L’oficialisme de la Magdalena: el baluard conservador en les festivitats de Castelló

Una de les conseqüències de l’avançament electoral en la Comunitat ha sigut la de conferir a l’esprint final per a les eleccions municipals i europees del 26M, amb el resultat de les autonòmiques damunt de la taula, una repercussió i un to molt més local, diferent del de la resta de les comunitats autònomes. Mentre alguns partits tracten de mantindre viu el pols electoral del moment i revalidar els resultats nacionals, d’altres proven de fer valdre elements locals, discursos i personalismes allunyats de les sigles de Madrid. La crida a la participació en els comicis europeus és una rara avis que dijous passat vam veure valorar en À Punt amb el catedràtic Joan Romero.

En la Comunitat, la lluita pel control de les festivitats tradicionals ha esdevingut un terreny de joc més per a la pugna política. La dreta més conservadora s’ha assignat històricament el paper de “protectora” de les tradicions autòctones, fins al punt d’haver-les convertit gairebé en una cosa pròpia i associada a un tipus de corrent ideològic. Això els ha suposat un fort bastió de vots que s’han preocupat de mantindre i, a canvi, hi ha hagut moltes personalitats de festivitats que han acabat ocupant algun càrrec en l’Administració –municipal o autonòmica.

A Castelló de la Plana, on la tradició oficialista de la Magdalena sempre ha estat molt vinculada a la dreta conservadora, quatre anys de govern progressista no han pogut promoure una revisió de les festes, ni clivellar el zel per mantindre la tradició d’unes gaiates ocupades per posicions conservadores que han fet gairebé impossible cap canvi. L’arribada del Pacte del Grau va posar els socialistes al capdavant d’una regidoria de Festes totalment hostil, fins al punt que la primera regidora que va ocupar el càrrec, pertanyent al Grup Municipal Socialista, Carmen Oliver, el va abandonar “per motius personals” al cap de set mesos.

Governar en terreny hostil

Els frecs constants contra un Patronat de Festes, que havia estat molt aviciat durant els anys de govern del Partit Popular i que els assegurava un bon grapat de vots, van créixer amb la regidora Sara Usó, que va prendre el relleu a Oliver. Va ser la mateixa Usó que va proposar el cessament de Juan Bellido, llavors encara president de la Junta de Festes, a compte de les acusacions de prevaricació que hi havia en contra seu.

Al març, amb la presentació de les candidatures dels partits, saltava a la llum pública que Juan Bellido, el polèmic expresident de la Junta de Festes de Castelló, figurava en les llistes de Vox a les Corts. Bellido, que s’havia deixat veure en diversos actes del partit d’ultradreta, va ser destituït per acusacions de prevaricació de membres de la Junta de Festes i queixes dels pares de les reines sobre “les actituds i els fets duts a terme” per ell. El cas de presumpta corrupció es va tancar en fals després de la seua destitució, sense que hi haja hagut cap mena de seguiment judicial municipal.

Gairebé dos anys abans de l’expulsió forçosa, Bellido va anar a judici acusat d’un delicte d’amenaces per una funcionària del Patronat Municipal de Festes; finalment va ser absolt, ja que la jutgessa va considerar que la denúncia era “ambigua, genèrica i plena de contradiccions”. A parer de la magistrada, les amenaces denunciades per la funcionària (“et destrossaré la vida personal i professional fent el que calga”) es limitava a una frase puntual, “producte de l’acalorada del moment”.

El relleu de Bellido el va agafar Noelia Selma, presidenta actual de la Junta de Festes, molt vinculada a la festa i persona de perfil conservador.

Una oportunitat perduda

L’any 2017 l’Ajuntament va tirar avant una de les propostes del Pacte del Grau i va impulsar la celebració d’un Congrés Magdalener, que feia 22 anys que no se celebrava i que va reunir sectors oficialistes (gaiates) i el sector popular de la Federació de Colles. L’objectiu del consistori passava per aprofitar l’ocasió per a forçar una actualització de les festes i tirar avant iniciatives que promogueren la igualtat, la inclusió i repensar el paper de la dona en les festivitats.

La força dels sectors conservadors va evidenciar el seu control sobre les festivitats i, tal com explica la periodista Violeta Tena en El Temps, “el PSPV-PSOE ni tan sols va participar en el debat de les ponències i la mateixa regidora no s’hi va involucrar plenament. La visió més tradicionalista va passar com un corró per damunt dels qui advocaven no per una ruptura, sinó per una reforma”.