El 9 d'Octubre més antifeixista vist des de la columna Alacant-Elx

Amb puntualitat quasi militar, els dos autobusos habilitats per a l'ocasió van eixir de l'estació de Renfe Carrús d'Elx. Passades les 15 hores van arribar a Alacant, ciutat on es van acabar d'omplir. Unes 150 persones estaven preparades per a marxar cap a València, 200 quilòmetres de viatge. Representaven la columna més al sud del sud de les huit comitives antifeixistes que van omplir els carrers el 9 d’Octubre com mai abans s'havia vist.

“S'esperava gent, però no tanta”, explicava una jove una vegada trepitjada l'estació del Nord de València. Des de la columna alacantina Miquel Grau no les tenien totes amb ells. Els diez previs es mostraven amb dubtes, però finalment els dos autobusos s'havien quedat xicotets. A la crida dels organitzadors, Resposta Popular i el Col·lectiu Antifeixista d'Alacant, han acudit membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) d'Elx i Crevillent, també de la Plataforma d'Ajuda a Persones Refugiades de Siria d'Elx, militants de Podemos, del PCPE, el PCEml…

“Això de pujar a València no és alguna cosa que hàgem fet en altres 9 d'Octubre”, afirma un altre dels passatgers durant el trajecte. Com assenyala un dels portaveus de Resposta Popular, la província d'Alacant ha viscut des de fa temps “desenganxada de la cultura valenciana”. “Pràcticament semblem més un barri de Madrid que una regió valenciana”, afig amb certa ironia.

A aquest sentiment cal sumar la fins ara escassa presència del moviment antifeixista d'Alacant, si ho comparem amb l'arrelat de València. No hi ha més que veure el mapa de les altres columnes participants en el 9 d’Octubre. Cinc són de diferents comarques de la província de València, una de Castelló i una altra del nord d'Alacant.

“És conegut que a València i Castelló porten temps molt organitzats i coordinats, nosaltres en canvi, portem poc temps”, comenten des de Resposta Popular, organització que va nàixer a l'abril de l'any passat –el Col·lectiu Antifeixista d'Alacant es va formar en 2011-.

En el trajecte d'anada es mastega la tensió de la columna Miquel Grau, el nom de la qual homenatja el jove alacantí assassinat un 9 d'Octubre de 1977 mentre penjava cartells. En el record, les agressions de l'extrema dreta de l'any passat. Per a evitar un escenari similar, els passatgers reben un detallat protocol de seguretat que passa, en poques paraules, per fer cas als organitzadors.

I això és part de l'èxit en el qual coincideixen tots a l'hora de valorar la històrica marxa antifeixista del passat dimarts, sense oblidar el gran desplegament policial que va deixar en evidència el que va ordenar el PP el 2017.

Fortes mesures de seguretat

El control intern de les columnes es va deixar notar des del moment en el qual van baixar de l'autobús. Per a arribar a la plaça de Sant Agustín es va crear un cordó de seguretat on destacaven els responsables de seguretat als quals es distingia pels seus braçalets rojos o grocs i als quals calia acudir “en cas de perill o amenaça”.

Sota aquesta escorta, la delegació alacantina va arribar puntual a l'abarrotada plaça de Sant Agustín. Però l'inici de la manifestació es retardava. El motiu, l'agressió amb gas pebre de la ultradreta contra els periodistes que estaven cobrint la marxa iniciada per la Comissió del 9 d’Octubre.

Una vegada començada la manifestació antifeixista, no van tardar a succeir-se els insults dels ultres apostats en els laterals dels carrers. “No respongueu a les provocacions –alerta un antifeixista amb braçalet groc-, els fa més mal que els ignoreu”. Aquesta era una de les tasques del també conegut com a cordó de seguretat B, a més de vigilar que no hi haguera neonazis infiltrats que rebentaren la marxa, com ha passat altres anys. En canvi, els de la cinta distintiva roja tenien la missió de frenar qualsevol conat de violència. Connectats amb walkies, vigilaven els punts calents i es col·locaven a escassos metres dels feixistes, continguts al seu torn per una constant filera formada per les Unitats d'Intervenció Policial de la Policia Nacional.

Amb crits com “València serà la tomba del feixisme” o “Fora feixistes dels nostres barris”, la massa de 15.000 persones va arribar a la plaça d'Amèrica al voltant de les huit de la vesprada, moment en el qual Betlem Agulló, la germana de Guillem Agulló, assassinat fa 25 anys, va llegir un manifest que va posar el punt i seguit a la manifestació.

Perquè la columna Miquel Grau havia de tornar ràpidament als busos i ja s'havia advertit del “perill” que suposava la tornada en cas que es trobaren amb grupuscles de l'extrema dreta. Per això, uns van ocultar com van poder els lemes reivindicatius de les seues samarretes, uns altres es van llevar les xapes antifeixistes que portaven. Tots van arribar sense problemes a la destinació acompanyats per membres de la Policia Nacional.

“L'any que ve repetim, tornarem a València”, es podia escoltar en l'autobús de tornada. “Sí, hui hem demostrat que som molts i més que serem”. El sud també existeix.