Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

“He donat el 100% de mi i estic orgullosa de dir que he complit les expectatives”

La diputada de Compromís i regidora valencianista en l'Ajuntament d'Elx Mireia Mollà

Emilio J. Salazar

Alacant —

Eldiario.es entrevista a una de les màximes responsables d’Iniciativa del Poble Valencià després d’una setmana en què s’han esdevingut les concentracions a Elx contra les demores en les infraestructures educatives promeses, on ella és regidora de Turisme i Relacions Institucionals, i després de les crítiques de l’oposició al pressupost del Botànic en les Corts, on és portaveu adjunta de Compromís.

Els pressupostos del Consell no convencen l’oposició. El PP d’Elx aquesta setmana com el de la ciutat d’Alacant l’anterior, així com en altres municipis, asseguren que obliden la província d’Alacant.

Resposta. Crec que és una crítica que no es pot fer, perquè és la primera vegada que almenys ací a la província d’Alacant s’aplaudeix, fins i tot pels mitjans de comunicació que feu una tasca de desgranar territorialment les inversions, per ser els primers pressupostos que compensen pel que fa a la població en inversions. Es pot dir obertament i amb total objectivitat que són els primers pressupostos del Consell de les últimes dècades que tenen una distribució territorial d’acord amb el pes poblacional. Abans no ho havíem pogut fer, no per voluntat, sinó perquè les inversions que hem estat executant els últims anys venien llastrades per compromisos i contractes de governs anteriors. És veritat que la província d’Alacant té moltes més necessitats. Això és, perquè arrosseguem una discriminació històrica, i que ara et compensen per pes poblacional no vol dir que et vagen compensant aqueix deute històric. Però estic segura que el Govern ho anirà fent.

Tenim una altra vegada polèmica amb el transvasament Tajo-Segura després que el Govern central només autoritzara, i per a consum humà, 7,5 dels 20 hectòmetres cúbics previstos per la necessitat d’unes reparacions que no han convençut els agricultors del Llevant. Què n’opina Compromís?

El compromís és enviar 20 hectòmetres cúbics i la ministra [de Transició Ecològica] per a nosaltres no és qui ha de prendre una decisió que té tant d’impacte a la província d’Alacant en detriment de l’agricultura. No hi ha justificació, perquè de capçalera hi ha aigua més que suficient del límit que ha establit per no fer transvasaments. Pel que sé, encara no s’ha pres la decisió formal, el que exigisc a la ministra és que canvie radicalment de postura, que envie els 20 hectòmetres cúbics i que es preocupe de derogar l’enorme taxa que va imposar el PP als regants per una aigua que no havien de rebre i que continua sense estar derogada. El PP no ho va cobrar als regants, perquè va fer una moratòria del pagament, però existeix encara aqueixa norma i podria passar en qualsevol moment.

Sobre l’hipotètic avançament electoral en els comicis autonòmics que sospesa Ximo Puig, què pensa?

El que no podem és estar desfullant la margarida tant de temps. És l’única competència exclusiva del president de la Generalitat. I jo crec que, volent especular amb això i volent fer-se l’interessant, posa de manifest el poder de decidir quan són les eleccions. Però si té una decisió presa, que la prenga. Personalment, crec que Compromís, tant si s’avancen com si no, estem preparats per a assumir unes eleccions en bones condicions, il·lusionats, amb un projecte polític que reforça el Botànic i que, a més, tenim un bagatge que demostra que hem sigut útils i una peça d’equilibri important en les formacions del canvi. Ara bé, si no s’ha de prendre aqueixa decisió, jo crec que estar movent aqueix debat desllueix l’acció de govern, perquè obris constantment aqueixa possibilitat com si la legislatura estiguera acabada i no ho està, queden encara lleis que han de traure avant.

Com quines?

La Llei urbanística valenciana [Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup)] em sembla una de les lleis més fonamentals que aprovarem aquesta legislatura si tot va conforme a la previsió. Amb la llei canvia la dinàmica de concepció del territori i de desenvolupament urbanístic. És molt important pel que persegueix aquesta llei, perquè tanca una etapa molt negra en el territori valencià d’especulació massiva i depredació del territori, molt lligada al seu torn amb casos de corrupció. La veritat és que em faria bastant pena que es quedara pendent, perquè és la demostració viva del canvi polític.

Hauria de dimitir la regidora de Compromís Alacant María José Espuch per haver atorgat subvencions a Escola Valenciana, entitat on treballa la seua parella?

