Una mar d’incertesa: la faena dels observadors ambientals a les Malvines durant la pandèmia

El 19 de febrer, quan el món mirava el coronavirus com una raresa sorgida a la província xinesa de Hubei, un grup d’espanyols agafaven un avió que els portaria a les illes Malvines. Després d’una escala a Londres, on es van reunir amb els companys portuguesos, italians i croats, l’expedició d’observadors ambientals va arribar el dia 23 a aquest arxipèlag de l’Atlàntic Sud. El virus continuava sent una malaltia que afectava principalment el gegant asiàtic, encara que tardaria ben poc a confirmar-se’n l’expansió. El món continuava girant.

Les notícies sobre la transmissió del SARS-CoV-2 i el pas d’epidèmia a pandèmia van agafar els observadors ambientals enmig de l’oceà, treballant. Poc temps després d’haver arribat a les Malvines es van embarcar en els diferents vaixells per començar una nova faena als caladors de l’arxipèlag, acompanyant els pesquers de calamar durant un parell de mesos. Segons expliquen en una carta publicada en aquest periòdic, són professionals que embarquen en tota mena de vaixells per controlar les activitats pesqueres, prendre dades científiques de les espècies o certificar les bones pràctiques a bord dutes a terme per la tripulació per a assolir objectius comuns de pesca sostenible i conservació del medi ambient. “A mesura que anaven passant les primeres setmanes a bord, la preocupació per les notícies que arribaven al vaixell cada vegada era més gran. Tot sembla indicar que continuarem atents a les xifres oficials que ens arriben cada dia fins que tornem a casa”, expliquen.

A través de WhatsApp, els observadors indiquen a eldiario.es quina és la seua situació, amb una calma que costa de trobar des de l’origen de la pandèmia. “La situació que vivim ací ara és de certa incertesa. Seguim diàriament amb atenció les notícies que es van desenvolupant a Espanya i a la resta del món pel que fa al nombre de contagis i morts produïdes pel coronavirus”, explica Javier Vivó, interlocutor del grup amb aquest diari.

“Estem connectats al món, però aïllats al mateix temps, fet que també ens ofereix seguretat pel que fa a la pandèmia actual. Des d’ací estem molt atents també a la famosa corba de contagis, esperant que s’alentisca cada dia que passa. Les comunicacions fluides via Internet són de gran ajuda per a suportar millor aquesta situació i podem saber a cada moment la situació real que es travessa”, afig.

La connexió a Internet suposa un alleujament diari per al temps lliure i una manera de mantindre’s en contacte amb la família. Encara que la jornada laboral és dura i els manté ocupats, omplin el temps d’oci amb exercici físic, ficció audiovisual i contacte amb la família. Les rutines, expliquen, ajuden molt. “Seguim una rutina diària des del primer dia que embarquem fins a l’últim. La vida a bord dels vaixells i les tasques de la nostra professió (mostrejos, albiraments, estimacions de captura) ens mantenen ocupats durant pràcticament tot el dia. Els horaris de treball solen ser fixos durant la campanya, encara que acostumen a tindre lloc diferents eventualitats –la ‘marea’, en argot mariner–”.

El seu retorn encara és incert, atés el funcionament anòmal dels aeroports i dels transports en general, encara que ho comenten sense alarmisme. “Seguim l’evolució dels esdeveniments amb molta atenció perquè cada setmana la situació canvia per complet”, expliquen.

Els vaixells van dotats de queviures i medicaments per al temps de l’expedició per normativa i els pesquers poden disposar de les captures diàries per a menjar. La normativa internacional preveu que a bord hi haja una farmaciola ben àmplia i que els oficials tinguen la titulació i els coneixements necessaris per a l’assistència sanitària a la tripulació.

En aquesta situació, el seu punt de suport principal, a més de la família, són els mateixos companys. “Els nostres companys observadors comprenen bé la situació que vivim i junts mirem de servir-nos de suport emocional quan un de nosaltres en necessita”, assenyala. Així es viu una pandèmia a la mar.