El part difícil de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària

El govern del primer Pacte del Botànic amb el suport del Ciutadans que va liderar Carolina Punset va posar com a prioritat rescabalar les víctimes de l’accident del metro i aconseguir una sentència política que il·luminara les tenebres en què el PP de Francisco Camps havia afonat el pitjor sinistre en un subterrani en la història d’Europa. El 2015, el primer ple en el parlament valencià de la majoria d’esquerres amb el suport del partit taronja va servir per a aprovar la creació d’una comissió d’investigació que passara pàgina a la fraudulenta del 2007.

Després d’uns quants anys d’investigació parlamentària, es va tancar la comissió amb un dictamen demolidor: l’accident es podia haver evitat si s’hagueren complit unes mesures de seguretat mínimes. D’aquesta històrica resolució parlamentària i per mandat exprés seu va nàixer al març del 2018 la Llei de seguretat ferroviària, que, al seu torn, posava els fonaments de la creació de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària.

Més de quatre anys després i quasi dos d’haver establit les bases legals, aquest nou organisme no acaba de nàixer, malgrat que al desembre del 2019 se n’aprovaven els estatuts. On s’ha estancat aquesta entitat estratègica, més encara després de la sentència judicial de l’accident del metro de València que confirma la comissió parlamentària? Doncs, en el nomenament de les persones que en formaran part.

L’entitat tindrà cinc vocals per al Consell Rector, dos d’elegits per la Conselleria d’Obres Públiques i tres més per les Corts. Dels cinc representants eixirà la persona que presidirà l’organisme. El departament que dirigeix Arcadi España ha complit i al novembre, a través del ple del Consell, va nomenar vocals de l’agència Pilar Calvo Holgado i Ricardo Insa Franco, tots dos amb un currículum imponent en matèria ferroviària i de seguretat, com preveu la norma tan exigent que va plantejar el parlament valencià.

Les Corts Valencianes, de la seua banda, encara no han nomenat els seus representants i es van donar de termini fins al 15 de maig per a nomenar-los. Aquest termini de sis mesos pot ser reduït si cal, però de moment pocs noms sonen per a la selecció. D’aquesta manera, serà difícil que l’organisme estiga a punt abans de l’estiu.

Per a la posada en funcionament de l’entitat es preveu que, tan prompte siguen nomenades les cinc vocalies del Consell Rector per les Corts i el Consell, se celebrarà una primera sessió plenària en què s’atribuirà la Presidència i es triarà la persona que haja de ser proposada com a titular de la Direcció General.

Una vegada designada formalment la persona titular de la Direcció General mitjançant decret del Consell, se n’iniciarà el funcionament. Els òrgans de govern de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària seran el Consell Rector, que determinarà les directrius d’actuació, i la Presidència. A més, comptarà com un òrgan executiu una Direcció General, amb l’organització administrativa consegüent, per a poder dur a terme les exigències tècniques que requereix l’activitat supervisora i certificadora de l’Agència.

El mateix Govern valencià, davant les presses de tirar avant aquest organisme, va consignar 700.000 euros el 2018, diners que va passar a altres partides pels retards en la tramitació de la normativa i la cerca de perfils per a la direcció. El 2020, els diners consignats en els comptes són de 250.000 euros, a més d’11.000 euros per a despeses.

El Consell Rector inclourà dues sotsdireccions, una de tècnica, encarregada de les funcions de l’Agència relatives a autorització i supervisió de les infraestructures i equips fixos, habilitacions d’empreses ferroviàries, especialment el certificat de seguretat i tot allò relacionat amb el material rodant i el personal ferroviari; i una altra de gestió economicoadministrativa pròpia dels ens públics.