eldiario.es

9

“Sota un mateix paraigua hem de donar coherència a diferents espais i disciplines”

El director de CulturArts explica que el gener estaran cobertes les places de les direccions adjuntes de Música, Teatre i Dansa i Audiovisuals i Cinematografia

Castelló Cultural continua llastant l’ens amb un altre forat d’1,4 milions d’euros

Amb l’obertura de la nova radiotelevisió pública, els 22 treballadors de documentació i el servei audiovisual abandonaran l’organisme

El director de Culturarts, Abel Guarinos

El director de Culturarts, Abel Guarinos Jesús Císcar

Fonamentat sobre Teatres de la Generalitat i altres organismes de gestió cultural, va nàixer CulturArts de la mà del PP d’Alberto Fabra el 2012. Era l’època de les polítiques d’austeritat, que s’aferrissaven en la cultura, i la vespra del tancament de RTVV. Aquest conglomerat havia d’organitzar la programació d’espectacles artístics i fomentar-ne el coneixement pel territori valencià, però va esdevenir un niu d’apadrinats, com han criticat des del sector.

Amb el canvi de Consell, aquest trencaclosques –s’encarrega de més de 9 espais entre teatres, palaus de congressos i arxius audiovisuals…– va tractar de resoldre’s. El primer pas va ser el nomenament d’un nou director escollit per concurs públic. Amb el projecte titulat “El públic és el protagonista, Abel Guarinos, exdirector de la Mostra Internacional de Mim de Sueca, va ser el seleccionat.

Guarinos (Sueca, 1966) és una persona coneixedora de la realitat de CulturArts. A més de la Mostra de Mim, va dirigir des del 2009 el Circuit Teatral Valencià. El seu projecte, en línia amb el del conseller Vicent Marzà, busca desfer l’embolic i disposar d’un ens paraigua, un Institut Valencià de Cultura, que dote de coherència tota la programació i siga capaç de crear sinergies entre els espais, mentre fa front a les traves heretades.

Actualment CulturArts acull els últims treballadors de l’extinta RTVV responsables dels serveis de documentació. La creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació en canviarà molt l’estructura?

En la conversió de CulturArts en Institut Valencià de Cultura (Ivac) esperem una modificació de les branques de l’organisme. En la configuració actual, manegem 22 treballadors que provenen de l’extinta Canal 9. Ells digitalitzen tot el patrimoni audiovisual valencià que ha acollit RTVV durant 24 anys perquè no es perda. Tot el que s’ha gravat en Betacam, o ho digitalitzes o es perd. Estan integrats en la nostra estructura com a treballadors en les instal·lacions de Canal 9, que és on està el material. És lògic que quan s’engegue la nova corporació aqueix personal servisca a la nova televisió. No té sentit que continuen amb nosaltres.

Aquesta organització posa de manifest el que pensen molts, fins i tot vosté mateix, que l’organisme s’ha fet de trossos…

CulturArts es va fer càrrec de les competències de la Generalitat en arts escèniques, música, cine i audiovisual, conservació del patrimoni, restauració, arts plàstiques, l’arxiu fílmic audiovisual, l’Espai d’Art Contemporani de Castelló… Ara treballem perquè les competències en restauració i conservació siguen un ens dins de la Direcció General de Patrimoni per a crear sinergies entre les institucions de la Generalitat. Exactament el mateix que amb els treballadors de Canal 9 i el material audiovisual de la Generalitat.

Quina plantilla té CulturArts i quins espais gestiona?

Hi ha 308 persones en uns 9 espais de treball, amb les singularitats de cadascun. Gestionem el Teatre Principal de València, el Rialto, el Principal de Castelló, l’Auditori de Castelló, el Palau de Congressos de Peníscola, l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, la Filmoteca, el Museu de Belles Arts de Castelló, i el Teatre Romà de Sagunt quan se celebra Sagunt a Escena…

L’absorció de Castelló Cultural sembla que s’ha convertit en un mal de cap, a més d’haver aflorat un forat de 2 milions d’euros.

Sí. Ara, a més, ens reclamen 1,4 milions d’euros per una reforma que al seu dia l’Ajuntament de Benicàssim va pactar amb la mercantil Proyecto Cultural de Castellón –que gestiona Castelló Cultural–. Es tracta de Vil·la Elisa, que podria ser una casa de cultura o una casa d’estudis adscrita a la Universitat Jaume I. L’Ajuntament anava restaurant-la i la mercantil anava pagant basant-se en les certificacions d’obra. Com que el 2013 es va subrogar a CulturArts tot Castelló Cultural, ens reclamen aqueix milió d’euros que ens tocarà pagar el 2017.

