El Síndic de Greuges reclama un pla autonòmic contra la contaminació acústica, el “principal problema ambiental” dels valencians

L’excés de soroll és el “principal problema mediambiental” que pateixen els ciutadans que resideixen a la Comunitat Valenciana. És la consideració del Síndic de Greuges en el seu últim informe específic, dedicat a la contaminació acústica, datat al febrer del 2019.

La institució que dirigeix Ángel Luna, encara que l’informe el signa el seu predecessor, José Cholbi, considera que les ordenances municipals són insuficients, crida a adaptar la normativa autonòmica a l’estatal i a crear un pacte contra aquest problema que genera efectes en la salut de les persones. El síndic alerta que només un terç dels ajuntaments disposen de plans acústics i en tot el territori valencià únicament hi ha 14 zones acústicament saturades.

L’informe entén per contaminació acústica “la presència en l’ambient de sorolls o vibracions que impliquen molèstia o mal per a les persones, l’exercici de les seues activitats o per als béns de qualsevol naturalesa, o que causen efectes significatius en el medi ambient”. I veu a l’origen el botellón, el soroll en els locals d’oci nocturn, les terrasses, el tardeo –prendre copes a la vesprada– i el trànsit, així com les obres de construcció sense controls acústics.

El soroll és considerat “una forma important de contaminació i una manifestació clara d’una qualitat de vida baixa”. Les conseqüències de l’impacte acústic ambiental, tant d’ordre fisiològic com psicofisiològic, afecten cada vegada un nombre més elevat de persones i, en particular, els habitants de les grans ciutats, indica el document. L’excés de so, considera, afecta altres drets fonamentals recollits en la Constitució: la integritat física i moral, la intimitat personal i familiar, el dret a la protecció de la salut, el dret a gaudir d’un medi ambient adequat i el dret a un habitatge digne.

El document recull la valoració de la Conselleria de Sanitat sobre els efectes del soroll per a la salut. A més dels efectes auditius i de la pertorbació del son, l’informe analitza altres riscos derivats de l’augment de l’estrés i el seu impacte en el sistema hormonal. “Les experiències estressants poden activar una varietat de respostes dissenyades per l’evolució per a evitar el perill, però l’exposició crònica a aquests esdeveniments estressants pot conduir a una mala regulació dels mecanismes de defensa”, explica. Amb independència dels danys, estudis en individus exposats a soroll ocupacional o ambiental mostren que “l’exposició de prou intensitat i duració incrementa la taxa cardíaca i la resistència perifèrica, eleva la pressió sanguínia, la viscositat de la sang i els nivells de lípids en sang, causa increments en els electròlits, en els nivells d’epinefrina, norepinefrina i cortisol”.

Entre les seues recomanacions, el defensor del poble valencià insta els ajuntaments a suspendre la concessió de llicències d’activitat que pogueren agreujar la situació, establir horaris restringits per al desenvolupament de les activitats responsables, directament o indirectament, dels nivells tan elevats de contaminació acústica i prohibir la circulació d’alguna classe de vehicles, restringir la velocitat o limitar-la a horaris determinats, de conformitat amb les altres administracions competents.

El Síndic de Greuges destina uns quants apartats específics a assenyalar que les institucions han de fomentar un oci alternatiu al consum d’alcohol en la via pública, un dels causants del soroll. “No es pot romandre impassible davant el consum d’alcohol, cada vegada a edats més primerenques, per part dels menors i els adolescents. L’oci juvenil durant els caps de setmana no pot consistir principalment a beure alcohol al carrer”, assenyala.