Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Bonig consuma el control de la direcció autonòmica del PP amb la batalla oberta per la província de València

Isabel Bonig amb dirigents del PP valencià.

Laura Martínez

Isabel Bonig vol afermar la imatge d'un nou PP, més transparent i democràtic i lluny dels escàndols de corrupció dels anteriors mandats. La líder del PPCV es consolidarà al capdavant del partit dissabte que ve després d'un peculiar procés de primàries, amb un suport invisible de la direcció nacional (almenys pel que fa a propostes), amb 9 de 10 regidors en l'Ajuntament de València imputats per finançament il·legal i amb la batalla oberta pel control del partit en la província de València.

Després del conclave autonòmic arribaran els congressos provincials i Bonig ja promou, encara que no ho reconega públicament, una candidata alternativa al president del PP de València, amb el qual no té bona sintonia. Així, la pròxima disputa entre els populars pot ser la de Mari Carmen Contelles, portaveu del grup en la Diputació de València, amb Vicente Betoret, exalcalde de Vilamarxant i actual dirigent del partit en la província. A més, encara queda per determinar què passarà amb la direcció del grup municipal en l'Ajuntament de València, en el qual els nou regidors estan imputats en el cas Taula i que està a càrrec des de fa un any d'una gestora presidida per Luis Santamaría.

Les primàries van punxar la bambolla dels afiliats del PP. Abans de les votacions, el partit parlava de més de 100.000 afiliats i per al procés solament es van inscriure 8.690 persones. El rival de Bonig, José Luis Bayo, va anul·lar la seua candidatura en l'últim moment perquè va considerar el procés poc transparent. Aquest cap de setmana, els dies 1 i 2 d'abril, se celebra el XIV congrés del PPCV en el qual es renovarà la direcció autonòmica i es redactaran els nous estatuts del partit, així com els seus compromisos socials i econòmics.

En els estatuts es plantegen una sèrie de mesures de “regeneració”. Entre elles, el partit opta per la limitació de mandats, encara que no especifica quants anys podrà romandre una persona en el càrrec. “Rebutgem amb contundència els casos de corrupció que s'han viscut i manifestem la necessitat de seguir treballant i implantant codis ètics i mesures que previnguen i eliminen els comportaments inadequats d'aquells que vulguen aprofitar-se de les nostres sigles en el seu propi benefici. Definitivament, dins del nostre partit no caben aquest tipus de persones”, cita la ponència. El partit redactarà per a això un codi ètic que obligarà a presentar una declaració prèvia d'antecedents penals i a rebutjar “rebre regals a títol personal com a conseqüència del càrrec públic o de representació amb independència del valor econòmic dels mateixos”, entre altres assumptes.

Entre les més de 400 esmenes presentades es debatrà si la despareguda alcaldessa de València, Rita Barberá, serà nomenada presidenta d'honor del partit o si s'ha de derogar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per ser “el cavall de Troia del catalanisme”. Els militants demanen al partit que es posicione amb major fermesa en els temes lingüístics, que tanta polèmica causen.

Els populars saben de quin electorat es nodreixen i han previst una sèrie d'apartats en els seus estatuts contra el suposat adoctrinament nacionalista i per a protegir les senyes d'identitat valencianes. “No formem, ni formarem mai, part dels imaginaris Països Catalans” cita el document. El PP es compromet a “evitar que el nacionalisme s'ensenyorisca d'aules, espais i mitjans de comunicació públics”, “suprimir el xantatge als pares que suposa que els que trien castellà com a llengua vehicular en la formació dels seus fills es quedaran sense la titulació en anglès”, entre altres dedicatòries al conseller d'Educació, Vicent Marzà. Així mateix, consideren un atac als símbols cristians la cavalcada de Reines Magues i l'organització a Castelló d'un Corpus Cívic en lloc del Corpus Christi.

El partit es compromet a defensar interessos valencians com els sectors productius, l'arribada de l'aigua, el finançament adequat i l'arribada de les infraestructures necessàries per al desenvolupament com el Corredor Mediterrani, projecte que si s'ha de jutjar per les últimes inversions de Govern de Rajoy, la direcció nacional no es mostra amb massa ganes de recolzar.

Bonig va ser designada presidenta del PPCV pel Comitè Executiu Regional i la Junta Directiva Regional al juliol de 2015, en substitució d'Alberto Fabra, que va dimitir després de perdre les eleccions autonòmiques i va optar per marxar al Senat com a representant territorial. Una vegada consolidada en la direcció del partit, arriba el moment de la batalla per la província de València.

Etiquetas
stats