L’esquerra busca un altre mandat a Castelló per a completar el canvi de model de ciutat

De les eleccions del 2015 va sorgir el Pacte del Grau –format per PSPV-PSOE i Compromís amb el suport de Castelló en Moviment (CsenMov)– amb una ordre clara per part dels castellonencs: deixar arrere els 24 anys de govern del Partit Popular, que havien convertit el nom de la capital de la Plana en un sinònim de corrupció exposat en els mitjans de comunicació d’arreu del país. El Pacte del Grau, amb la socialista Amparo Marco al capdavant, ha retornat a la ciutadania la confiança en les institucions. Els últims quatre anys han comportat avenços en matèria de transparència, l’aposta per l’educació, la lluita per la igualtat o la recuperació de la memòria històrica.

El terratrémol polític que van suposar els escàndols de corrupció a Castelló, i les rèpliques a la resta de la Comunitat Valenciana, va comportar l’enfonsament de l’hegemonia que el Partit Popular havia mantingut a la província durant més de dues dècades. El popular José Luis Gimeno, que va ocupar l’alcaldia des del 1991 fins al 2005, es va associar, al cap de quatre mesos d’haver abandonat el càrrec, amb dos empresaris ben coneguts de la construcció amb interessos en el sector públic i privat. L’últim alcalde popular, Alfonso Bataller (2011-2015), investigat per la trama Púnica, va ser acusat fa poc per la Guàrdia Civil de falsejar contractes municipals juntament amb Juan José Pérez Macián, encara a l’Ajuntament.

Si extrapolem els resultats que van obtindre els partits del Pacte en els comicis autonòmics del 25 d’abril passat, la majoria progressista es revalidaria per un marge més menut que el del 2015 contra un bloc de dretes que ara inclou Vox. El PSPV-PSOE, que se situa com la força més votada, podria guanyar-li les municipals –per primera vegada des del 1991­– a un Partit Popular de Begoña Carrasco en hores baixes. Compromís obtindria més bons resultats que en els últims comicis, però CsenMov –ara Unides Podem– no aconseguiria revalidar el resultat de fa quatre anys.

Un nou tipus de política

La signatura del Pacte del Grau va suposar l’aposta arriscada per la formació d’un govern de coalició en minoria –suma dels set regidors obtinguts pel PSPV-PSOE i els quatre de Compromís– que necessitava els suports puntuals dels quatre regidors de CsenMoviment, agrupació assembleària composta per Podem i Esquerra Unida. El pacte, a més, incloïa 480 punts que el govern es comprometia a complir i la signatura d’un “codi ètic” reflex del seu temps, molt estricte, que al cap d’uns quants anys posaria els socis de govern en un compromís a compte dels valencianistes Ali Brancal i Enric Nomdedéu.

El balanç dels últims quatre anys se salda amb 231 promeses dutes a terme i 165 promeses més posades en marxa, que suposen més del 80% del total, segons el consistori. Pel camí han quedat, per falta de voluntat o de temps, 84 promeses sense complir. L’avaluació general per part de l’equip de govern ha sigut molt positiva, amb l’aprovació de mesures com el polèmic rescat del topònim de la ciutat en el valencià original. No obstant això, admeten que encara queda treball per fer quant a qüestions mediambientals, d’accessibilitat o d’habitatge.

Els socis de govern han valorat la faena que s’ha fet des del consistori per a capgirar una administració que consideren que estava “pràcticament paralitzada per un PP que només perseguia, en el seu projecte, tindre el poder; com a exemple, hi ha el Pla General, totalment abandonat”.

Planificació urbana sostenible i de gènere

Els anys del Grau també han comportat l’aprovació de la part estructural del nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), que aposta per un model urbanístic nou centrat en la ciutat compacta. Entre els punts forts del projecte hi ha la racionalització de l’ús del territori i dels recursos, i també la possibilitat d’un creixement contingut del sòl urbanitzable capaç de donar resposta a les necessitats reals de sòl residencial, industrial i terciari. El PGOU nou estableix, a més, la infraestructura verda com a element vertebrador i cohesionador del territori.

