Un informe de la Universitat de València estima l’impacte econòmic de la pandèmia en 435.000 milions d’euros i 2,7 milions de llocs de treball

L’impacte del coronavirus en l’economia espanyola serà, si no es prenen mesures econòmiques pal·liatives, de 149.000 milions d’euros i 2,7 milions de llocs de treball. És l’estimació d’un estudi de la Càtedra Prospect 2030 de la Universitat de València, que analitza les conseqüències sobre la base de les dades de la comptabilitat nacional i la reducció d’activitat establida en els reials decrets aprovats pel Govern el mes de març.

L’estudi divideix l’impacte econòmic entre directe, indirecte i induït, atesa la interrelació dels sectors en l’àmbit intern. La reducció de 149.692 milions d’euros estimada, que tindrà lloc en la producció econòmica espanyola si el període d’estat d’alerta es manté dos mesos, és només l’efecte directe de la interrupció de l’activitat que ha tingut lloc, adverteix l’informe.

En total, la interrupció en l’activitat econòmica que té lloc després de la declaració de l’estat d’alarma per la COVID-19, en diferents graus en els diferents sectors i en un escenari de dos mesos de duració, suposa una caiguda de 435.939 milions d’euros en la producció efectiva espanyola de l’any en curs. Aquesta caiguda de l’activitat comportarà una pèrdua de més de 2,7 milions de llocs de treball equivalents a temps complet, el 44% dels quals es perdran per l’efecte directe, un 37% per l’indirecte i un 19% per l’induït. La dada s’obté com a equivalència del PIB a llocs d’ocupació a temps complet durant dos mesos i, segons matisa un dels autors, no es poden considerar amb la informació actual com a ‘aturats’, sinó que ha d’atendre’s les dades de treballadors acollits a expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).

L’informe, a càrrec de Juan Carlos Collado i Maria Teresa Rodríguez, insta el Govern a tindre en compte els diferents impactes per sectors, tant de la crisi com de la recuperació de la demanda, un aspecte que els redactors creuen que hauria de valorar-se a l’hora de prendre mesures pal·liatives. I no solament en sectors o activitats productives, sinó especialment atenent les persones que treballen sota l’economia submergida, que queden fora de la lupa de les dades i, amb tota probabilitat, de les prestacions. “El Govern hauria de considerar les persones que no estan emparades per la comptabilitat nacional en les seues mesures, els col·lectius que estan en l’economia submergida; aquestes persones perden tots els seus ingressos” amb motiu de la crisi, adverteix Juan Carlos Collado.

“Cadascun dels sectors afectats redueix, al seu torn, la demanda dels seus proveïdors, que, per tant, veuen minvada la seua activitat, i es genera un efecte d’arrossegament per tota l’economia en funció de les relacions intersectorials”, defineix el text en relació amb el concepte d’efecte indirecte.

Els autors adverteixen que la recuperació de l’economia no serà en forma de ‘V’. La demanda, estimen, tardarà mesos a tornar al ritme anterior a la pandèmia. “L’aturada en l’activitat es tradueix irremeiablement en una destrucció important d’ocupació que minva la capacitat adquisitiva de les llars i, per tant, suposa un fre a la demanda econòmica”, indica l’informe. Per exemple, comenta Collado, serà complicat que el país torne a tindre els mateixos ingressos pel turisme i per les activitats d’oci a l’aire lliure: concerts, festivals de música, esdeveniments esportius o altres concentracions massives de persones. “La recuperació de la demanda no vindrà de la nit al dia, serà gradual, estarà alentida”, adverteix, encara que creu que es podrien tindre uns nivells pròxims als habituals al desembre.

“Per a recuperar les facturacions que [les empreses] haurien tingut sense coronavirus, es necessita una recuperació del consum que mantinga la senda prèvia al virus i igualment amb la inversió i les exportacions. Els sectors que podríem anomenar de proximitat, els que requereixen ”proximitat social“, com ara espectacles, viatges, allotjaments, compres en grans superfícies, etc., retrauran el consum per por del contagi. Els sectors industrials necessitaran que les cadenes de valor es recomponguen. Els sectors exportadors depenen de la recuperació de la demanda dels països demandants dels seus productes”, insisteix el document.

Les branques més afectades seran les activitats immobiliàries, construcció i turisme, abocades al tancament total, excepte en els casos de les rendes immobiliàries (principalment, lloguers i activitat de les agències). Les primeres experimentarien un impacte de 44.000 milions d’euros –llevat de les rendes–, mentre que la construcció i els serveis d’alimentació i begudes (hostaleria), de 29.000 milions cadascuna.

No obstant això, amb les dades actuals, s’observa que hi ha activitats que incrementen la facturació: les activitats sanitàries, de fabricació de productes farmacèutics i les relacionades amb programació i consultoria. La fabricació de productes farmacèutics augmenta la producció en 654 milions d’euros respecte del mateix període de l’any anterior, sempre segons el que es reflecteix en la comptabilitat nacional. Les mesures, consideren els autors, han de passar per un augment de la despesa pública i parar atenció a les diferències sectorials.