-ho, i Grau també, perquè ho va executar.

Ells al·leguen que van pagar uns diners per unes jornades que es van executar i que no podien saber si després l’institut Nóos els desviaven.

Quan una administració encarrega unes faenes a una empresa, cal convocar un concurs públic. No es pot fer un conveni amb una empresa valorat en un milió d’euros; els convenis es fan entre administracions públiques i quan no hi ha una contraprestació econòmica. No es pot camuflar sota l’aparença de conveni una realitat que no és més que un contracte de prestació de serveis pur i dur, com ho ha dit el fiscal i com ho ha dit el jutge instructor i la Intervenció General de l’Estat. Això ho van fer malament sabent-ho per a adjudicar-lo a dit a l’institut Nóos. És un delicte contra l’Administració pública i és prevaricar. Després està la segona part. La dels diners. Hi havia previstes quatre edicions del València Summit, al final en van ser tres, però en cap cas es va sol·licitar ni una factura sobre en què s’havien gastat aqueixos diners. Tots els diners públics ha d’estar justificats i no va haver-hi cap control ni previ ni posterior.

Quants diners van eixir de l’Ajuntament a través de Turisme València per a l’institut Nóos?

Un milió i mig d’euros i un altre milió i mig de la Generalitat, en total 3 milions entre ambdues administracions, encara que després en van ser una mica més perquè també es van pagar despeses, com ara bitllets d’avió.

Creu que Grau entrarà finalment a la presó per aquest tema?

Nosaltres hem demanat 9 anys de presó; pensem que el condemnaran de segur, però no m’atrevisc a dir quina valoració de la pena farà el jutge, si arribarà a entrar-hi o no.

Ell ha demanat l’absolució i que condemnen el PSPV en costes.

Bé, és normal que ho demane, però en el seu cas no se sosté, ja que, perquè ens condemnen en costes ha de demostrar que en la denúncia hi ha hagut mala fe o ha estat infundada. Quan ja hi ha dues interlocutòries judicials de l’Audiència Provincial que sostenen que aquest home ha d’anar a judici, és perquè la denúncia era prou fundada.

Sap quan pot eixir la sentència?

Creiem que a la tardor, més tirant cap al final d’any, però és una estimació.

Van rebre pressions quan es van presentar com a acusació durant el procés en què es determinava si Grau i Barberá eren imputats?

Bé, aquests no tenen miraments (somriu). Va haver-hi alguna cosa. Joan (Calabuig) va ser el que va prendre la decisió política com a portaveu de tirar avant amb la denúncia i jo vaig portar el procés jurídic, però el mèrit és seu. Va ser una decisió molt valenta i difícil per la seua banda, perquè suposava una ruptura total amb el PP i prendre una postura política molt frontal contra els anteriors responsables de la corporació, que fins ara no s’havia estat tan bel·ligerant, i la veritat és que va marcar un abans i un després en el grup municipal, i això també va provocar moments roïns i tensió.

I després de prendre una decisió així i de tota aquesta faena i desgast, no descoratja veure els resultats electorals?

És clar que sí. Això mereixeria més una reflexió política. Jo crec que tot el desgast del PP el vam fer els socialistes, però crec que tot el rèdit se se’l van emportar els nous partits. Ho resumisc en la frase següent: nosaltres vam fer perdre al PP les eleccions, encara que no les vam guanyar nosaltres. El Partit Socialista passava per un moment a escala nacional complicat en què la gent tenia ganes de trencar amb això de sempre i ens van situar en aqueix aspecte polític i no es va valorar aqueix esforç que es va fer ací a València per a lluitar contra la corrupció, des que es va denunciar això de Terra Mítica.

Com valora la primera tanda de declaracions de la comissió d’investigació del cas Taula?

A pesar de les poques declaracions que hi ha hagut, han estat bastant clares. Al final hi han vingut els que tenien poques coses per a amagar, els assessors que van dir no a participar en aquesta presumpta operació de blanqueig del PP. Jo no tinc cap dubte que el març del 2015 el PP va dur a terme una operació de presumpte blanqueig del seu presumpte finançament irregular. Al final està lligat amb el cas Nóos, perquè Alfonso Grau dimiteix el març del 2015, i les dates que es manegen els testimonis hi coincideixen. Sembla que el senyor Grau es va emportar una mica més que els records del seu despatx i sembla que tots van haver de tornar a aportar diners per a omplir la caixa.

Què opina de la reacció regional i nacional del PP davant de la situació del grup municipal popular de València?

El PP no acaba d’aprofitar les oportunitats que té per a fer creu i ratlla i regenerar-se. Jo crec que el grup municipal de l’Ajuntament de València actualment és un llast per a la seua idea de partit. Amb tot el respecte del món, ho sent molt, però a mi ara com ara el que diguen els populars des de l’oposició no té valor, perquè no són exemplars. Tots cometem errors i podem prendre decisions equivocades, però ells es van equivocar en el fons que és en l’exemplaritat de les conductes dels responsables públics i això és imperdonable.

S’ha presentat ja l’Ajuntament com a acusació particular en la causa del finançament irregular del cas Taula?

Efectivament, va ser una proposta que vaig fer jo i que va ser acceptada per la resta dels partits, llevat del PP, que s’hi va abstenir. Estic esperant que l’assessoria jurídica faça la faena. Tot just que s’alce el secret del sumari, l’Ajuntament hi ha d’estar.

Què pretenen amb la personació?

El que pretenem amb això és saber quins contractes es van donar a dit a canvi de finançament irregular, quins contractes estem patint els valencians perquè el PP necessitava diners per a pagar les seues campanyes electorals. Ací rau el quid de la qüestió, perquè els contractes donats irregularment, pretesament, generen pitjor servei i són més cars del que haurien de ser. Per tant, hi ha un perjudici directe a l’Administració i als ciutadans i l’Ajuntament haurà de revertir aqueixos contractes i demanar una indemnització pels danys i els perjudicis causats.

Quines citacions tens previstes en la segona tanda de declaracions de la comissió d’investigació?

Una vegada s’alce el secret de la causa, caldrà veure quins contractes i quines empreses han finançat pretesament de manera irregular el PP per a citar a declarar els seus responsables. Hi ha indicis, tal com s’ha publicat, que ha pogut passar amb els contractes de la Mostra de Cine, la rehabilitació de les torres de Quart o la construcció de la Rambleta. Per a mi és la part més important d’aquest procés. El tema dels contractes.