Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

“La dona militar del Sàhara no es prepara per a la guerra, sinó per a mantindre la pau”

Nueina Djil

Emilio J. Salazar

Alacant —

0

Nueina Djil coneix bé la guerra. Com qualsevol que haja viscut els últims quaranta anys a l’excolònia espanyola, des de llavors territori ocupat pel Marroc. La invasió marroquina del Sàhara Occidental el novembre del 1975 va portar una societat que esperava la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a alçar-se en armes contra el règim de Hassan II, molt hàbil en l’intent de tapar amb la Marxa Verda la crisi interna que posava en perill el seu tron.

I llavors va aparéixer ella: una mare jove de mirada penetrant i rostre cobert parcialment amb un turbant, un fusell al muscle esquerre i sostenint el fill, Suado Woleida, amb la mà dreta. Imatge immortalitzada per la fotògrafa de guerra francesa Christine Spengler i posteriorment utilitzada en la portada del llibre Sáhara: memoria y olvido (editorial Ariel, 2010) de la periodista de RTVE Yolanda Sobero.

Un retrat convertit en icona de la representació de la dona allunyada del paper subjugat que exerceix en països de cultura àrab i que des de fa un any, el 13 d’abril de 2018, ha tornat a cobrar actualitat en obrir l’Escola Militar de Dones del Sàhara a Rabuni, la capital administrativa de l’autoproclamada República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), l’estat de reconeixement limitat que somia la independència del Sàhara Occidental.

El Ministeri de Defensa de la RASD ha posat al capdavant d’aquesta iniciativa Nueina Djil, exmembre del Comité Executiu, l’òrgan polític de la RASD, i exdirectora de Cooperació Regional o de Cultura, entre altres càrrecs. Ara ha explicat en què consisteix en les jornades de debat i conscienciació celebrades a mitjan abril en l’IES la Foia d’Elx, centre educatiu immers des de fa anys en tota mena d’activitats amb les seues estudiants dirigides a ajudar el poble sahrauí.

Djil explica a aquest mitjà que a aquesta escola van cada dia 64 dones voluntàries d’edats compreses entre els 18 i els 30 anys que aprenen formació militar completa, des de fer servir armes fins a saber utilitzar les comunicacions militars imprescindibles al desert, passant per aprendre primers auxilis i altres nocions bàsiques de salut. Però també és una oportunitat perquè les dones s’ensenyen informàtica, coneixements d’administració o, fins i tot, costura.

“La formació del sahrauí no solament es redueix als homes, sinó que també les dones tenen l’oportunitat de formar-se en tots els aspectes”, diu la directora en un tímid espanyol amb la traducció de Lehbib Alisalem, delegat de la RASD a Alacant.

“El paper de la dona sahrauí al Sàhara no té res a veure amb el paper que exerceix al Marroc”, adverteix Djil. “Tenim la mateixa religió, l’islam, però la cultura és molt diferent”, afig Alisalem. Aquesta exdirectora de la guarderia regional explica amb molt d’orgull que la dona sahrauí “és lliure”, ja que pot participar i, de fet, participa en diferents estaments socials, “tenim un prestigi que la dona marroquina no té, a elles els toca quedar-se a casa”, assegura.

Nueina Djil coneix bé la guerra i les misèries que comporta. El seu primer marit, Mohamed Uleida, va morir en combat el juny del 1976 juntament amb Mustafà Saïd Al-Uali, conegut com el Che Guevara sahrauí, i altres guerrillers. Mesos abans Saïd havia proclamat la creació de la RASD i tres anys abans havia fundat el Front Polisario, el moviment d’alliberament nacional del Sàhara Occidental.

Des de llavors, cada 9 de juny el poble sahrauí recorda durant el Dia dels Màrtirs els “herois nacionals” com Saïd o Uleida. Preguntem a Djil si guarda rancor al Marroc, si pensa que un conflicte bèl·lic, l’alto-el-foc del qual va ser segellat el 1991, podria accelerar una solució política estancada gairebé 44 anys i que a la fi de març va portar a l’enèsima ronda de contactes entre el Front Polisario i el Marroc afavorida per l’ONU.

“Esperem que s’avance, però som pessimistes, certament”, avança Lehbib Alisalem, el delegat sahrauí de la RASD a Alacant. “No vull participar en una guerra –assenyala Djil, mare de quatre fills–, però em sent obligada a defensar la nostra terra”. “En tots aquests anys –afig– la dona sahrauí no s’ha preparat per a la guerra, sinó per a mantindre la pau, com continuarem fent a l’escola militar”.

Etiquetas
stats