El port de València aprova dijous l’inici de la venda de les parcel·les de la ZAL per posar-la en marxa

La zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València començarà a registrar moviment de manera imminent, al cap de 22 anys d’haver-se construït, després d’una inversió de 160 milions d’euros.

Després de la recent aprovació del nou pla especial del polígon per la Conselleria d’Obres Públiques, el consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) té previst aprovar dijous l’encàrrec a l’empresa pública València Plataforma Intermodal i Logística per a la “promoció i comercialització dels ports i les zones d’activitats logístiques dependents de l’Autoritat Portuària durant l’any 2019”.

Això en la pràctica suposarà l’inici de la posada en marxa del recinte en què, segons l’APV, es podrien implantar unes 50 empreses, cosa que suposaria la creació d’uns 2.000 llocs de treball directes (i més de 5.000 amb indirectes), la majoria de l’entorn.

Fonts portuàries han assegurat sempre que hi ha un gran nombre d’empreses interessades a instal·lar-se en la ZAL, fins al punt que consideren que es quedarà menuda.

De fet, s’ha especulat amb la recerca de nous terrenys per a una eventual ampliació. El nou pla preveu la construcció de nous accessos i vials no motoritzats, com un carril bici que travessarà la ZAL i es convertirà en un “corredor verd” amb amplituds mínimes de 10 i 15 metres.

També comptarà amb apantallaments acústics, millores paisatgístiques i una dedicació a zones verdes, àrees de serveis i de reserva patrimonial, a dotacions i a xarxes viàries urbanes que sumen pràcticament la meitat de l’àrea dotacional de la ZAL. A més, inclou els 185 habitatges per als reallotjats de les expropiacions.

Així, d’un total de 613.314 metres quadrats que ocupa la ZAL, 307.977 metres quadrats seran els destinats a àrees logístiques, segons les fonts.

Conflicte judicial

La construcció del polígon es va veure embolicat en la polèmica des del principi per l’expropiació forçosa dels veïns de la Punta i per les irregularitats en la tramitació urbanística del projecte, tombat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat l’any 2013, i després pel Suprem el 2015.

De fet, la plataforma ‘Horta és Futur, No a la ZAL’ ja va anunciar fa unes setmanes que la plataforma tornarà a recórrer en els tribunals el nou pla especial, ja que continua considerant el sòl urbanitzable, malgrat que la justícia, en les sentències esmentades, ja va tombar aquesta qualificació.

Segons el col·lectiu, el nou pla especial torna a partir de la base errònia que el sòl de la ZAL és urbanitzable, entre altres coses, per a saltar-se l’avaluació ambiental estratègica, tot i que les sentències declaren nul·la tota la tramitació urbanística; per tant, amb les sentències judicials el sòl torna a la qualificació anterior a l’any 1999, és a dir, no urbanitzable especialment protegit.

La plataforma veïnal i ecologista va presentar un pla alternatiu consistent en la creació d’una gran zona verda i d’horta que connectaria el Parc Natural del Túria, el jardí del Túria del llit vell i el futur parc de desembocadura al costat de Natzaret amb el Parc Natural del Saler i l’Albufera. Segons el col·lectiu, aquesta opció suposaria un cost d’uns 30 milions d’euros.