Un dels punts centrals del nou pla serà l’aposta de l’Ajuntament per un model de pla general basat en la perspectiva de gènere. Tal com explica Eva Álvarez, professora de la Universitat Politècnica de València i una de les tècniques externes que avaluen la incorporació de la perspectiva, “l’urbanisme de gènere no és fer una ciutat per a dones, sinó que, en fer una ciutat més femenina, al final guanya la dona, però en el fons es beneficia tota la població, té un caràcter global”.

Lluita contra els símbols de la dictadura

Les polítiques de la Memòria Històrica han sigut un dels punts forts d’aquests últims quatre anys en què el consistori, malgrat l’oposició fèrria d’un Partit Popular que ha comptat amb la complicitat de Ciutadans, ha aconseguit impulsar grans avenços en matèria de polítiques contra l’oblit. Cal remarcar especialment l’obertura de les fosses comunes situades en la part civil del cementeri de Sant Josep a Castelló, i també la recuperació i la devolució a les famílies de les restes de deu represaliats del franquisme –set d’ells encara en procés de localització.

Durant l’any passat, l’Ajuntament va aprovar en corporació la retirada de la creu franquista del parc de Ribalta, malgrat els vots en contra del Partit Popular i de Ciutadans. No obstant això, i malgrat que el decret ja estava publicat en el Butlletí Oficial de la província, la retirada va ser paralitzada per ordre judicial davant de la denúncia de l’associació ultracatòlica Advocats Cristians. Que finalment s’acabe implementant aquesta mesura de la recuperació, i moltes altres, dependrà del futur govern municipal que sorgisca de les urnes el 26 de maig que ve.

Revisió feminista de les festes

Una de les mesures més mediàtiques adoptades pel consistori va ser la prova, durant les festes de la Magdalena d’enguany, de l’opció d’oferir parades “a demanda” –només de baixada– per a les dones en els autobusos d’horari nocturn. La mesura de caràcter feminista es va posar a prova en quatre de les línies nocturnes i estava pensada perquè les dones que anaren a soles o acompanyades d’una altra dona pogueren sol·licitar baixar fora de les parades oficials en el punt més pròxim a la seua destinació dins del recorregut de la línia d’autobús i evitar parades allunyades de casa seua o situades en zones desprotegides o mal il·luminades.

La nota discordant seria l’intent de l’Ajuntament el 2017 d’impulsar la celebració d’un Congrés Magdalener amb l’objectiu de forçar una revisió i una actualització de les festes i de tirar avant iniciatives que propiciaren la igualtat i repensaren el paper de les dones en les festivitats. L’intent va fracassar i la força dels sectors conservadors va poder evitar la implementació de les reformes.

La unitat del Pacte posada a prova

L’últim ple del 2018, en què el Grup Municipal Socialista deixava caure, amb l’abstenció, la vicealcaldessa Ali Brancal, de Compromís, potser va ser el més tibant dels últims quatre anys i s’hi va posar a prova la unitat dels socis de govern. Ni les negociacions ni la mediació del conseller d’Educació, Vicent Marzà, van poder evitar la destitució i la posada en perill de la confiança del govern present i, en paraules de l’alcaldable de Compromís, Ignasi Garcia, “també dels que vindran”.

Brancal està implicada, juntament amb el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, en la querella presentada pel popular Juan José Pérez Macián –fa poc acusat per la Guàrdia Civil d’haver falsejat contractes municipals– per una presumpta utilització del correu de l’Ajuntament per a enviar propaganda electoral en les últimes eleccions europees.

Al principi de mes, l’obertura per part de la jutgessa del Jutjat d’Instrucció número dos de Castelló dels catorze sobres aportats pel Partit Popular va revelar que, tal com manifestaven els populars, contenien paperetes electorals dels comicis del 2014.

Si es compleixen les projeccions de les enquestes, i malgrat la voluntat d’Amparo Marco de governar en solitari, el Pacte del Grau es repetiria amb un resultat més bo per a PSPV-PSOE i per a Compromís i amb un descens lleuger del suport a Unides Podem –que retallaria els regidors a la meitat. Mentrestant, Ciutadans, el gran beneficiat del bloc de dretes per les enquestes, mira de recompondre un partit fet esquinçalls; el PP maniobra per frenar la sagnia i Vox continua buscant la presència que es pensa que té.