Uns frescos excepcionals de Josep Renau en un palauet de València perillen pel seu estat de conservació

El palau de Santàngel, en el número 27 del carrer de Cavallers del barri del Carme de València, acull hui dia un restaurant italià. En la tercera planta, en una sala que antigament era un bany, hi ha uns frescos excepcionals de l’artista valencià Josep Renau (València, 1907 - Berlín Est, 1982) que va pintar per encàrrec aproximadament el 1929. Són quatre murals en la paret i quatre plafons en el sostre de forma hexagonal que, pel que sembla, el jove artista va pintar sobre llenç.

Els frescos, una obra molt singular en la trajectòria de Renau, evoquen escenes d’animals i personatges mitològics, amb predomini del nu femení i amb una estètica art déco. L’obra està deteriorada, amb alguns clevills i repintada sense massa èxit, i “podria perdre’s si no se n’aborda una restauració ràpida”, va advertir el 2015 un informe del Consell Valencià de Cultura (CVC). Quatre anys després continua en el mateix estat.

El palau de Santàngel, a quatre passes del teatre Talia, va ser construït a principis de la segona dècada del segle XX. “En aquells anys es renova el teixit urbà de València, es construeixen barris amb edificis de façanes modernistes ben magnífiques i art déco”, apunta el periodista Fernando Bellón en la seua biografia sobre Renau (Alfons el Magnànim, 2008).

El jove Renau era llavors un estudiant de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i iniciava la carrera artística que el portaria al compromís comunista amb la II República, a salvar el tresor artístic espanyol durant la Guerra Civil i a l’exili. “Abans fins i tot d’haver-se graduat en l’Escola de Belles arts, Renau ja és un artista art déco ple”, apunta l’historiador Albert Forment en la introducció al catàleg de la retrospectiva de l’obra de l’intel·lectual valencià editat per la Universitat de València i el Ministeri de Cultura el 2007.

Cartellista excepcional, muralista de referència internacional i comunista ortodox, Renau és “un dels artistes importants del panorama espanyol del segle XX”, segons el CVC. La seua obra primigènia conservada al carrer de Cavallers, desgraciadament, no ha sigut restaurada pel fet de ser una propietat privada i per un desinterés inquietant –fins fa poc– per part de les administracions públiques valencianes.

El jove responsable del restaurant mostra la sala del tercer pis a qui ho sol·licita, “sol haver-hi una visita informal o dues per setmana”, conta a eldiario.es. “Forma part de la història de la ciutat de València”, remarca el restaurador, que mostra la seua predisposició a conservar i divulgar aquesta joia patrimonial que, sense moure un dit, ha acabat decorant una planta del seu establiment.

El 2007 l’Institut Valencià de Conservació i Recuperació de Béns Culturals (IVACOR) de la Generalitat va valorar la restauració dels frescos en 10.000 euros, però no va arribar a un acord amb l’amo de l’edifici llavors. La Unitat d’Inspecció de Patrimoni Artístic va concloure fa cinc anys que “serà obligació del propietari conservar en bon estat les pintures murals i les ornamentacions en general”. L’edifici té, segons l’informe del CVC, un nivell de protecció dos en el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) del barri del Mercat que obliga a preservar els “elements constructius singulars de valor intrínsec que hi ha en l’immoble”.

L’empresa propietària va entrar en concurs de creditors i la Generalitat Valenciana va mostrar interés a adquirir l’edifici, que va ser subhastat, però, pel que sembla, l’oferta va arribar tard. El palauet va passar a les mans d’un nou propietari privat que va oferir a la Generalitat adquirir la planta on estan els frescos però, com que no té una entrada directa des del carrer, l’oferta va ser rebutjada, segons fonts de Presidència.

L’Ajuntament de València, tal com va recomanar el CVC, ha inclòs l’obra en el catàleg d’elements a protegir com a Bé de Rellevància Local. “Una vegada aprovat el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella i, atés que el propietari de l’espai ha mostrat predisposició a fer els treballs de restauració, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament pot prestar assessorament i indicacions tècniques”, afirmen fonts municipals.

La Direcció General de Cultura i Patrimoni assenyala que “els propietaris o posseïdors per qualsevol títol de béns inclosos en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià estan obligats a conservar-los i a mantindre la integritat del seu valor cultural”. Si el propietari no es fa càrrec de la conservació, Patrimoni aplicarà les “mesures oportunes”, explica escaridament una portaveu del departament que dirigeix la socialista Carmen Amoraga. Així, dijous passat, tècnics de Patrimoni van visitar el palauet per estudiar la humitat i els danys que pateix l’obra, segons va informar el diari Las Provincias.

La reacció tan tardana de les administracions públiques ha indignat el món cultural valencià. Antonio Marín Segovia, de l’Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart, es pregunta “per a què serveix la Direcció General de Cultura i Patrimoni”. Marta Hofmann, deixebla i col·laboradora de Renau, va denunciar l’any passat que “és una vergonya que puga perdre’s una obra tan bella i bonica”.

El secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), Javier Parra, critica que el fresc “està en pitjors condicions i no es pren cap mena de mesura”. “Cal prendre’s interés i destinar-hi pressupost”, postil·la Parra, que milita en el mateix partit que Renau i ha organitzat diverses activitats divulgatives sobre l’obra de l’artista valencià. Parra recorda que a Alemanya han recuperat fa poc un magnífic mural de Renau (el cost de conservació i la restauració del qual va ascendir a 815.000 euros).

El PCPV va denunciar en un comunicat la setmana passada “la passivitat de les institucions davant la deterioració de l’únic fresc de Renau a València”. “Aquesta situació constata una vegada més la necessitat de posar en valor la seua obra, la seua figura i el seu pensament, també des de les institucions valencianes, destinant el pressupost que correspon per a recuperar Renau des de la seua terra d’origen”, afig el comunicat.