Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda busca reconstruirse ante el nuevo ciclo político
El PP de Ayuso bloquea la investigación de los negocios de su pareja
Opinión - 'Un español cuenta algo muy sorprendente', por Isaac Rosa

Un riu, una llengua i una mancomunitat: Els llaços de la frontera sud de Catalunya amb l’altra banda

Pont de l’Oliverar sobre el riu de la Sénia. Imatge cedida per la mancomunitat de la Taula del Sénia

Belén Toledo

Castelló —

Fa dècades, era una pràctica habitual que, quan una família necessitava més espai, comprava una habitació de la casa veïna. Així, les cases de molts pobles estan entrecreuades entre si, de manera que no es pot derrocar un immoble sense afectar els altres. Una cosa semblant passa en la frontera entre Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. Un territori homogeni en característiques, problemes, paisatge i llengua que ara assisteix, amb una mescla de preocupació i flegma, a la possible independència d’una de les parts que l’integren.

La Taula del Sénia és un dels projectes compartits. Una mancomunitat que agrupa 27 municipis de les províncies de Tarragona, Castelló i Terol. Agafa el nom del riu de la Sénia, el curs del qual és la frontera natural entre la part catalana i la valenciana. L’ens va nàixer el 2003, “encara que sempre hi ha hagut molta relació entre la gent de les dues bandes”, explica la seua pròpia pàgina web.

El “trànsit amable” 

La llengua és una de les herències d’aquesta història en comú. En la zona es parla una varietat del català que exerceix de “trànsit amable” entre la que es parla a Catalunya i la que predomina a la Comunitat Valenciana, segons Miquel Àngel Pradilla, professor de filologia de la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta de la varietat tortosina, que s’estén, al seu torn, al llarg del territori de la institució religiosa que engloba als diferents municipis de la zona: la diòcesi de Tortosa.

Segons Pradilla, l’existència d’aquesta varietat lingüística i una diòcesi comuna a tots els pobles a banda i banda del riu són el testimoni dels llaços mil·lenaris que han unit ambdues riberes. El filòleg explica que “els romans van establir les diòcesis recolzant-se en les ètnies iberes, en aquest cas l’antiga Ilercavònia”. Això “va condicionar el territori als efectes de substrat lingüístic”.

Que la parla dels habitants al voltant del Sénia haja evolucionat d’una manera semblant és “una conseqüència clara del fet que històricament hi ha hagut una vida en comú entre aquestes tres zones que ha acabat homogeneïtzant una varietat lingüística”, argumenta.

L’homogeneïtat del territori es va debilitar amb l’arribada de la democràcia, explica Pradilla, pel fet que es va dividir en tres comunitats autònomes i es va produir una “sectorització dels serveis”. La conseqüència és que a partir de llavors, per anar a cal metge, a l’institut o a tràmits administratius, els habitants de la zona han de desplaçar-se a centres urbans més grans de les comunitats autònomes respectives, i no a ciutats de l’altra banda del riu, més pròximes, però ja en una altra demarcació administrativa.

Prop del riu, lluny de la capital

Això no va ocultar que tots aquests pobles van continuar tenint problemes en comú, en especial l’emigració, la falta d’oportunitats dels joves i la falta d’infraestructures. La causa es comparteix a banda i banda del riu: la llunyania respecte a les capitals autonòmiques, que a tots els porta a sentir-se discriminats. “Veiem el fet de ser frontera com una riquesa, però en el terreny administratiu sí que és un problema, perquè estem lluny dels centres de poder respectius”, explica el socialista Rhamsés Ripollés, alcalde de Morella (Castelló).

Amb l’objectiu d’unir forces i cridar l’atenció sobre aquests problemes compartits, es va crear el 2003 la Taula del Sénia. Des de llavors, 27 alcaldesses i alcaldes dels pobles que la componen es reuneixen periòdicament. Pertanyen a partits d’ideologies oposades: PP, PSOE, l’antiga CiU, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Aragonesista, Tots i Totes som Vinaròs (una marca associada a Podem), independents i Compromís. Però ací es parla de tot menys de partits polítics.

Es tracta de construir “un espai per a fer projectes que seria molt difícil portar avant per part d’un sol poble”, explica la gerent de la mancomunitat, Teresa Adell. Rubén Lombarte, regidor socialista de Pena-roja de Tastavins (Terol), afirma que “si d’alguna cosa em puc sentir més orgullós és de representar el meu poble en la Taula del Sénia. Sempre s’han apartat les sigles. I hem anat per inquietuds i necessitats comunes”.

Oliveres mil·lenàries

En un territori essencialment rural, les iniciatives més reeixides de la Taula s’han centrat en el turisme. El projecte més conegut, que ha tirat avant gràcies a la captació de fons europeus per la mancomunitat, és crear rutes, un museu, un itinerari turístic i un treball de catalogació sobre les oliveres mil·lenàries que esguiten el territori. Al seu torn, aquest projecte va donar lloc a una associació que engloba els productors d’oli d’aquests arbres, que estan comercialitzant el seu producte sota una marca comuna: Oli Farga Mil·lenària.

A més, hi ha fons per a la reindustrialització, tallers d’ocupació i construcció i millora de rutes de senderisme. “Va haver-hi problemes per a senyalitzar els camins, per les diferències administratives, i ara amb la mancomunitat s’ha pogut fer”, explica Ripollés. Això, la capacitat per a posar d’acord les tres administracions autonòmiques per a fer coses en comú –per exemple, un conveni perquè els respectius serveis públics d’ocupació col·laboren entre si– és un altre dels grans èxits de la Taula, segons l’alcalde de Morella.

La independència en l’horitzó

En aquest ambient de col·laboració, tots prefereixen passar de puntetes sobre el procés d’independència de Catalunya. No hi ha un pla B preparat per a aplicar-se en el cas que el riu de la Sénia esdevinga una frontera entre dos estats. “Cada alcalde hi té la seua opinió, però com a mancomunitat no ens hem reunit per parlar-ho. No hi ha una postura comuna. En la Taula del Sénia el que volem és continuar treballant”, explica la gerent, Teresa Adell.

Tots els alcaldes entrevistats coincideixen en el fet que és un tema de què no es parla. “Ni s’ha comentat, ni es tracta aqueix tema. Treballem en el que ens uneix”, explica David Gil (PP), alcalde de la Pobla de Benifassà (Castelló). “No s’aborda açò mai, només en to de broma. Es parla només de territori”, explica Ramón Muñoz, de l’antiga CiU, veí de la Galera (Tarragona).

Va haver-hi, no obstant això, un episodi conflictiu pel que fa a aquest assumpte. Va tenir lloc el 2013, quan, segons el diari Mediterráneo, el llavors alcalde de Benicarló (Castelló), Marcelino Domingo, va anunciar que deixava la presidència de la Taula del Sénia. Adell reconeix que l’edil es va sentir molest per les declaracions favorables a la independència d’alguns alcaldes de la part catalana. Però detalla que aquestes opinions no s’havien dit en el si de la mancomunitat “i tant Benicarló com Domingo van continuar formant part” de l’ens.

“No afectarà”

A pesar que s’esforcen a deslligar-ho escrupolosament de la seua funció en la Taula del Sénia, els alcaldes entrevistats sí que accedeixen a explicar la seua postura personal respecte a l’assumpte. I les seues declaracions ofereixen un paisatge de preocupació lleugera que es combina amb una gran seguretat en el fet que, en tot cas, res no podrà trencar les relacions entre els pobles.

El castellonenc David Gil, per exemple, creu que la independència “no anirà cap avant”. El tarragoní Muñoz considera que, si ho fera, “no afectarà. Encara que fóra un país diferent, continuaria sent el mateix. Hi buscaríem una solució”. L’ambient social no s’ha vist alterat, de moment, segons el també castellonenc Ripollés, que pensa que cal “cultivar la convivència i la cooperació. A vegades se’ns ha intentat enfrontar amb el transvasament de l’Ebre, amb la llengua… I això ací en el territori no cala ni podem permetre que ho faça”.

Per la seua banda, l’aragonés Lombarte explica que no està preocupat perquè “ací tenim una relació amb els altres pobles que no trencaríem per res del món”. Tanmateix, entén que “hi haja gent que sí que ho estiga, perquè es podrien trencar coses importants, com ara relacions econòmiques, familiars…”. El regidor posa com a exemple la llengua. En el seu municipi, Pena-roja de Tastavins, i en els altres dos nuclis aragonesos que formen part de la Taula, es parla el català. “Ací hi ha molt d’autoodi a la llengua pròpia i tinc por que poguera quedar desprotegida si Catalunya se n’ix de l’Estat”.

Prefix de Tarragona, número de Castelló

Més enllà de les seues diferències d’opinió, tots coincideixen en els llaços que els uneixen.“El riu no fa de frontera, fa d’unió. Les muntanyes i el riu són més d’acostament que no de separació”, explica Gil. “Ens uneixen la llengua i la cultura, les fronteres són fictícies. I cadascú se sent a casa en les tres províncies”, afirma Muñoz.

Els exemples d’interrelació són inenarrables. Llauradors amb terres a banda i banda del riu, relata Adell. Xiquets que van a l’institut en la comunitat autònoma veïna, apunta Pradilla. Famílies amb membres emigrats a l’altra banda, il·lustra Ripollés.

En la comarca, ni tan sols els cables telefònics sembla que tinguen molt clares les fronteres. Per a telefonar a Herbers (Castelló), cal marcar el prefix de Terol. Per a parlar amb la Pobla de Benifassà, els tres primers nombres són el 977 de Tarragona. “Era més còmode portar la línia d’allà, per les muntanyes”, explica Gil. Una de les moltes metàfores de la vida en comú d’aquest entrellaçat paisatge sentimental.

Etiquetas
stats