Els Sanfermines no són una excepció: Falles, Fira de Màlaga o Pilar registren agressions sexuals quasi diàriament

“El que hem fet ha sigut un exercici per a intentar dimensionar si el nombre d’agressions i abusos a Pamplona és diferent o no al d’altres festes que pogueren ser comparables (sí que és veritat que els Sanfermines tenen característiques concretes que els fan particulars davant d’aquest problema), en cap cas hem volgut fer un rànquing de ciutats, perquè no era aqueix l’objectiu i perquè no estaríem sent rigoroses”.

Així ha explicat, Lohitzune Zuloaga, professora del Departament de Sociologia i Treball Social de la Universitat Pública de Navarra, l’objectiu que persegueix l’estudi 'Agresiones y abusos sexuales en San Fermín' presentat fa poc i elaborat amb Paz Francés (Departament de Dret) per encàrrec de l’Ajuntament de Pamplona.

Zuloaga ha comentat que, per a entendre si el que està passant a Pamplona és alguna cosa extraordinària, s’ha de contextualitzar amb el que passa en altres festes espanyoles.

En aquest sentit, s’han analitzat les denúncies registrades per abusos o agressions sexuals entre els anys 2004 i 2017, a més dels Sanfermines, a les Falles de València, a la Fira de Màlaga, a la Tomatina de Bunyol i al Pilar de Saragossa.

La coautora de l’estudia ha remarcat que “mentre en el cas de les festes de Pamplona, les dades facilitades pel Ministeri de l’Interior s’han pogut contrastar amb els atestats policials i corregir algunes imprecisions, els de les altres ciutats només ixen de la font del Ministeri i, per tant, són dades orientatives i no concloents”.

Així, una de les conclusions és que en totes les ciutats estudiades en aquesta recerca s’observa que un percentatge elevat dels fets coneguts per les policies al llarg de tot el període 2004-2017 ha tingut lloc durant el breu període de festes, pràcticament amb una denúncia per dia, excepte en el cas de la Tomatina.

“No veiem diferències destacables: a Pamplona no ocorren més o menys casos dels que puguen esdevenir-se en altres festivitats semblants, tenint en compte com de difícil que és comparar-les”, ha explicat Zuloaga.

A més, encara que no es poden mantindre criteris ferms de causalitat entre les festes i els abusos i agressions sexuals, sí que s’albira una relació no negligible entre un increment d’incidències d’índole sexual i el nombre de persones que participen en un esdeveniment massificat.

Així, segons les dades recaptades (fiables en el cas de Pamplona i orientatives en la resta de les ciutats), entre els anys 2004 i 2017 es van registrar 74 denúncies d’agressions o abusos als Sanfermines, 64 a les Falles, 58 a la Fira de Màlaga, 52 al Pilar i 4 a la Tomatina.

En el cas dels Sanfermines, les 74 denúncies registrades durant la setmana festiva del període analitzat suposen el 13,41% de totes les rebudes pels cossos policials en aqueixos 13 anys.

En la Tomatina de Bunyol, en el transcurs d’aqueix dia de la festa en els últims 13 anys, es van registrar el 19,52% de tots els casos registrats en aqueix període. La Fira de Màlaga, amb huit dies de festes, recull un 4,29% del total dels casos durant aqueixes dates.

Les Falles de València, amb cinc dies de durada, registren un 2,35% dels abusos i agressions sexuals per al conjunt d’aqueix període 2004 - 2017. El Pilar de Saragossa, per la seua banda, rep en els 9 dies de festes el 2,94% de denúncies totals.

Pel que fa a la tipologia de les denúncies, la distribució entre abusos i agressions és similar (50/50) al llarg de tot l’any en totes les ciutats. No obstant això, la distribució canvia en el context de les festes: a Pamplona es denuncien més abusos que agressions.

Segons Zuloaga, “això segurament té a veure amb les campanyes que animen a denunciar i que fan que es denuncien fets (menys greus) que d’una altra manera no quedarien registrats”.

En aquesta línia, ha animat la resta de les ciutats a emprendre campanyes de conscienciació per a visibilitzar aquest problema i animar les víctimes o els testimonis de les agressions perquè ho denuncien, cosa que, tal com ha recordat, les autoritats de Pamplona i de Navarra fa anys que ho fan, “no és una cosa que haja sorgit ara pel cas de La Manada”.

La coautora de l’estudi ha destacat que “els mitjans de comunicació comencen principalment a informar sobre aquests casos des del txupinazo del 2013, amb aquella imatge d’uns quants xicots tocant els pits d’una xica que s’havia apujat la samarreta”.

A partir d’ací, “l’Ajuntament de Pamplona comença a fer les seues pròpies campanyes incloent-hi col·lectius feministes i mitjans de comunicació”.

La ciutadania pamplonesa també es va mobilitzar massivament en les festes del 2015 per protestar per incidents greus que s’havien denunciat aqueix any: “la prova que les campanyes per a fomentar la conscienciació funcionen és que, després d’aquests fets, els anys 2016 i 2017 es multiplica el nombre de denúncies, que passen de 3 el 2015 a 20 i 22 el 2016 i 2017 respectivament”.

Com a reflexió final, Zuloaga ha explicat que “si el cas de La Manada ha tingut la repercussió i la resposta que ha tingut, és perquè hi havia feta una faena darrere que ha facilitat un escenari apropiat perquè es donara així. Aquest cas, 8 anys arrere, hauria sigut una cosa completament diferent. I aquesta faena és imparable ja, continuarà quan amb el pas dels anys el cas de La Manada quede arrere”.