Aquesta qüestió ja s’ha explicat i, a més, em dol que tot això que a alguns els ha portat a desprestigiar, atacar i, fins i tot, demanar dimissions va lligat a una institució que ha treballat molt per l’escola pública i en valencià, i t’ho dic jo que vaig ser la primera promoció en llengua valenciana d’Elx i de la qual em sent totalment orgullosa. Em dol que estiga atacant-se Escola Valenciana per rebre subvencions d’un ajuntament i el d’Alacant és molt important per a escometre la fira del llibre, per la qual cosa, sincerament, no li veig justificació perquè es prenguen mesures. Si em dius que es podria haver intentat explicar millor, amb més agilitat i més exercici de despullada, segurament sí. Però també és veritat que no estàvem a l’ajuntament actualment, l’expedient està custodiat pel govern actual, per la qual cosa un, normalment, quan fa aqueix tipus de despullades pot ensenyar papers que no té actualment per a demostrar que el procés s’ha fet amb informes favorables de tècnics de l’ajuntament.

A Elx, aquesta setmana hi ha hagut una altra mobilització de pares, alumnat i veïns de la Torre del Pla (Torrellano) contra la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament per les demores en infraestructures com en el CEIP La Pau, encara amb barracons, o els arranjaments que no arriben a la façana de l’IES Torrellano, sense obviar que el PSPV local també ha criticat la conselleria de Marzà, amb la qual cosa podríem arribar a les eleccions sense estar solucionades aquestes qüestions educatives.

Sóc de la Torre del Pla i m’hauria agradat que la primera cosa s’haguera fet allí. Hi ha 4.000 xiquets i xiquetes que ara com ara estudien en aules dignes i no en barracons des que vam entrar en aquesta legislatura. Això ha passat i ha passat en molts llocs, perquè els barracons eren com els bolets. Que de sobte en una construcció pràcticament nova caiga la rajola de cara vista que l’embelleix, i a més en una obra que està sent investigada en el cas Ciegsa, i que va costar un milió d’euros de sobrecost, perquè és una cosa imprevista. M’agradaria que la Conselleria haguera sigut més àgil, encara que també és veritat que l’últim representant de la Conselleria que va vindre ací i va posar terminis va ser Miguel Soler, el secretari autonòmic, que és del partit socialista. Ho dic per això que el partit socialista vulga ara assenyalar… Però, malgrat això, a mi em consta que la Conselleria té planificat que la licitació estarà ja en l’institut de Torrellano i que a principis del primer trimestre del 2019 eixirà tota la licitació de l’institut de Torrellano per a poder desenvolupar-se. És a dir, que estan ací i podran escometre’s abans que acabe la legislatura.

Marzà va anunciar al començament del mandat que posaria fi als barracons en aquest mandat, cosa que denuncia l’oposició que no es complirà.

Encara no hem arribat al final de la legislatura. I ja et dic, les informacions que tinc és que a la Torre ja estan en marxa les licitacions. Com et puc dir que no hem complit si encara falten sis mesos? Et puc dir que es quedaran coses sense fer, i espere que no siguen aquestes, però si es queden coses per fer és perquè hi havia moltes coses per fer, i hem fet el que s’ha pogut amb els pocs recursos econòmics i humans de què disposem.

Aquesta setmana, la plataforma Residu Zero d’Elx, que aglutina organitzacions i sindicats, insisteix en la municipalització de la neteja de la ciutat, i reclamen als partits que s’oposen al plec elaborat per una regidoria socialista. Com s’hi posiciona Compromís?

El plec de la neteja l’han fet els tècnics encarregats i amb una direcció política tant del PSOE com de Compromís. I és un plec molt bo per a Elx, per a començar, perquè és de deu anys i abans eren de 20 anys i damunt el PP el va prorrogar. Introdueix línies noves com el contenidor marró per a separar la matèria orgànica, que ens converteix en el primer municipi de la província d’Alacant a tindre’l, així com materials nous i maquinària sostenible. I amb la remunicipalització s’introdueix un debat que pot resultar molt interessant, però que hui dia és inexecutable. Nosaltres no solament tenim unes restriccions en el capítol 1, sinó també un límit de despesa per part de l’Estat. No es poden assumir serveis com el de la neteja, perquè, a més, si això fora possible, la pregunta seria, i per què no ho han fet Carmena, Colau o l’alcalde de la Corunya? Tots han tret processos de contractació abans que nosaltres, que han anat a millorar les contractes de fem, però cap l’ha remunicipalitzat. I no perquè ells no estan a favor que aqueix servei siga municipal, sinó perquè no es pot per les normes legals que ens imposen. A Lleó, que és on s’ha fet, i a més per part del Partit Popular, han hagut d’abaixar un 20% el sou als treballadors i treballadores del servei de la neteja perquè no podien passar-se’n del límit que imposa el capítol 1 i, a més, han hagut de llogar la maquinària, perquè no tenen diners per a poder sufragar-ho.

