La travessia pel desert del Jutjat de les Aigües d'Oriola per a ser reconegut com a òrgan jurisdiccional

El Jutjat Privatiu de les Aigües d'Oriola (JPAO) no es rendeix, encara que es cansa d'esperar. Dijous vinent, aquest ens que governa les aigües que flueixen pel riu Segura, reprén la lluita que va emprendre fa anys per a ser reconegut jurídicament com a tribunal tradicional i consuetudinari, la qual cosa el situaria a la mateixa altura que el Tribunal de les Aigües de la Vega de València i el Consejo de Hombres Buenos de la Huerta de Murcia. Serà en unes jornades reivindicatives on s'espera un important desembarcament de polítics valencians i alacantins.

La travessia pel desert del jutjat oriolà, l'origen del qual es remunta a mitjan segle XIII durant el regnat d'Alfons X El Savi, va començar al gener de 2013 quan el primer l'Ajuntament d'Oriola i tres mesos després la Diputació d'Alacant van sol·licitar aquest reconeixement. Un any després, les Corts també van donar llum verda per unanimitat a una Proposició No de Llei perquè el Congrés dels Diputats plantejara una modificació de la Llei orgànica del Poder Judicial. Es tractava d'un procediment similar al que va plantejar i va aconseguir en 2005 el govern murcià. Però a diferència d'aquest, Oriola continua esperant que es desempolse la demanda.

“Des d'aleshores hem tingut diverses reunions i ningú sap on està l'expedient”, avança amb resignació Miguel Mazón. El secretari del JPAO confessa que van preguntar al ministeri d'Agricultura, que els va remetre a Cultura, que els va derivar a Justícia, “i res, un desastre”. La petició va tornar a cobrar força en les jornades que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana va organitzar al febrer d'enguany sobre el patrimoni cultural i jurídic dels Tribunals d'Aigua. Gràcies a aquesta trobada, l'Associació de Juristes Valencians es va interessar pel bloqueig d'aquest procés i des de llavors ambdues organitzacions estan remant juntes per a portar la reivindicació a bon port.

Una anècdota que revela “el desconegut” que continua sent per a la societat valenciana el Jutjat de les Aigües d'Oriola és la “sorpresa” que va causar als assistents a les jornades de València conéixer que el primer document i al seu torn el més antic que es conserva de qualsevol tribunal que impartisca justícia en els regadius pertany al JPAO. Datat en 1.275, estableix les normes que ha de seguir l'administració d'un reg ideat pels àrabs i que, amb la reconquesta, Alfons X advocava per “continuar regant com es feia en temps de moros”.

Des d'aleshores es continuen resolent els litigis entre regants “com es feia abans, amb pràcticament les mateixes indicacions”, assegura Mazón. En la pràctica, el saló d'actes de la seu, situat en la planta baixa del carrer Ruíz Capdepón, acull una mitjana de cinc judicis a la setmana que es tradueixen en un centenar de sentències anuals. El jutge -que és al seu torn el president de la Junta de Govern i del Tribunal de les Aigües-, i vuit vocals -que representen a cadascuna de les vuit séquies de la qual es proveeixen 8.800 regants-, deliberen i emeten una resolució després d'escoltar les parts.

Tenint en compte que no són un tribunal consuetudinari, la part declarada culpable assumeix la seua responsabilitat? Li preguntem. “Porte com a secretari quatre anys i en tot aquest temps ningú ha recorregut cap sentència davant el Tribunal Contenciós Administratiu, que és l'opció que els queda i així els informem”, respon aquest lletrat. “Això suposa el respecte que els regants continuen tenint al Tribunal de les Aigües, cosa que cap altre tribunal pot dir”, prossegueix.

Llavors què suposa exactament que passen a ser un tribunal tradicional i consuetudinari? “Té una doble transcendència. D'una banda, seria una victòria moral perquè significaria que se'ns reconeix en la mateixa categoria que altres Tribunals d'Aigua”. D'altra banda, i des del punt de vista jurídic, “com a tribunal consuetudinari les nostres resolucions o sentències solament es poden recórrer davant el Tribunal Constitucional”.

Senat i jornades

De totes aquestes qüestions es parlarà en les jornades del pròxim dijous 27 de setembre en el saló d'actes del Col·legi d'Advocats d'Oriola. A l'acte està prevista la participació del director general de l'Aigua de la Generalitat Valenciana, Manuel Aldeguer, i del catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València i vicepresident de l'AJV, José Bonet, entre uns altres. Es tracta d'un nou impuls al que cal sumar el que es donarà des del Senat aqueix mateix dijous al matí quan, previsiblement, s'aprove una moció de Compromís en la qual s'insta al Congrés dels Diputats a presentar un projecte de llei de modificació de l'article 19 del Poder Judicial en un termini inferior de tres mesos.

“La casualitat ha volgut que coincidisca aqueix dia”, reconeix Jordi Navarrete, un dels dos senadors de Compromís que defensarà un text en el qual, com el de les Corts, s'inclou la petició d'iniciar els tràmits necessaris per a aconseguir la declaració del Jutjat Privatiu de les Aigües d'Oriola com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, distinció que de manera conjunta van aconseguir els Tribunals de les Aigües de València i Murcia en 2009.

Però les reivindicacions no acaben ací. Aqueixa mateixa vesprada, de nou en el Col·legi d'Advocats d'Oriola, diversos representants dels principals partits polítics valencians defensaran la importància de recuperar per a l'autonomia el dret civil que va anul·lar el Tribunal Constitucional i que requereix d'una modificació de la Constitució per a tirar avant. Com a pas previ, les Corts han d'aprovar aquesta proposta a través d'una Proposició de Llei que l'AJV espera que siga abans del 9 d'octubre i que a ella se sume Ciutadans, l'únic grup parlamentari que de moment es nega.

Finalment, des del Jutjat Privatiu de les Aigües tornen a posar la seua mirada en el Govern valencià al qual li reclamen que prosperen les negociacions que han iniciat amb la conselleria de Cultura per a digitalitzar el fons documental del seu arxiu històric. Situat en la tercera planta de l'edifici, alberga tresors com una sentència d'un jutge d'aigua de l'any 1.436 escrita en un pergamí fet amb pell de cérvol, així com nombrosos documents del segle XVI d'ara endavant que estan fent les delícies dels historiadors, investigadors i curiosos que s'acosten.