Abel Guarinos con su proyecto de dirección 'El público es el protagonista'

Abel Guarinos amb el seu projecte de direcció 'El público es el protagonista' Jesús Císcar

L’anterior préstec de 2 milions de Castelló Cultural pendent amb el BBVA, es va pagar a través del FLA finalment?

No va poder ser. El venciment del pagament era el maig i el FLA es va signar al final de juny. Ho assumim des del capítol 2 de despeses corrents del nostre pressupost. La Generalitat és coneixedora d’aqueix deute assumit per l’Institut Valencià de Cultura i al final d’any hi haurà un ajust pressupostari per no quedar-nos en números rojos.

El Consell i les Corts preparen a hores d’ara els pressupostos generals per a l’any que ve. Quin serà el pressupost de CulturArts el 2017?

La Generalitat ens ha confirmat que tindrem 3 milions més que l’any passat. Aproximadament 2 i mig procedeixen del Consell i la resta, d’un augment de la recaptació per la captació de públic, mecenatges i patrocinis, fruit d’una programació millor. Tindrem un pressupost total de 30 milions d’euros, que anirà augmentant de manera progressiva durant la legislatura, en aplicació del Pacte del Botànic i del pla Fes Cultura.

Vosté parla ja de l’Institut Valencià de Cultura i no de CulturArts. Quines expectatives té amb aquest organisme?

Parle d’Institut Valencià de Cultura per sanitat. CulturArts ens remet a un passat recent, on es va despatxar 57 persones al carrer, la professió va tenir el menyspreu més important dels últims temps i les retallades més importants d’un organisme públic… No és una bona marca. Hauríem de tenir, i estem treballant en això, un institut que puga empényer les diferents branques de la cultura que hi són adscrites: arts escèniques, música i cultura popular valenciana, arts cinematogràfiques i audiovisuals… Sense oblidar que també donem cobertura a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló i el Museu de Belles Arts.

No seria més lògic que aqueixos centres els gestionara el Consorci de Museus?

Sí, o potser l’IVAM. En un futur un poc més llunyà podria ser un braç del museu. A curt termini, l’objectiu és crear la unitat o ens autònom de conservació i restauració adscrit a Patrimoni i resoldre la qüestió televisiva quan isca la nova RTVV. Qualsevol ciutadà ha d’entendre que no es pot vertebrar un país sense mitjans de comunicació que abasten tot el territori, de dalt a baix, no que el dividisquen per províncies o comarques. La corporació valenciana és imprescindible.

Hi havia una certa percepció des dels sectors culturals que calia desmuntar CulturArts i ara hi ha una certa decepció perquè no s’ha fet. S’ha superat aquesta fase?

Dinamitar Culturarts era una metàfora i una realitat. S’ha de donar coherència a aqueixa impossibilitat de treballar amb tantes àrees que no creen sinergies les unes entre les altres. No és que les unes hagen d’atendre’s més que les altres, però sí aglutinar les que puguen funcionar bé juntes. Les arts escèniques, els musicals, l’audiovisual… creen sinergies perquè treballen en els mateixos espais, contracten més o menys de la mateixa manera, a base de caixets i cànons, publiciten de la mateixa manera, es dirigeixen als mateixos tipus de públics, als grans públics… Es tracta de dotar-lo de sentit comú. Que aglutine les parcel·les coherents. No és coherent tenir un centre de restauració si el que busques és atraure el visitant. El visitant vindrà quan l’obra estiga restaurada. És coherent treballar amb la Federació Valenciana de Dolçaina com a cultura popular valenciana, té sentit en la direcció adjunta de música, però altres coses, com el patrimoni audiovisual de televisió és lògic que nodrisca la nova televisió.

Aquesta recerca de la coherència entra en la idea de dotar cada àrea de personalitat pròpia, amb el nomenament de responsables…

Sí, però estem en el camí de la transversalitat en els espais. Volem que es complementen entre si i s’utilitzen en comú, però sense que s’encavalquen les programacions. Ací s’ha donat l’ocasió de celebrar en un mateix mes diversos grans festivals de cine, teatre o de mil coses. Sota un mateix paraigua hem de donar coherència a diferents espais i disciplines. Quan ens dirigim al ciutadà a fer-li una proposta artística no té per què ser només musical i deixar-ne de banda d’altres. Vam començar la temporada del Teatre Principal amb grups de música en valencià per visibilitzar el canvi, atés que no havien tingut possibilitat d’actuar-hi en 20 anys, però també per demostrar que un espai teatral es pot programar amb música en uns moments determinats. Potser una producció escenicomusical com la de Carles Santos no es pot fer al Palau de la Música pel que siga, i hauria d’estar en un espai de teatre. Per això les direccions adjuntes han de ser més permeables, crear sinergies i passar-se coses.

