Les cooperatives poden canviar el model productiu valencià?
Les 2.500 cooperatives valencianes donen faena a 75.000 persones, comporten el 12% del PIB autonòmic i tenen com a socis 1,5 milions de ciutadans, el 30% de la població. Dues de les 10 empreses més grans del territori, els supermercats Consum i Anecoop, una agrupació de societats agrícoles, són cooperatives. Una altra cooperativa, Caixa Popular, és una de les entitats financeres valencianes més grans després de la desaparició de Bancaixa i de la CAM. I el 76% de les cooperatives elèctriques d’Espanya són valencianes, sempre segons les dades de la Confederació de Cooperatives.
Aquest model d’economia social pot canviar el model productiu valencià? Per a alguns, ho ha de fer i ho pot fer, malgrat que el pes que té en l’economia valenciana encara és relativament baix. Un dels apòstols del cooperativisme és Joan Ramon Sanchis Palacio, catedràtic d’Organització d’Empreses i director de l’Institut d’Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria de la Universitat de València.
“Les empreses valencianes necessiten un canvi de model de negoci per a consolidar la seua posició en els mercats i transformar-se en empreses socialment responsables i contribuir a un model econòmic sostenible”, diu el professor Sanchis. Per a fer aquest canvi, cal deixar de competir per costos i mirar de guanyar mercat amb productes diferents i de valor afegit gràcies a l’R+D+I. També cal “innovació estratègica i plans de formació perquè l’empresariat implante models nous de management”.
Aquestes pautes són vàlides per a qualsevol empresa, independentment de la forma jurídica, però Sanchis pensa que les cooperatives són ideals per a liderar el model. Primer de tot, “perquè reverteixen una part del benefici a la societat”. I, a més, perquè estan “arrelades al territori, no deslocalitzen la producció o les inversions, tenen finalitats socials i fan polítiques de personal amb equitat salarial —el sou més alt no acostuma a ser més de 6 vegades el salari més baix—, igualtat de gènere i polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar”.
Són més productives les cooperatives?
“No hi ha cap mal model, hi ha una mala gestió”, sol dir Juan Luis Durich, director general de la cooperativa reina valenciana, Consum. La gestió d’aquesta cadena de supermercats, però, sembla òptima. Va tancar l’any 2014, abans de celebrar el quaranté aniversari, amb quasi 2.000 milions d’euros de facturació, 17 milions de benefici i inversions de 90 milions. Té 646 punts de venda (35 de nous el 2014) i 11.500 treballadors (472 de nous el 2014). El 97%, sempre segons la companyia, participen com a socis “en la propietat” i en “la gestió”. Des del 2007, la productivitat ha augmentat un 10% i l’absentisme ha baixat un 38%.
Hi ha cooperatives amb problemes, com Fagor, del grup basc Mondragón, però l’exemple de Consum demostraria que res no impedeix que aquesta forma d’empresa compagine competitivitat i innovació amb sensibilitat social. Les cooperatives poden canviar el model productiu valencià? Almenys, hi poden ajudar. Així ho pensa el Govern valencià. “No tenim res en contra de l’empresa clàssica, però les empreses del futur han de cooperar, han de compartir, per a ser competitives. I per la implicació dels treballadors en la gestió, el repartiment de beneficis entre molts, la implicació en la seua comunitat, pensem que les cooperatives poden ser fonamentals per a crear ocupació i generar cohesió social”, diu Francisco Álvarez, director general d’Economia Social i Emprenedoria.
Álvarez, exdirector general de la Borsa de València i exvicepresident de la Borsa de París, espera que el pes de les cooperatives en l’economia valenciana cresca durant el seu mandat. “Europa ho aconsella. D’entrada, volem acurtar els terminis legals per a registrar una cooperativa, que ara són de quatre mesos, aproximadament. El registre ni tan sols està digitalitzat. A més, volem impulsar el consell de cooperatives i anem reunint-nos amb ajuntaments i mancomunitats per divulgar les possibilitats que hi ha en aquest camp. Després vindran més mesures”.
Un model minoritari
Malgrat tot, les cooperatives són una minoria en l’entramat empresarial valencià. Rosendo Ortí, director general d’una altra cooperativa d’èxit, Caixa Popular, una entitat financera que ha sobreviscut amb solvència el col·lapse de les caixes valencianes, ho explica. “Històricament el teixit empresarial valencià s’ha caracteritzat per petites i mitjanes empreses provinents de nuclis familiars”. La tendència, però, pot estar canviant. “Les dades denoten un cert optimisme per al món cooperatiu. A la Comunitat Valenciana s’han creat en el primer trimestre d’enguany un total de 74 noves cooperatives amb més de 250 llocs de treball”.
Ortí, que dirigeix el tercer banc valencià, defensa el model. “Estem convençuts que la fórmula cooperativa planteja avantatges. És un model d’empresa basat en la participació; en l’esforç comú d’aportar capital, amb el que això comporta quant a la implicació en la cooperativa; en el treball en equip, i és una fórmula més equitativa de distribució de la riquesa que es genera en l’empresa”.
L’economia valenciana està en depressió, producte de la fallida de la Generalitat, del fracàs d’un model basat en la rajola i en els grans esdeveniments i dels embats de la globalització, que, per exemple, han reduït el pes de la indústria a un 13% del producte interior brut després de les caigudes constants des de la segona meitat dels 90. Canviar el model productiu és una tasca titànica, que, si triomfa, necessitaria lustres. Alguns pensen que les cooperatives poden ser fonamentals en aquest interés. Álvarez, alt càrrec de la Conselleria d’Economia Sostenible, no s’atreveix encara a fixar xifres o donar objectius, però és optimista. “D’ací a tres anys o quatre veurem resultats”.
