Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Alacant posa en valor els seus refugis de la Guerra Civil, fins i tot amb la dreta a l'Ajuntament

L’interior d’un dels refugis de la Guerra Civil d’Alacant.

Emilio J. Salazar

Alacant —

0

Alacant va recuperant, a poc a poc, la seua memòria oblidada. La ciutat de què van partir els últims exiliats espanyols en l’Stanbrook després de la victòria de Franco en la Guerra Civil, ha pitjat l’accelerador en els últims anys i, després de dècades de silenci, passarà a convertir-se en el primer municipi d’Espanya –i dels primers d’Europa– amb més refugis recuperats.

L’Ajuntament, governat pel Partit Popular i Ciutadans, ha anunciat aquesta setmana que la Mesa de Contractació ha resolt la licitació per a contractar les obres del projecte de rehabilitació i obertura al públic de cinc refugis antiaeris per un import de 280.245 euros, que s’emmarquen dins de les ajudes europees de l’EDUSI, com són els de les escalinates del Jorge Juan (General Marvà), Marqués de Molins, plaça del Músic Tordera, Mercat Central i Tabacalera; i que se sumen als dos que ja estan oberts al públic, com són els de les places de Sèneca i Balmis, des del 2015.  

L’aposta d’Alacant, com la d’Alcoi, també amb dos refugis visitables, el de Cervantes i el del carrer de Sant Tomàs, contrasta amb la d’altres municipis veïns, com és el cas d’Elx, fins ara poc inclinat a reobrir els seus refugis –fins a dotze– i que està a l’expectativa de rehabilitar els dos que amaga el terra del Mercat Central i el de passeig de Germanies.

L’explicació a aquest impuls de la capital de província la trobem, d’una banda, en la voluntat política iniciada pel govern del PP de Sonia Castedo l’any 2014, en què es van emprendre les obres d’adequació, continuada pel tripartit d’esquerres l’any 2015, en què es va crear la primera regidoria de Memòria Històrica del país, es van millorar les infraestructures –com l’accessibilitat i l’electricitat– i es va iniciar el pla de visites guiades, i conclosa de nou pel PP, i ara també C’s.

Es dona la circumstància que el regidor del PP, llavors, que va fer més força durant l’etapa de Castedo per a fer valorar els refugis va ser Adrián Santos, aleshores regidor d’Imatge Urbana i actualment regidor d’Urbanisme per Ciutadans. Una formació que ha pres les regnes d’una regidoria que ha experimentat nombrosos canvis, des del pas de quatre regidors: Compromís, PSPV-PSOE, PP i C’s en només quatre anys, fins a la seua reformulació, en què s’ha obviat el terme “Històrica” i s’ha passat a anomenar únicament Àrea de Memòria.

D’altra banda, aquest cas d’èxit no s’explicaria sense la determinació dels tècnics municipals, encapçalats pel cap del Departament de Memòria de l’Ajuntament d’Alacant, Pablo Rosser, que està fent valdre el patrimoni històric de primera magnitud que atresora la ciutat alacantina gràcies a les investigacions que ha anat desenvolupant.  

Un altre factor clau que cal no oblidar el trobem en els fons de l’estratègia de desenvolupament urbà sostenible integrat (EDUSI) de l’àrea de Las Cigarreras, que han suposat per al consistori, una vegada rebuda l’ajuda, el compromís amb Europa de tirar avant l’adequació dels cinc últims refugis sota el risc de quedar exclosos en les convocatòries següents si es fan enrere.

Atractiu turístic

Totes aquestes qüestions explicarien per què els diversos colors polítics que han ocupat la regidoria han remat en la mateixa direcció i no han trastocat el pla inicial, una rara avis en la política espanyola tenint en compte com de poc inclinada s’ha mostrat la dreta a desenterrar la memòria franquista.

Però l’atractiu turístic i la dinamització consegüent dels barris hi han suposat prou motius en aquest cas per a la que va ser l’última ciutat republicana i una de les més castigades per l’aviació feixista per ordre de Franco, que ha deixat per al record el bombardeig del Mercat Central del dia 25 de maig de 1935, amb gairebé 300 morts i milers de ferits. 

Un atractiu turístic que ha comportat més de 12.000 visitants des de l’abril del 2019, segons explica el regidor de l’àrea, Antonio Manresa, gràcies en bona part a la promoció d’un paquet que inclou la visita als dos refugis i al Centre d’Interpretació de la Guerra Civil que contracten tant els col·legis com els turistes particulars o les agències de viatges. “Rebem moltes demandes dels turistes japonesos i cada vegada més dels xinesos”, assenyala el també professor de la Universitat d’Alacant, Pablo Rosser.

Més refugis

Alacant podria passar en un any, que és quan està prevista la reobertura de les últimes infraestructures, de tindre dos refugis antiaeris visitables a un total de set, d’un conjunt de 92 refugis inventariats i protegits com a béns de rellevància local –n’hi ha que han sigut destruïts pel pas del temps i no tots són susceptibles de ser condicionats.

Posteriorment podrien sumar-s’hi dos refugis més, avança Rosser, i també les defenses antiaèries del Cap de l’Horta i de la Rabassa, que van ser instal·lades amb els primers bombardejos que va patir Alacant a l’inici de la guerra. També queda pendent reivindicar el valor dels castells de Santa Bàrbara i de Sant Ferran, tots dos utilitzats com a camps de concentració, en el segon cas per a retindre oficials republicans després de la contesa, “i moltes més actuacions” que facen d’Alacant la capital de la memòria. 

Etiquetas
stats