eldiario.es

9
Menú

Dret civil, el gran oblidat en la campanya electoral

Només la confluència de Compromís-Podem-Esquerra Unida porta en el programa electoral aquesta reivindicació

El Constitucional va declarar nul·la la Llei de règim econòmic matrimonial i va limitar la competència legislativa en matèria de dret civil del Parlament valencià

- PUBLICIDAD -
El Tribunal Constitucional deroga Ley del Régimen Económico Matrimonial Valenciano.

El Tribunal Constitucional deroga una de les tres lleis civils forals

La defensa del dret civil valencià va ser durant uns quants mesos una part important dels discursos dels partits polítics a la Comunitat Valenciana. L’amenaça que el Tribunal Constitucional (TC) declarara nul·les tres lleis que regulen els matrimonis valencians –referents al règim econòmic, unions de fet i custòdia compartida– incloïa, al seu torn, un altre debat més ampli: si les Corts Valencianes poden promulgar lleis en matèria de dret civil foral o no.

Les Corts i el Consell, i també Compromís i el PP per compte propi, van tractar de convéncer el Govern central –que va interposar anys arrere els recursos davant del TC– que els retirara, davant del risc per a la sobirania legislativa que implicaria que el Constitucional entenguera que la cambra valenciana no té aquestes competències. No obstant això, ni les declaracions institucionals, ni la Proposició no de llei de Compromís al Congrés, ni les converses d’Isabel Bonig amb el seu partit a Madrid van aconseguir que el Govern retirara els recursos.

Va arribar la primera sentència del Constitucional, que va derogar la Llei de règim econòmic matrimonial i va establir que les Corts sí que té competència legislativa en matèria de dret civil valencià, però aquesta competència està limitada al desplegament de les normes que hi haguera a la Comunitat a l’entrada en vigor de la Constitució. Dit d’una altra manera, que té competències, però per a regular els seus costums.

Després del colp del Constitucional, la reivindicació valenciana de l’assumpció de competències hauria de materialitzar-se des del Govern central, per a l’elecció de gestió del qual hi ha convocats uns comicis generals el pròxim 26 de juny. Els candidats a formar i presidir govern exposen en els seus programes i en la seua campanya electoral quins són els objectius, els propòsits i les aspiracions que tenen per a gestionar el país.

No obstant això, en l’àmbit valencià, la reivindicació del dret a decidir la legislació civil és el gran oblidat dels partits. Llevat de la candidatura de confluència Compromís-Podem-EU, A la Valenciana, cap formació porta ni en el programa electoral ni en l’agenda d’actes aquesta reivindicació. Si bé, cal destacar que, de les candidatures que opten a escó per les tres circumscripcions de la Comunitat Valenciana, és l’única candidatura amb un programa exclusivament valencià. La resta de les formacions comparteixen programa i campanya en tot el territori nacional i és l’argument que esgrimeixen les formacions per a excloure aquesta demanda.

A la Valenciana estableix en el programa electoral una reforma constitucional per a garantir el repartiment de competències entre l’Estat i les autonomies, entre les quals s’inclou la legislació civil. El punt 998 del programa estableix el següent: “Modificació de l’article 149.1.8 de la Constitució per a garantir la possibilitat que totes les comunitats autònomes, sense distinció, puguen legislar en matèria de dret civil propi en les mateixes condicions”. En el programa per a les eleccions del 2011, Compromís, puntal d’aquesta candidatura de confluència, ja deixava veure aquesta proposta en l’epígraf dedicat a l’autogovern. No hi feien menció específica del dret civil, sinó que advocava pel desplegament d’allò que preveu l’article 150.2 de la Carta Magna i, doncs, “assumir totes les competències possibles (proximitats, ports, aeroports, costes, institucions penitenciàries)”.

Des d’A la Valenciana prefereixen una altra redacció que definisca de manera clara els conceptes i delimite les competències. Segons la formació, el terme “dret civil” és, com passa sovint en dret, un concepte acadèmic que s’ha consolidat al llarg dels anys, per la qual cosa està obert a una certa interpretació. La candidatura busca una redacció que evidencie que totes les autonomies tinguen un sostre de legislació amb un denominador comú: la unitat de mercat i la igualtat dels ciutadans en les seues posicions jurídiques.

L’objectiu amb aquesta reforma seria assolir un text semblant al de la Constitució de la República del 1931, que en el títol primer delimitava de manera contundent les competències en matèria de dret civil. Així, el text indica que correspon a l’Estat espanyol la legislació “i podrà correspondre a les regions autònomes l’execució, en la mesura de les seues capacitats polítiques”, de, entre altres matèries, pel que fa al dret civil, “la forma del matrimoni, l’ordenació de registres i hipoteques, les bases de les obligacions contractuals”.

Defensa des de les Corts

En l’àmbit autonòmic, els partits han lluitat amb més intensitat per aquest objectiu. PSPV, Compromís i Podem van presentar una esmena per demanar un informe jurídic a la Comissió de Codificació Civil valenciana sobre les vies que hi ha perquè l’Estat reconega a la Comunitat aquestes competències. El PP, al marge de les converses amb els seus companys de partit al carrer Génova, va invocar una comissió bilateral entre les comunitats i el Ministeri d’Hisenda “per a llimar asprors sobre aquests temes” Tanmateix, la reivindicació haurà d’esperar.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha