Les condicions tan roïnes de la línia C6: el trajecte a Madrid des de València dura només deu minuts més que el de rodalia a Castelló

El dia 26 d’abril, dos dies abans de les eleccions generals en què va quedar tot just a una dotzena d’escons d’obtindre la majoria absoluta, Pedro Sánchez tancava la seua campanya electoral reunint prop de 6.000 persones al Parc Central de València. Davant dels milers d’assistents, el president en funcions va refermar el seu compromís envers el Corredor Mediterrani i la necessitat d’un finançament just per a la Comunitat Valenciana. A penes unes hores abans, aquella mateixa vesprada, Sánchez participava en un altre acte de campanya a Madrid. El trajecte en AVE que separa la capital de València dura al voltant d’una hora i quaranta minuts, deu minuts més del que dura el trajecte fins a Castelló.

El robatori de més de 250 metres de cablejat de la xarxa ferroviària la setmana passada a València ha ocasionat problemes en més de 60 combois i ha provocat cancel·lacions i retards en línies que, com la que uneix l’Estació del Nord amb Castelló, han tingut cancel·lacions i retards de fins una hora. Els usuaris de la línia que connecta València amb la capital de la Plana, no obstant això, diuen estar acostumats a situacions com aquesta i afirmen que, durant els últims anys, els retards i les cancel·lacions han esdevingut la norma sense que des de Renfe s’hi pose solució o, almenys, se’n donen explicacions.

Per a Samuel Martínez, portaveu de la plataforma Indignats amb Renfe, les cancel·lacions i els retards que pateixen diàriament els usuaris es deuen a la falta de material de l’empresa pública i, principalment, per falta de personal –maquinistes, interventors, mecànics…–. “Aquesta setmana ens hem trobat amb els problemes de sempre, realment res d’addicional. Aquesta situació és inacceptable, però la patim constantment i el robatori de cable ha sigut la justificació d’aquesta setmana. Potser s’han retardat encara més trens… però és una cosa usual”, afirma el portaveu.

La deterioració en la qualitat del servei de transport públic repercuteix directament sobre la vertebració provincial del territori i, en conseqüència, en la llibertat dels valencians per a treballar, estudiar o simplement desplaçar-se amb llibertat. Des de la plataforma d’Indignats quantifiquen –servint-se d’informes de Renfe mateix– en vora deu milions d’usuaris a escala estatal que, durant l’última dècada, han abandonat el transport de Rodalia a causa de les condicions en què està. “Si vius a València i treballes a Castelló, saps que has d’eixir de casa molt abans en previsió del que puga passar. A vegades fins i tot has d’arribar una hora abans de la teua hora per assegurar-te d’arribar a temps”, expliquen des de la plataforma.

“Ens hem posat moltes vegades en contacte amb Renfe a través de la Gerència de Rodalia i la resposta ha sigut sempre nul·la i es limita a un ”perdonen les molèsties“. Fins i tot algunes persones, que són més actives en la queixa i la protesta per la gestió del servei, les han arribades a bloquejar en xarxes socials”, afirma Samuel.

Tres anys més esperant

Ja el 2016 l’executiu autonòmic, liderat pel president, ara en funcions, Ximo Puig, sol·licitava per als valencians la concessió d’un dret reconegut en l’Estatut d’Autonomia i del qual ja gaudeixen altres comunitats: la transferència de les competències de rodalia ferroviària. Del Pla de Rodalia 2010-2020, presentat ja fa quasi una dècada, tan sols s’ha executat un percentatge reduït de les inversions previstes en Rodalia. El 2017, els pressupostos de l’Estat destinaven per a la xarxa valenciana tan sols el 2,5% de la inversió anual, mentre que Barcelona i Madrid acaparaven el 90% del total.

Durant el mes de novembre passat, Foment va anunciar el reforç de la línia C6 –que uneix València amb Castelló– i que renovaria la flota de vehicles que en l’actualitat fan la ruta. Amb la licitació del contracte –per valor de 2.270 milions d’euros– aprovada el mes de març passat, els usuaris encara hauran d’esperar els tres anys que requereix el termini de lliurament dels 211 trens adquirits per Renfe. Mentrestant continuaran cobrint el trajecte els vells trens de la línia, alguns dels quals tenen més de 20 anys i, segons denuncien i els usuaris, estan en males condicions o presenten nombrosos desperfectes.

Des de l’operadora ferroviària remarquen els esforços que estan duent a terme per a la millora i el manteniment dels trens més antics. El clima polític tan tempestuós i la no aprovació dels pressupostos generals de l’Estat van suposar l’ajornament de l’adquisició de trens nous i d’inversions. Des de Foment, de la seua banda, recorden que durant els últims set anys de govern del Partit Popular no es va produir cap renovació del parc de vehicles.

Protestes des de la Universitat

Un dels principals col·lectius afectats per aquesta situació són els estudiants de la Universitat Jaume I (UJI), molts dels quals han d’acudir diàriament a les instal·lacions fent ús del Rodalia. De fet, ells constitueixen bona part dels usuaris més actius a l’hora de denunciar una situació que consideren insostenible i que ve des de lluny. Per a la rectora actual de la Universitat, Eva Alcón Soler, un servei de transport públic com és el tren té èxit només si compleix tres objectius: puntualitat, comoditat i preu.

Si no es compleixen aquests objectius, afirma la rectora, deixa de ser útil i genera problemes i frustració a les persones que l’utilitzen. “Durant l’època de docència, la puntualitat és important, però ara que entrem en època d’exàmens és, si de cas, molt més important. Els retards i les cancel·lacions afecten la quantitat de temps utilitzat en els desplaçaments i, possiblement, afecten també la situació anímica dels usuaris, imagine una persona que ha d’assistir a un examen, en què els nervis poden afectar i tinga una situació de retard o cancel·lació del tren”, afirma Alcón.

Des de l’UJI manifesten que no és cap secret que recentment s’han produït queixes pel servei deficient de Rodalia tant en la connexió nord com en la sud. La sensació, afirmen, és que la situació no ha millorat i això desanima les persones que opten per aquest mitjà de transport. Des de la Universitat expliquen que el seu paper només pot ser recollir les queixes i, com ja s’ha fet, traslladar a l’Administració la problemàtica i continuar exigint un servei de trens de qualitat.

“S’ha transmés tant a representants de l’Administració com als diferents partits polítics la necessitat de donar solució a aquest problema. El nostre desig seria que es poguera solucionar aquest problema, no solament per les persones de la comunitat universitària, sinó per tota la població de la província”, afirma la rectora.