Les dessaladores que el PP va combatre demostren ser útils contra la sequera
Des que l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero va fulminar el 2004 el transvasament de l'Ebre, el PP va bolcar el seu rebuig i els seus esforços a desvirtuar les dessaladores. En el cas valencià, la guerra de l'aigua, armada pels populars, va posar en el focus la planta de Torrevella, una de les principals instal·lacions del pla que la llavors ministra de Medi ambient Cristina Narbona va impulsar com a alternativa al transvasament de l'Ebre.
Projectada el 2004 com la més gran d'Europa, va ser el gran projecte de Narbona contra la sequera, al qual la Generalitat Valenciana governada pel PP no va deixar de posar traves. A través d'Esteban González Pons, Miguel Arias Cañete i dirigents locals com Isabel Bonig -avui presidenta del partit-, José Císcar i Eva Ortiz, ha mantingut una virulenta oposició a les dessaladores. González Pons, ara eurodiputat popular, deia el 2008 que “si el PP guanya les eleccions no hi haurà dessaladores”. Ferm defensor del transvasament de l'Ebre, assegurava que el model de dessalinitzadores és “fum, salnitre i mort per a la prada de posidònia”. Bonig, llavors consellera d'Infraestructures carregava contra el govern socialista per haver gastat 494 milions d'euros en total -prop de 300 en la planta de Torrevella, dels quals 55 procedien d'ajudes europees- en unes plantes amb les quals “no sabem què fer”.
La dessalinitzadora de Torrevella va tardar més de sis anys d'obres i burocràcia a estar operativa en fase de proves. Gestionada per Acuamed, actualment té capacitat per a generar 80 hectòmetres cúbics d'aigua a l'any, encara que no ha arribat a aqueixa xifra en no comptar amb l'energia necessària. El preu de l'aigua dessalada és notablement superior al de l'aigua transvasada, principal argument en contra per a les associacions d'agricultors i en el qual ha basat el PP el seu rebuig. La planta, segons Acuamed, es va construir per a “ complementar” els volums corresponents al transvasament Tajo-Segura per a proveïment i regadiu en cas d'escassetat de recursos en la capçalera del Tajo o almenys per a “reduir el dèficit d'aplicació de les zones regables depenents del transvasament, mitjançant una aportació complementària de recursos provinent de la dessalació”.
Tretze anys després de la derogació del Pla Hidrològic Nacional, el Govern central aposta ara per la utilització d'aquesta planta. Els regants del Tajo-Segura utilitzen des de maig l'aigua d'aquesta planta, quan el ministeri d'Agricultura i Medi Ambient va autoritzar el subministrament de 21 hectòmetres cúbics. Aquest dilluns, el departament encapçalat per la ministra Isabel García Tejerina ha iniciat les obres d'emergència per a incrementar el rendiment i ús de sis dessalinitzadores entre la Comunitat Valenciana i Múrcia. 11’5 milions d'euros per al total i 6 milions per a les plantes de Torrevella i San Pedro del Pinatar (Múrcia).
Per part del Govern valencià, el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, va manifestar la setmana passada en una visita a Torrevella la seua intenció que les plantes operen al màxim per a pal·liar el dèficit hídric. “Les gestions estan molt avançades, tant en la direcció general d'Indústria de la Generalitat com en la Conselleria de Medi Ambient”, va afirmar, i va manifestar la intenció de l'actual Consell que la dessaladora estiga a plena capacitat la pròxima tardor, amb l'objectiu d'aconseguir a més un preu més assequible per a l'aigua. No es descarta una ampliació de la dessaladora per a arribar als 120 hectòmetres cúbics anuals.
