El 40% de les principals taulelleres de Castelló acaben després de la crisi en mans de fons d’inversió

Quatre de les deu principals taulelleres castellonencs estan en mans de fons d’inversió estrangers o espanyols. El sector del taulell de la província de Castelló, assotat per la crisi immobiliària, és un dels principals puntals de l’economia valenciana. Espanya és el primer fabricant ceràmic d’Europa i el tercer exportador del món.

Els fons d’inversió, siguen estrangers o de capital espanyol, veuen amb bons ulls a la indústria taulellera i dirigeixen les seues inversions cap a aquest sector clau de Castelló, amb més de 120 productors. “El nombre d’operacions, en comparació amb el conjunt del sector, és baix. La gran majoria de les empreses continuen en mans d’accionistes i empresaris valencians”, diu una portaveu de l’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (Ascer), l’associació patronal majoritària del sector.

Un informe de Capital & Corporate va xifrar en 1.000 milions d’euros les adquisicions, només el 2017, de capital privat en el sector ceràmic espanyol. “L’entrada de capital inversor i les diferents adquisicions en el sector assenyalen que la indústria és atractiva per la seua competitivitat, la seua posició de lideratge mundial, la seua aposta per la innovació, la seua alta capacitat exportadora i la bona gestió de les empreses”, afig.

Pamesa Cerámica, de l’empresari Fernando Roig, lidera la classificació de les més importants i es manté en mans valencianes amb una facturació de 414 milions d’euros. No obstant això, empreses com Keraben Grupo SA (propietat de Kinsan Trade SL), Halcón Cerámicas SL (Crecimientile Partners SL), Venis SA (l’accionariat de la qual es reparteix entre Mosel International SL i Ermita 61 SA, entre altres) o Cerámica Saloni SA (Sandover Investments SL) han passat a incloure en el seu accionariat fons d’inversió espanyols o estrangers. La intermediària financera Ermita 61 SA manté un 16,75% de l’accionariat de Porcelanosa, la tercera taulellera més important, amb una facturació anual de 175 milions.

Ascer va presentar durant l’última fira de Cevisama el balanç del sector. Les vendes van créixer un 2% en l’últim exercici i van arribar a 3.600 milions d’euros. La xifra estimada d’exportació el 2018 va ser de 2.710 milions d’euros.

Per regions, entre gener i novembre Europa s’ha mantingut com a principal mercat del sector del taulell i aglutina el 49,1% del total de les exportacions. Entre les destinacions principals hi ha uns quants països de la Unió Europea: França (280,2 milions), el Regne Unit (158,5), Itàlia (101,2) i Alemanya (98,0). Creixen les exportacions a tots els països menys a la Gran Bretanya a causa, segons la patronal majoritària del sector, de la incertesa pel Brexit.

Una portaveu d’Ascer matisa que, en els últims tres anys, han entrat en l’accionariat de les principals taulelleres “tant fons d’inversió com grups industrials” nacionals o internacionals (especialment de la Gran Bretanya i els Estats Units). També hi ha hagut altres operacions de compra, “però entre les mateixes empreses del sector”, afig.

Mari Parra, directora general d’Internacionalització de la Conselleria d’Economia Sostenible, prefereix distingir entre les inversions que es duen a terme “amb l’objectiu d’ampliar, millorar o diversificar una activitat de l’empresa estrangera que està invertint” i els fons d’inversió, que veuen el sector del taulell “merament com un actiu especulatiu”. Parra considera que aquest últim tipus d’inversions busca la rendibilitat que poden obtindre “a curt termini per a poder revendre l’empresa i traure un benefici per aquesta revenda i no per la mateixa activitat productiva”.

La inversió és positiva, puntualitza la directora general d’Internacionalització, si l’empresa està en risc de tancar, “ja que ens garanteix la continuïtat de l’activitat i, per tant, dels llocs de treball”. A més, apunta la portaveu d’Ascer , els inversors mantenen “la seua aposta per l’activitat de les empreses, la seua relació amb l’associació i altres entitats del clúster, amb equips directius locals i, en suma, sense alterar significativament la seua vinculació amb el territori”.

“A escala sectorial, aquests moviments poden atraure nous inversors que ajuden a desenvolupar l’estratègia de negoci d’alguns fabricants”, conclou.