eldiario.es

9

ENTREVISTA | Sara Mansanet

"Ha costat però València ja no sols coneix La Cabina, també la reconeix"

La desena edició del Festival Internacional de Migmetratges de La Cabina clou amb sensacions positives, però encara un futur de reptes immediats

Sara Mansanet a l'inauguració de la desena edició de La Cabina. Foto: Pedro Castillo.

Sara Mansanet a l'inauguració de la desena edició de La Cabina. Foto: Pedro Castillo.

El migmetratge, cinema de 30 a 60 minuts, és un dels grans orfes del circuit de festivals, de la seua distribució i la projecció del cinema a nivell mundial. Però a València, el format ha trobat un refugi, trinxera que reivindica el seu poder expressiu i el pes que li escau dintre de la indústria.

Parlem del Festival Internacional de Migmetratges de La Cabina que aquest any ha celebrat la seua desena edició amb múltiples seus, quaranta convidats internacionals, diverses seccions i activitats que van des de concerts en directe fins a cursos de periodisme cultural. Tot per a aconseguir més presència que mai.

Ha plogut molt des que fa 10 anys, huit persones posaren en marxa un projecte cultural arriscat però disposat a suplir una carència nacional i internacional. Primer fou una xicoteta sala i un projector situat al soterrani del MuVIM. Després un altra sala a l'IVAM. A la sèptima fou la vençuda i el festival aconseguí desenvolupar-se al seu medi natural: la Filmoteca de València.

Clausurada l'edició, l'actual directora del festival es veu amb la tasca de fer balanç. És el primer any que exerceix un càrrec que fins aleshores fou responsabilitat de Carlos Madrid, qui ara encapçala el Festival CinemaJove. Sara Mansanet havia dirigit la producció del festival des de l'any 2012, i el seu nomenament com a directora era un pas natural i responsable. La qual cosa que no significa que fos un fàcil.

Sara Mansanet en la clausura de la X edició del festival. Foto: Pedro Castillo

Sara Mansanet en la clausura de la X edició del festival. Foto: Pedro Castillo

Quina valoració fas, celebrada la clausura, d'aquesta edició del festival?

Encara estem tancant informació i recopilant dades, així que una valoració final seria precipitada. Però la sensació és molt bona. Hem sortit més que mai en mitjans de comunicació, hem tingut més presencia a nivell nacional, i hem aconseguit un públic estable. També hem comptat amb una nova finestra exhibició: la plataforma Filmin i ha anat molt bé. De fet, anem a tindre tot l'any un canal a Filmin.

Pensava que l'acord era tindre un altre canal de distribució durant el festival...

En un principi l'acord era d'un any. Havíem penjat les pel·lícules per al seu visionat online mentre se celebrava el festival a manera de prova, per veure com funcionava. Tampoc sabíem si els directors i productors de cada peli voldrien que això s'ampliara la resta de l'any. Va resultar que estaven encantats i volien estar en totes les plataformes que pogueren, així que ho hem ampliat amb una col·lecció de títols que es poden veure online a Filmin la resta de l'any.

I com ha funcionat la iniciativa pel que fa a públic? La gent pot no estar acostumada a veure La Cabina mitjançant el Video On Demand.

El que ens arriba per part de Filmin és positiu, així que podríem dir que hem tingut molt bona resposta del públic tan físic -en assistència a les nostres seus i activitats- com online.

Però no sols a Filmin, comunicativament hem aconseguit 1.000 seguidors més Facebook en tan sols un mes i la web ha augmentat moltíssim el tràfic. Tot això ha fet fet que amb la comunicació hàgem arribat més enllà d'on arribàvem.

També, el fet de tindre la Secció Visuals com una activitat més independent i amb més esforç de comunicació s'ha vist recompensada amb l'afluència de públic. Cal ajustar encara el balanç de totes les activitats i seccions, però diguem que la sensació que tenim ara és molt bona. Ha costat, però hui la ciutat ja no sols coneix el festival, també el reconeix.

A nivell de programa de projeccions... Teniu ja xifres de l'assistència de públic a les sessions de la Filmoteca i a la Nau? 

