Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

La nova València aconfessional de Ribó encén la polèmica

Ribó, a l'ajuntament de València.

Carlos Navarro Castelló

Des de l’Alcaldia defensen que aquestes mesures pretenen ampliar els drets de tots els ciutadans, sense modificar les celebracions religioses tradicionals.

La nova València aconfessional que pretén implantar el nou alcalde de València, Joan Ribó (Compromís), ha arrancat envoltada per les polèmiques que tota novetat en assumptes sensibles com el religiós genera. Les crítiques li han arribat especialment des del PP a través de les xarxes socials.

La primera controvèrsia va tenir lloc arran de la diada del Nou d’Octubre, quan el primer edil va anunciar que la senyera no entraria al Te Deum, la missa que va començar a oficiar-se en la catedral des de l’arribada dels populars al poder: “Es tracta d’una processó cívica i civil i, per tant, el símbol de tots els valencians ha de seguir un recorregut sense connotacions religioses”, argumenten des de l’Alcaldia.

Una altra de les mesures que més ha fet parlar ha estat la retirada dels símbols catòlics de les capelles del tanatori i crematori municipal amb l’objectiu que siguen els familiars del difunt els que trien la simbologia en funció de les seues creences.

Pel que fa a això, les mateixes fonts han justificat que es tracta d’“ampliar i garantir els drets de tots els ciutadans” independentment de la seua religió o creença.

Al seu moment, des del PP van denunciar que s’eliminarien tots els símbols religiosos del cementeri, cosa que no s’ha produït.

L’última novetat en forma de cavalcada reial alternativa potser ha estat la que més revolada ha causat.

Diumenge passat 3 de gener, l’alcalde de València, Joan Ribó, va rebre en l’Ajuntament les ‘reines magues’ Llibertat, Igualtat i Fraternitat després de la cavalcada laica inclosa en la ‘Setmana de la infància’, una celebració que va organitzar la Societat Coral El Micalet basada en una desfilada duta a terme durant la II República els anys 1936 i 1937 per a distraure els xiquets dels horrors de la guerra.

Davant de les dures crítiques llançades des del PP i Ciutadans en entendre que s’havia intentat eclipsar l’autèntica cavalcada de Reis Mags per la seua connotació cristiana, des de l’Alcaldia justifiquen l’acte explicant que va ser una iniciativa de caràcter privat organitzada per una entitat cívica en què l’alcalde Ribó es va limitar a rebre els protagonistes, com la setmana anterior havia rebut 200 cristians de la comunitat Taizé.

D’aquesta manera, les mateixes fonts insisteixen en el fet que ni s’ha eliminat ni s’eliminarà cap festa religiosa que tinga arrels pròpies, i tampoc es modificaran en l’essencial.

De fet, la tradicional Cavalcada de Reis organitzada per l’Ajuntament es va celebrar amb tota normalitat, amb totes les seues escenes religioses. Tan sols, comenten, es van canviar els animals reals per persones disfressades.

Quant a novetats o canvis en futures festes, han assegurat que no hi ha res establit i que s’analitza en cada moment el que és més adequat, però han assegurat que tant els actes fallers com l’Ofrena o com les processons de la Setmana Santa Marinera, lluny de llevar-los protagonisme, es potenciaran per la importància i la tradició que tenen.

Etiquetas
stats