Elx ha tingut històricament el llast en l’apartat de Turisme. Quin balanç fa del seu pas per aquesta regidoria.

Tenim les millors dades en pernoctacions en l’última dècada, perquè ací una de les coses preocupants per al sector és que Elx era un lloc de visitar, però no de pernoctar. I una altra cosa que ha canviat és que els turistes han gastat més. Però, és prou? Cal treballar més perquè Elx té prou valors patrimonials per a tindre un turisme respectuós, sostenible, conciliador amb l’activitat pròpia de la nostra ciutat, però em sembla que anem bé. En aquesta legislatura estem sabent identificar quin sector volem atraure. No podem competir amb els municipis de sol i platja, encara que tinguem això també, però hem de posicionar-nos en altres coses i si no es cuida i es posa en valor, no existeix.

Quines altres coses?

Els patrimonis naturals, com per exemple, l’altre dia vam fer la presentació del vídeo del Parc Natural del Fondo. Hi ha molt poca gent que sap que allí no solament estan les espècies amb més perill d’extinció de tot Europa, sinó que les espècies més singulars es donen cita al Parc Natural del Fondo, i no existeixen en un altre parc natural d’Europa. Això, per al turisme ornitològic és un fenomen digne de visitar. Aquest turisme és respectuós amb el medi ambient i deixa una emprempta econòmica, perquè no és turisme de baix cost i, per tant, cal anar a aqueixes fires especialitzades i traure campanyes noves com estem fent. Amb la campanya que hem fet del Misteri hem donat a conéixer una cosa que no ha passat mai. Mai l’escolania i el cor juvenil del Misteri d’Elx havien eixit a protagonitzar un concert ni més ni menys que a la catedral de Lió que és Patrimoni de la Humanitat.

Des de l’oposició municipal han criticat constantment que la seua dualitat de càrrecs en les Corts i a Elx no li ha permés centrar-se en cap de les dues tasques.

Em resulta curiós, perquè hi ha dos regidors que també són dos diputats provincials, Mercedes Alonso (PP) i José Pérez, (PSPV) a qui ningú demana comptes. Pérez és edil de Policia, de Festes i de Recursos Humans i diputat provincial, i Mercedes Alonso, que fa poc a l’Ajuntament, poc està fent en la Diputació per als interessos dels il·licitans i il·licitanes. I jo sóc la diana per al PP i Cs, i ser la diana per a la dreta, i més aquesta dreta que és extrema dreta, doncs, tampoc em dol molt. He donat el 100% de mi en tots els llocs en què he hagut d’exercir la representació del poble i estic orgullosa de dir que he complit les expectatives.

I repetirà aqueixa dualitat Elx-València?

No és una dualitat indesitjable ni desitjable. És una circumstància que pot repetir-se o no, depén del que per a nosaltres són decisions participatives i democràtiques a través d’unes primàries. Perquè jo estic de diputada autonòmica i regidora d’Elx per dos processos de primàries i eleccions democràtiques. No estic per amor a l’art. I quan vaja arribant aqueix dia en què calga presentar-se o no a un procés de primàries serà quan anuncie que és el que m’agradaria i on m’agradaria donar el millor de mi. Sóc bastant conscient que això no va d’interés personal. Soc una persona que normalment, a diferència de molts, sol creure que el moment el defineix l’interés general i l’interés de Compromís.

I li agradaria?

No em falta il·lusió de res, ni personalment ni col·lectivament. I crec que mereixem exposar-nos a aqueixa auditoria pública que són les primàries i les eleccions. Soc de les que vull defensar que ha valgut la pena que formem part de la gestió que hem fet.

I aqueixa gestió i auditoria que esmenta, quin exercici d’autocrítica fa?

La il·lusió pel canvi va ser tan gran a la Comunitat Valenciana i en general… quan tens tanta il·lusió, tens moltes ganes de fer-ho tot molt ràpid, i crec que hem sigut conscients que no podia ser tot tan ràpid, i segurament una de les coses que ens ha faltat és haver comunicat molt millor que no seria tan ràpid, que tindria processos d’això que anomenàvem de la transició amable, havíem d’haver-ho defensat d’una manera més assenyada, valenta i transparent a cada pas. Crec que ens ha faltat al llarg d’aquest procés de legislatura explicar que això que déiem aniria veient-se, però que no es veuria a la velocitat que ens agradaria a totes i tots. L’esquerra, i li ha passat en moltes èpoques, normalment no ha sabut gestionar aqueix concepte de frustració que arriba una mica més lent. Històricament no hem sabut construir comunicativament el relat que no cal frustrar-se, perquè arribarem al punt B.

Etiquetas
stats