Abel Guarinos, director de CulturArts

Abel Guarinos, director de CulturArts Jesús Císcar

També ha insistit en la idea de la cultura com a element vertebrador del territori, en línia amb la seua experiència al capdavant del Circuit Teatral. Com casa en el nou CulturArts?

És important espaiar les obres de cap a cap de la Comunitat Valenciana. València i la seua àrea metropolitana són importants per la quantitat de població, però la resta de la població té el mateix dret a accedir a la cultura.

L’experiència que vaig coordinar fins al 2009 en el Circuit Teatral Valencià ara l’hem oberta a altres arts, musicals i audiovisuals. Des del juliol s’han inscrit 11 ciutats més i hem doblat la possibilitat que a uns nuclis de comarques determinats arribe teatre, dansa, música i audiovisual valencià. Ara estem en 56 ciutats i la idea és que el 2017 se n’incremente el nombre. Això fa que es multipliquen els bolos de les companyies de teatre i dansa, dels grups de música, de les projeccions d’audiovisual valencià… Aquest últim ha estat molt subvencionat, però poc exhibit. Ha de crear marca, no sols fer les pel·lícules i exhibir-les en festivals i quedar-se ací. Premis recents com el Dofí d’Or al documental El arquitecto de Nueva York ens fan estar esperançats que es poden crear des de l’audiovisual valencià productes que interessen dins i fora.

I com s’incentiva la producció en llengua pròpia?

En l’audiovisual, hi ha una puntuació per a les ajudes que prioritza el guió valencià. Pel que fa al circuit, en teatre, dansa i circ, les ciutats que pertanyen al grup A han de fer 10 espectacles, dels quals 7 han de ser de producció valenciana i 1 de dansa, sense marcar qüestió lingüística. Es pretén que el circuit siga democràtic, en vertebració del territori i en funcionament. No volem que vinga la Conselleria i diga “aquesta és la norma i s’acata així”. El circuit, en la reunió assembleària del maig, va decidir per unanimitat, comptant els vots de les ciutats castellanoparlants, que dels 5 concerts anuals necessaris per a formar part del circuit, n’hi haguera un mínim en valencià, de l’estil que fóra. L’important no és la xifra, és que va ser per unanimitat. Una proposta de la institució que es va decidir pels 60 programadors. Això honra la integritat dels gestors, que miren més enllà del seu propi municipi.

A la cultura valenciana li cal que arriben obres i produccions que no han arribat fins ara o que es produïsca una cosa que no es produeix?

Des del punt de vista valencià, la professió va primer de tot. Per això tenim fixat aqueix mínim de produccions de companyies valencianes. Però el ciutadà no ha d’estar constret a producció autàrquica. Té dret a tenir un David Mamet protagonitzat per José Sacristán, com la setmana passada. Per què hem de privar-nos de tenir Núria Espert? Sempre que tinga coherència amb la programació i integre el millor de fora i el millor de dins, cal buscar-ho. L’equilibri és fonamental.

Pel que fa a les direccions adjuntes de l’organisme, quins terminis manegen per a l’elecció i la convocatòria?

El 30 de setembre el Consell va aprovar la modificació del Reglament orgànic i funcional (ROF) de CulturArts, en què diu que les direccions adjuntes no tenen per què estar ocupades per personal de la casa. Ha estat un camí més confús del que s’esperava. La setmana que ve s’aprovarà la convocatòria i eixirà al començament de novembre.

A mitjan novembre estarà la convocatòria i hi haurà 30 dies per a presentar el projecte. Si no és el 31 de desembre, serà l’1 de gener quan s’incorporen.

Tornant a Castelló Cultural i al personal, com gestionaran l’absorció?

Hi estem en ple procés. Ja hem fet alguna reunió amb el comité d’empresa, però és un tema complex. No hi havia relació de llocs de treball i resulta que es mescla personal que va accedir a l’Administració pública mitjançant proves de selecció i personal que s’hi adscriu sense tenir-ho.Hi ha una creïlla calenta que a hores d’ara mirem d’harmonitzar. Tenim una reunió d’ací a unes setmanes per a tenir-ho clar en començar l’any. No és fàcil, però volem tenir la foto fixa per a saber què tenim i de quina manera, què cobra cadascú i basant-se en quina titulació acadèmica.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha