L’Audiència de València condemna a 16 anys un policia nacional per liderar una banda de narcotraficants que disposava d’una arma de guerra

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de València ha condemnat un agent de la Policia Nacional a 16 anys i dos mesos de presó i a pagar una multa de 600.000 euros per delictes contra la salut pública, integració en grup criminal, depòsit d’armes de guerra i descobriment i revelació de secrets. El policia, destinat en la Brigada Provincial de Seguretat Ciutadana de València, ha sigut condemnat juntament amb huit components més d’una banda de narcotraficants en una operació en què va ser confiscada cocaïna per un valor total en el mercat de 266.905,91 euros.

“Tot el grup criminal pivotava al voltant” del policia condemnat, que “actuava com a nexe comú de tots els integrants del grup criminal”, a pesar que “no entrava en contacte amb la droga més que per a facilitar-la a les persones amb qui directament es relacionava, sense fer tasques de custòdia de la droga, però rebent els beneficis del seu tràfic il·lícit”, segons la sentència.

El narcotraficant, que ha sigut inhabilitat com a policia durant un període de huit anys, aconseguia la cocaïna que els altres components de la banda, que en alguns casos mantenien llaços familiars, distribuïen a la província de València. En un dels registres, els investigadors van confiscar un subfusell sense número de sèrie, còpia d’un model israelià “prohibit per a particulars”, i un carregador amb capacitat per a 32 cartutxos. L’arma de guerra era, segons la sentència, propietat del policia, encara que la custodiava un altre integrant de la banda. En un dels registres, la policia va requisar més de dos quilos de cocaïna, bàscules i material per a tallar la droga.

En el registre del domicili de l’agent condemnat, els investigadors van trobar 56 fulls de ressenyes policials. La sentència assenyala que el policia va accedir a diverses bases de dades policials d’accés restringit utilitzant les contrasenyes de dos companys. El 22 de juliol de 2016 va accedir en la comissaria del Marítim de la capital del Túria a una base de dades, utilitzant la contrasenya d’una companya, per consultar la fitxa policial d’un ciutadà colombià detingut per un presumpte delicte d’homicidi dolós esdevingut a Màlaga. Una foto de la fitxa policial va ser localitzada pels agents d’Assumptes Interns en el telèfon mòbil d’un altre dels condemnats, que tenia antecedents policials per transport de drogues el 2008. El narco també va consultar en l’aplicació Atlas de la Policia Nacional el seu propi DNI, així com el seu vehicle, “a fi de poder conéixer l’existència de qualsevol assenyalament sobre la seua persona”.

Les perquisicions del cas es van iniciar perquè la policia sospitava que l’agent i un altre integrant de la banda, que regentava un gimnàs, podrien estar implicats en el tràfic il·legal d’anabolitzants. Algun dels sospitosos estaven directament relacionats amb el tràfic de drogues i el policia i uns altres narcos mantenien mesures de seguretat i cites breus “impròpies d’una relació d’amistat o professional normal”.

Les investigacions sobre el patrimoni de l’agent de la Brigada Provincial de Seguretat Ciutadana i d’un altre dels narcos condemnats “són concloents”, assenyala la sentència, perquè “sense la seua participació en un negoci il·lícit no poden explicar-se els seus evidents increments patrimonials”.

En el registre del domicili del policia, els investigadors van trobar 94.850 euros en efectiu amagats, una quantitat que “no es correspon amb el nivell de vida atribuïble a aquesta persona per la seua activitat laboral”, que el 2015 li va reportar 29.241,71 euros bruts. El 2014 va efectuar un ingrés en el seu compte de 10.000 euros que “no està justificat de cap manera”. Aqueix mateix any també va cancel·lar un préstec de 15.572,41 euros per a l’adquisició d’un vehicle. “Òbviament, sense que s’haja facilitat per l’acusat una hipòtesi alternativa plausible, aquests ingressos només poden procedir del tràfic il·lícit d’estupefaents”, conclou la sentència.

Un altre dels integrants de la banda, vigilant d’una coneguda companyia de seguretat privada, cobrava 1.100 euros nets mensuals, però tenia productes financers per un valor total de 103.932,95 euros. Els narcos usaven “telèfons de seguretat” comprats per remeses amb què es comunicaven a través de Whatsapp. Uns missatges que “no poden ser objecte d’intervenció” i que posteriorment eren esborrats, assenyala l’Audiència de València. Un dels condemnats va adduir que tenia molts telèfons, perquè “no li agradava que la gent tinguera el seu número” i no li semblava estrany “tindre un número de telèfon per a parlar amb una sola persona”. Una explicació que als magistrats de la Secció Segona de l’Audiència de València els resulta “especialment extravagant”.