Xifres concretes encara no. Però els caps de setmana hem fet més d'un Sold Out i entre setmana teníem una mitjana setmanal d'unes noranta persones per sessió, que pot semblar poc però està molt bé per a un festival com el nostre en València. Cal tindre en compte com de complicat resulta que la gent isca de casa per anar al cine. I més a un tipus de cinema que no és l'habitual.

A més, hem tingut el curs de periodisme cultural impartit per Javier Tolentino que ha anat molt bé. I segueix estant l'exposició de cartells a La Nau, que estarà oberta fins al dia 10 de desembre. Vull dir que si, la sensació és positiva tant des de dins del festival com des de fora, per la resposta del públic. S'ha de seguir treballant i polint coses, la comunicació per exemple és essencial i l'hem de fer de forma molt intensa. I estem ara mirant de com seguir creixent. Tal volta noves seccions a l'any que ve i novetats que interessen al públic pot ser el camí.

Inauguració del Festival Internacional de Migmetratges La Cabina 2017. Foto: Pedro Castillo.

Inauguració del Festival Internacional de Migmetratges La Cabina 2017. Foto: Pedro Castillo.

I en comparació a l'any passat? Em referisc al fet que La Cabina ha complert 10 anys de treball...

Sí, s'ha vist com una edició especial i de celebració. L'exposició de cartells, per exemple, ha sigut una iniciativa d'aquesta edició però no es tornarà a repetir... almenys fins a la vintena edició! Però en el que més s'ha notat ha sigut en l'aparició en mitjans de comunicació. El fet d'haver complit 10 anys ha fet que fórem interessants per a mitjans on mai havíem tingut una projecció.

A això se suma una finestra com Filmin i el fet que la secció Inèdits s'ha dut a terme subtitulada per complet en valencià, que és una tasca que consideràvem necessària.

A títol personal, com t'has sentit dirigint el festival? Ja feia molts anys que treballaves com a cap de producció del festival però és un càrrec que no sol atraure titulars o focus. Ara ets tu qui respon a entrevistes com aquesta.

Per a mi era un poc complicat estar a primera línia. Sempre he treballat sense ser el focus d'atenció, com deies. Així que va ser sorprenent veure'm donant jo totes les entrevistes, fent-me fotos i tota la pesca. No estava acostumada. Però m'he vist recolzada per l'equip i he estat molt a gust. Tenint al meu costat a les persones que em rodegen a La Cabina em sent molt segura defenent la programació, la comunicació, i les activitats del festival. Si em pare a pensar-ho no sé com m'haureu vist des de fora, però m'he sentit recolzada i tranquil·la de saber que estàvem fent el que volíem i el que havíem de fer.

Ara que ets directora de La Cabina, seguir sent cap de producció de Cinemajove, on també has treballat molts anys, no deu ser fàcil. Creus que amb Carlos Madrid dirigint CinemaJove cal ara dissociar tasques i repartir esforços d'una altra manera?

Sí, sí, completament. Vull centrar el 100% dels meus esforços en La Cabina. Amb xicotetes col·laboracions en altres esdeveniments com el Humans Fest o el TedX Ciutat Vella, però la part més grossa de la meua activitat dedicar-la per complet a La Cabina.

Jo vaig treballar a CinemaJove abans que a La Cabina. Duia sis anys allí i aquest any vaig ajudar en allò que vaig poder. Però hui dia no puc amb ambdues tasques i tampoc em pareix bé: crec que els dos festivals tenen els seus camins. Així que aquest any no estaré a l'equip de producció de CinemaJove. M'he de centrar en La Cabina.

Clausura del Festival Internacional de Migmetratges La Cabina 2017. Foto: Pedro Castillo.

Clausura del Festival Internacional de Migmetratges La Cabina 2017. Foto: Pedro Castillo.

Quan es va anunciar el teu nom com a nova directora de La Cabina, vas dir que un dels objectius de la teua tasca seria intentar trobar sinergies amb altres festivals. Com ha anat aquesta línia de treball?

