Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Mor a Vinaròs el pianista Carles Santos, Premi Nacional de Música en 2008

Carles Santos

EFE

El pianista i artista multidisciplinari Carles Santos, guardonat en 2008 amb el Premi Nacional de Música, ha mort aquest dilluns als 77 anys.

Compositor, cineasta, escenògraf, fotògraf i creador textual a més de pianista, Santos va ser guardonat al llarg de la seua prolífica carrera amb distincions com la Creu de Sant Jordi Generalitat de Catalunya 1999, la Medalla d'Or del Cercle de Belles arts 2007, diversos premis MAX d'arts escèniques i la Medalla de la Universitat de València.

Creador del tema “HOLA!” per a la cerimònia inaugural dels Jocs de 1992 com a part de l'àlbum “Música per a les cerimònies Olímpiques Barcelona 92”, és considerat un dels artistes més prolífics i interessants de l'avantguarda espanyola de les últimes dècades.

A través de la seua carrera va combinar el piano amb la composició, la pintura i l'escultura, i va dur a terme impactants “performances” en alguns dels seus espectacles, on barrejava la seua passió per les arts amb l'erotisme i la quotidianeïtat.

Segons va explicar la Universitat de València quan li va concedir la seua Medalla, en 2015, Santos va començar a estudiar música de molt xicotet (amb 5 anys ja tocava el piano) i posteriorment va estudiar en el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on va destacar com a alumne.

Va continuar els estudis a París, amb els mestres Février, Casadessus, Magda Tagliaferro i Margaret Long, i, més tard, a Suïssa, com a alumne d'Harry Datymer.

En 1961 va començar a actuar com a pianista, amb obres de Bartók, Schönberg i Webern, i set anys més tard es va traslladar a Estats Units, on va conèixer a músics d'avantguarda com John Cage, l'obra de la qual va marcar el seu estil i estètica posteriors que va passejar com a intèrpret per escenaris de tot el món.

En els anys 70 va fundar amb Josep Maria Mestres Quadreny el Grup Instrumental Català (GIC) i va conèixer a Pere Portabella, amb qui va començar a treballar en el cinema com a compositor, intèrpret, guionista i fins i tot realitzador, i des de 1978 es dedicava exclusivament a la composició i interpretació de la seua pròpia obra.

Poc després de conèixer la seua defunció, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha agraït a través de Twitter la “mirada” de Carles Santos, de qui ha dit ha sigut “un artista impressionant, un valencià universal i una persona compromesa amb la seua terra”.

En declaracions a Efe, l'alcalde de Vinaròs, Enric Pla, ha lamentat la pèrdua d'aquest “veí il·lustre” de la localitat i ha afirmat que la corporació municipal es reunirà pròximament per a determinar els actes en homenatge a la figura de Santos.

“El músic, compositor, fotògraf, cineasta, escriptor, escultor, artista total i genial” va morir dilluns, sobre les 15 hores, segons ha explicat Pla, en el municipi que el va veure nàixer i on havia residit durant els últims mesos.

L'alcalde ha reconegut la brillant trajectòria internacional de l'artista però, a més, ha recordat a Santos com a “home, amic, vinarosenc que mai va deixar de costat als seus”.

La corporació municipal ha trasllat el “més sentit condol a tots els familiars i amics de Carles Santos” i ha expressat el seu reconeixement “a la trajectòria i personalitat d'aquesta figura irrepetible”, a qui es va nomenar Fill Predilecte en 2003.

Etiquetas
stats