eldiario.es

9

La poesia completa de Marc Granell, un esdeveniment cultural

L'escriptor valencià Marc Granell

L'escriptor valencià Marc Granell youtube

Una gran, excel·lent, notícia per a la nostra cultura és l’aparició del volum Poesia completa, 1976-2016 (Institució Alfons el Magnànim, 2017, 470 pàgs.) de Marc Granell. Per molts motius: de primer, perquè la poesia de Marc Granell (València, 1953) bé mereixia una edició rigorosa i treballada, i exhaustiva, com aquesta. Després perquè és el senyal inicial, l’auguri, d’una nova singladura de la col·lecció d’Obres Completes de la IAM en el ram de la poesia a cura de Vicent Berenguer. I en tercer lloc, perquè aquesta edició tan ben feta, amb el tipus de coberta i format d’edicions que evoquen el gran temps de la col·lecció, després d’un parèntesi infaust, precedida pel magnífic dibuix de Marc que li va fer el seu germà Manel el 1993, és un veritable goig per al lector. Acrescut amb el pròleg competent de Francesc Calafat, que traça una semblança ajustada de Marc Granell com a poeta de trajectòria ja llarga i reconeguda.

La IAM ha promogut així un autèntic esdeveniment cultural, refermat pel Premi Trajectòria que va oferir fa pocs dies a Marc Granell l’Ajuntament de Gandia, i la presentació del llibre dimarts 28 de novembre en un lloc emblemàtic per a la cultura amb majúscula, seu de tantes ocasions memorables, com és la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València.

La malfiança endèmica de poble secularment subaltern fa que ens coste molt reconèixer la vàlua dels nostres autors (artistes, pensadors, creadors en general) si no va precedida d’un èxit esclatant portes enfora. El cas de Marc Granell dona molt que pensar i convida, potser, a revisar aquesta constatació, que d’altra banda té bastant credibilitat, si més no en termes històrics. No és que Marc no haja tingut abundants reconeixements fora del territori valencià, que sí que n’ha tingut. Però esparsos i sense un ressò especial. Marc Granell és un poeta ben conegut i valorat a l’àmbit de la literatura catalana, sens dubte. Passa però que aquest reconeixement no ha estat espectacular i, per consegüent, en un entorn cultural tan desarticulat com el nostre, no ha retroalimentat aquell mecanisme ancestral a què em referia. L’èxit i el reconeixement del poeta Marc Granell és eminentment intern i autòcton. I deriva de la qualitat del seu treball poètic, de la continuïtat del seu esforç, de la coherència de la seua persona i de la tasca constant de promoció de la lectura i de la creació poètica entre nosaltres. De la recepció, en definitiva, d’un públic nostrat que ha fet seus els versos del poeta Marc Granell, i que en frueix. La poesia, sovint incompresa o menyspreada, resulta que és també necessària...

Marc Granell és avui segurament el poeta valencià viu més conegut i valorat. Hi ha un premi a Almussafes amb el seu nom. És altament popular entre el públic infantil, al qual ha dedicat una atenció encomiable. El públic adult lector de poesia –escàs, com sempre i a tot arreu, però creixent- hi troba un pensament poètic dens, molt elaborat, una dicció clara, un ventall de suggestions, d’imatges i d’idees, increïblement ric, que ens fa reviure el goig de la poesia com a experiència sensorial i alhora intel·lectual.

Ens trobem davant un poeta valencià en plena producció, que recull la seua Obra completa, com un balanç i una síntesi, que permetrà a molts lectors endinsar-se en la seua feina, o retrobar-la, des del primer poemari Llarg camí llarg (1979) fins als versos més recents. Una trajectòria reeixida, amb fites com Notícia de la tribu (1978), Refugi absent (1979), Materials per a una mortmeditada (1980), Fira desolada (1991), Matèria d’ombra (1999) o Tard o d’hora (2006). La reflexió sobre la identitat personal i col·lectiva, les perplexitats sovint adolorides de l’individu contemporani, el drama personal de cadascú, el compromís polític amb els humiliats i oprimits i la identificació fins al final amb la nostra llengua, cultura i nació, tot això –i més, com l’amor, la compassió, la remembrança infantil, la innocència o fins i tot la levitat- es troba en un volum meravellós que hauria de figurar en totes les biblioteques personals (si és que encara n’hi ha –coma projecte si més no) de les persones de cultura o de sensibilitat del nostre país.

Marc Granell és un poeta considerable, i com a tal el reconeixem. És també una persona culta, ponderada, amb uns inesgotables coneixements literaris, tan inesgotables com la seua proverbial generositat envers els altres, els escriptors que comencen, qualsevol que es decideix a aportar el millor d’ell mateix a una cultura, la nostra, secularment desvalguda. Però que compta amb fars i suports tan rocallosos, insistents, informats i valuosos com Marc Granell. Tot un motiu per a l’esperança.

Acabaré amb una nota personal. La conversa inesgotable amb Marc Granell, que vaig mantenir durant anys quan tots dos vàrem coincidir a l’antiga i enyorada IVEI ha prosseguit al llarg del temps en tota mena de trobades i ocasions, però sense la intensitat d’uns anys excepcionals. Llavors i posteriorment, sempre, he pogut constatar, en la conversa amb Marc, la humanitat i el rigor, el discurs informat i coherent, i la moralitat exigent d’una gran persona. D’una persona estimada. Aquesta edició de la poesia completa de Marc és el millor company per al record, tan viu, d’aquelles converses, que afortunadament encara continuen. I per molts anys...

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha