L’atac falangista al bust de l’heroi de l’‘Stanbrook’ que va salvar 2.600 republicans no desllueix els actes d’homenatge

La Falange ha volgut fer-se notar en l’inici dels actes preparats a Alacant amb motiu del 80 aniversari del final de la Guerra Civil i per això no ha tingut una altra ocurrència que atacar el bust dedicat a Archibald Dickson, el capità del vaixell Stanbrook que tal dia com hui de fa huit dècades va salvar la vida a 2.638 persones que fugien de la repressió franquista que s’acostava.

El monòlit, inaugurat fa un any per la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica, ha començat el dia amb el text que acompanyava l’escultura ratllat amb la bandera d’Espanya, seguit del logo de la Falange, l’URL del web de l’organització i la frase ‘zona nacional’, en al·lusió al conflicte bèl·lic.

D’aquesta manera, el grupuscle falangista no solament ha pretés boicotejar el símbol de l’Stanbrook, sinó que ho ha volgut fer just el dia en què la corporació municipal havia planejat acostar-se al bust per retre homenatge a les més de 2.600 persones que van aconseguir exiliar-se a Orà (Algèria) així com a les 15.000 –la majoria republicanes– que es van quedar en terra sense possibilitat de fugir i que moltes d’elles van acabar recloses pel bàndol vencedor en camps de concentració com el dels Ametlers o el d’Albatera.

Al final els actes previstos s’han pogut desenvolupar amb normalitat gràcies als operaris de neteja de l’Ajuntament d’Alacant, que han acudit a l’entrada del port per esborrar la pintura. Entre aquests actes ha destacat l’ofrena de flors que ha seguit els discursos dels representants polítics, que han tingut la deferència d’interrompre el ple ordinari que estaven celebrant a la sala consistorial per homenatjar la gesta del capità Dickson.

En aquest ple s’ha aprovat una declaració institucional a proposta del PSPV-PSOE, Guanyar i Compromís, a què s’ha sumat PP i Ciutadans –s’ha abstingut l’edil trànsfuga Fernando Sepulcre, perquè volia que apareguera reflectit el comunisme– “contra la guerra i el feixisme i a favor de la pau i els valors democràtics”. La proposta suposa que Alacant, com a última ciutat de la rereguarda assetjada per l’exèrcit de Franco, es compromet a commemorar els 31 de març successius, data simbòlica del final de la guerra, com el “dia del record a les persones represaliades”.

Per a aquest 80 aniversari la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Presidència de la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques han preparat un extens programa d’activitats i jornades en què s’analitzarà, per exemple, la repressió patida per les dones republicanes o els maçons, i hi intervindrà Carmen Negrín, la neta de l’últim president de la Segona República, Juan Negrín, o el prestigiós Julián Casanova, entre altres.