Hem tingut la sort de comptar amb l'ajuda de festivals que ens han facilitat, per exemple, la gestió de convidats, directors i productors. Ens hem donat a conèixer a mostres i festivals que tenen part de la seua programació dedicada al migmetratge, i seguirem treballant per eixe camí. Per exemple, amb DocumentaMadrid hem aconseguit crear una relació gràcies a la qual podem incloure títols d'allí a la nostra secció d'Amalgama. O el cas de Casa Asia que ens ha facilitat la presència de Kazuya Murayama –guanyador del premi a Millor Migmetratge de La Cabina- i un contacte amb el Japó, on hi ha un interés creixent pel migmetratge i amb qui seguirem establint sinergies.

Pel que fa al suport institucional, com ha viscut La Cabina, com a festival de pes dintre del panorama valencià, el ball de sigles del que abans era CulturArts i ara és Institut Valencià de Cultura (IVC)? Com és actualment l'ajuda institucional que rep La Cabina?

S'ha mantingut l'ajuda del IVC i la de Direcció General de Cultura i Patrimoni. A més ha entrat Diputació de València, que abans no estava i que hem aconseguit gràcies al vicerectorat de cultura de la Universitat de València. Però pareix que l'IVC vol comprometre's a augmentar l'ajuda. Vull dir, el festival es manté, però es realitza tot amb menys de 55.000€... i quan dic tot és tot.

I en quina quantitat es tradueixen les ajudes de IVC i Diputació?

El IVC ens deixa 10.000€ i la Diputació 6.000€. Però des de l'IVC sí que sé que tenen la intenció d'augmentar l'ajuda. Veure'm si al final la intenció es fa real. Però encara és molt difícil quadrar els números. Fem tot el que podem amb els diners que tenim, i fem més del que en altres circumstàncies podria donar 55.000€. Vull dir que la presència en la ciutat és molt gran, però l'esforç de l'equip també. La gent cobra però no el que es mereixen per al treball que desenvolupen. No cobren suficient.

Amb més pressupost podríem no tan sols remunerar millor el treball que suposa muntar aquest festival, també portar a més convidats i fer altres activitats. Tampoc es tracta d'un augment astronòmic. Amb un poc més, podríem fer moltes més coses. Amb diners, torrons diuen...

I pel que fa a la reconfiguració de CulturArts a Institut Valencià de Cultura, ha tingut el canvi algun efecte al festival?

Ha sigut un canvi de nomenclatura que no ha afectat al festival directament perquè és un canvi d'imatge, logo i nom. Però sí que és veritat que per a mi és un canvi a tindre en compte perquè el Institut Valencià de Cultura, pel que fa a la seua imatge pública, ja no diferència entre cinema, teatre, dansa o música. Està tot dins del mateix logo.

S'està perdent la imatge pròpia d'allò que és música o arts escèniques... aquesta diferència no es troba de cara al públic. És una opinió personal, però sí que em pareix significatiu i no em convenç que desaparega la imatge propia de cadascuna de les parts que formen l'Institut Valencià de Cultura, que són molt importants en el seu àmbit. Ara està tot en el mateix sac, però no és el mateix comunicar teatre, que comunicar cinema, no?

I ara que ja ha acabat la desena edició, La Cabina és econòmicament viable, per fi? Millorarà econòmicament de cara a l'any que ve?

Sense l'ajuda institucional La Cabina no seria viable. Tampoc sense l'ajuda privada de Caixa Popular o de CervezasTuria. I a hores d'ara, tampoc seria possible dur-ho a terme sense els diners que es trau de taquilla. Són les tres potes del festival i són imprescindibles. De manera autònoma un festival de cinema no es manté. No som una fundació ni tenim un pressupost assignat dins d'una institució que siga propietària de la nostra marca. Som nosaltres.

De cara l'any que ve crec que millorarem en suport públic i privat, però la taquilla és una variable que mai saps com anirà. Pots fer-te una idea aproximada, donat que el Festival ja gaudeix de fidelitat i de visibilitat. Però més enllà d'això... tindre èxit en taquilla és una loteria que depén de mil factors: de si cau en festiu, de si fa fred o plou o de si la gent es troba amb ànims. És impredictible.

Trofeu del Festival realitzar per Raquel Rodrigo (Arquicostura). Foto: Pedro Castillo.

Trofeu del Festival realitzat per Raquel Rodrigo (Arquicostura). Foto: Pedro Castillo.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha