La precarització del sector de socorrisme en la Comunitat amb més morts en el que va d'any

Segons revelava aquesta setmana la Real Federación Española de Salvamento y Socorrismo (RFESS), enguany s'ha disparat un 20% el nombre de persones mortes per ofegament respecte a 2018. En concret, la valenciana s'ha establit com l'autonomia que ha registrat una major fatalitat, amb 37 dels 268 morts en el que va d'estiu. En aquest context, durant la setmana passada renunciaven nou socorristes a Benicàssim denunciant irregularitats en els contractes laborals, així com una manca del material necessari per a dur a terme el seu treball en una temporada especialment complicada.

Segons els treballadors i diverses associacions de socorrisme, a més d'una forta precarització, el sector enfronta diferents problemes com la necessitat d'una formació “oficial”, la falta d'una normativa actualitzada que regule l'espai aquàtic o les diferències entre comunitats. En el cas de la localitat castellonenca, que durant aquesta setmana ha recollit el festival de música Rototom Sunsplash 2019, els socorristes denuncien tota classe d'“irregularitats”.

Els propis treballadors van remetre, uns dies abans de la celebració de l'esdeveniment, una carta a l'Ajuntament de la localitat en la qual detallaven la precària situació en la qual es veien forçats a fer el seu treball. L'empresa, afirmaven en l'escrit, no havia entregat cap contracte als treballadors i, per tant, no havien signat cap document. A més, els socorristes es queixaven de la realització d'hores de més que no se'ls abonaven.

Segons el text, l'empresa encarregada de la vigilància de la platja tampoc compliria amb la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals i els socorristes mancaven també d'equip de comunicació, prismàtics en condicions o lavabos en les postes de vigilància. En l'actualitat, inspeccions dutes a terme pel propi Ajuntament han conclòs que la situació està en ordre, malgrat que els socorristes asseguren que això es deuria a la mediatització de la qüestió.

Desregulació en el sector

El més pròxim a una regulació en matèria de socorrisme és l'ordre de 31 de juliol de 1972, que estableix una tipologia de platges i, en funció d'aqueixos tipus, fixa els serveis d'auxili i salvament, sense cap esment al nombre de socorristes que han de vigilar-les, la seua formació o el número i distribució de les torres de vigilància. El material al qual es refereix la norma és el propi dels anys 70.

La cosa és encara més complicada a nivell formatiu, ja que qualsevol persona pot ser socorrista amb certificats de professionalitat expedits per Ocupació (mitjançant cursos de 370 hores), sent tècnic superior Tafad (Tècnic Superior en Animació d'Activitats Físiques i Esportives). No obstant això, també existeixen cursos que van des de les 20 a les 120 hores, a més de cursos online en funció de la comunitat autònoma. El descontrol i la falta d'una estandardització que homogeneïtze la formació a nivell nacional són totals.

La mateixa Creu Roja Espanyola adverteix en la seua pàgina web a aquells que desitgen formar-se com a socorristes sobre l'existència d'“empreses que abusen dels seus socorristes, estableixen jornades setmanals de més 60 hores o no els compensen les hores extra. I fins i tot els fan contractes en pràctiques o els paguen en negre”.