Europa reacciona amb els fons Feder davant del drama demogràfic de les zones d’interior

Per a Brussel·les el canvi demogràfic ja és un dels reptes més importants als quals s’ha d’enfrontar una Europa en què, segons les xifres publicades per l’Eurostat, un terç dels ciutadans europeus tindran més de 65 anys el 2080. Aquesta és una de les conclusions més alarmants que aporta un estudi presentat pels socialistes en el Parlament Europeu i que adverteix també que la ràtio actual entre població en edat laboral i població d’edat avançada es reduirà i passarà de la 4 a 1 actual a la de 2 a 1 en les pròximes dècades.

Per a tractar de corregir aquesta situació, el Parlament Europeu ha aprovat com a objectiu prioritari el disseny i l’aplicació dels programes del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) a les regions més afectades per la despoblació. Més concretament, l’article 8 d’aquest programa, que estableix que un mínim del 5 per cent del Feder siga destinat a zones amb desavantatges demogràfics. A més, l’article 10 incorpora la possibilitat d’assignar un fons específic en els acords d’associació entre la Comissió Europea i els estats membres per a lluitar contra el repte demogràfic europeu.

L’aprovació del Reglament sobre el Feder i el Fons de Cohesió situa la política de cohesió en el cor de la lluita contra la despoblació. Per als socialistes europeus, impulsors de la moció, és fonamental per al medi rural “que les diferents polítiques europees i, en particular, la política de cohesió es convertisquen en un instrument fonamental per a donar esperança a tots els pobles que hui agonitzen”.

Un perill palpable

En moltes zones de l’interior de la Comunitat són, des de fa temps, molt conscients del que alerta Brussel·les, però també en molts altres punts d’un Estat que es va quedant buit. La despoblació i el món rural han esdevingut, almenys durant el període electoral, una part destacada del discurs polític d’alguns partits en campanya. Els desequilibris demogràfics que durant anys s’han anat advertint –i que en la Comunitat es noten principalment a les comarques de l’interior de Castelló– afecten un terç d’Europa i avancen amb una intensitat que alarma Brussel·les.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, reafirmava la setmana passada, durant la jornada “Per un món rural viu”, la intenció dels socialistes d’intensificar l’agenda valenciana contra la despoblació davant d’una situació en què “en el 85 per cent del territori només viu el 15 per cent de la població”. Puig va manifestar d’aquesta manera la voluntat del PSPV per aprofundir en el decret llei aprovat al febrer i que comporta ajudes per valor de 240 milions d’euros –durant el període 2019-2023– per als municipis de la Comunitat en risc de despoblació.

Interior sense futur

Des dels sindicats es va alertant de la cada vegada més pronunciada desaparició del teixit industrial tradicional que ha vertebrat les comarques centrals i d’interior. Hi ha sectors històrics, com el tèxtil o el moble, que pràcticament han desaparegut i d’altres, com la taronja, que pateixen molt.

A aquestes complicacions cal afegir el perill que suposa l’automatització, la deslocalització o la falta de comunicacions i de serveis pròpies de les zones d’interior. Això ha comportat que moltes petites empreses, que servien per a assegurar el futur en les zones més castigades, hagen desaparegut.

Aquesta mateixa setmana, la firma tèxtil Marie Claire ha anunciat l’acomiadament “pactat” de 100 dels seus 600 treballadors a les localitats castellonenques de Vilafranca i Borriol. Des de CCOO han reiterat la necessitat que l’Administració actue per assegurar la viabilitat d’empreses que garanteixen la continuïtat demogràfica.