Les empreses que pagaven viatges de luxe de Císcar van començar a treballar amb l’IVAM en arribar-hi la directora

Les empreses que costejaven els luxosos viatges de l’exdirectora de l’IVAM, Consuelo Císcar, i de l’exconseller Rafael Blasco, van començar a treballar amb el museu coincidint amb l’arribada de Císcar, nomenada pel Partit Popular el 2004. La cap del departament de registre d’obres d’art va declarar davant la policia que Císcar li va imposar que, quan es demanaren els pressupostos per al transport dels objectes artístics del museu, s’incloguera les empreses Valsatrans i Logística del Arte, el responsable de la qual, Enrique Martínez Murillo, està investigat en la causa que investiga el Jutjat d’Instrucció número 21 de València.

Un altre testimoni, treballador del mateix departament del museu, va confirmar que les empreses van començar a treballar en el museu coincidint amb l’arribada de Císcar a la direcció de l’IVAM. Aquest treballador considera que mancaven “de l’especialització necessària” per a fer els transports.

Les empreses de transport d’obres d’art i de viatges, actualment en concurs de creditors, van pagar a càrrec de l’IVAM viatges luxosos del matrimoni Blasco-Císcar i dels seus familiars a Xangai o Roma, tal com va informar aquest diari. El museu va sufragar despeses de viatges i allotjaments de l’exdirectora, només entre el 2009 i el 2013, per un valor de 137.717 euros, segons un demolidor informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana.

També es van abonar despeses per a desplaçaments de personal que ni tan sols treballava en el museu. Així, la pinacoteca va pagar 37.903 euros per viatges i dietes de Pilar Mundina Gómez, “sense que s’hagen acreditat el motiu dels desplaçaments ni la relació laboral d’aquesta persona amb l’IVAM”, assenyala la Intervenció. Mundina, investigada en la causa, treballava en l’Institut Valencià de la Joventut, però exercia d’assistent personal de Císcar en els seus viatges. Aquesta dona va obtindre una comissió de serveis per a treballar en el museu que, segons la Intervenció, és nul·la per no haver sigut dictada per l’òrgan competent.

El funcionari del departament de registre d’obres d’art va relatar als investigadors del cas la “manera poc ortodoxa” amb què les empreses de transport treballaven amb el museu. En els desplaçaments d’obres d’art a l’estranger s’encarregaven de tot, i aportaven el material del muntatge i els operaris, “quan la cosa habitual és que aquest material i personal se subcontracte en destinació”, fet que “abarateix el muntatge”. Les despeses de transport i muntatge sempre les abona el museu que rep les obres i mai el que les presta, explica.

A la cap del departament li va resultar “cridaner i estrany” que els museus estrangers sol·licitaren els serveis de transport d’una de les empreses de l’imputat Enrique Martínez Murillo. Els treballadors del departament de registre d’obres d’art “van ser vetats per a viatjar amb les exposicions fora d’Espanya”. Durant el controvertit període de Consuelo Císcar al capdavant de l’IVAM, afirma el testimoni, el museu va abonar “fins i tot les invitacions dels esdeveniments i els còctels” de les exposicions a l’estranger. En alguns casos, es tractava d’“artistes desconeguts les obres dels quals s’exposaven en països o museus de poc prestigi, amb diners de l’IVAM”.

El treballador també va relatar a la policia que, després de fer un informe desfavorable sobre el transport d’una obra d’art, Císcar, amb la seua cap de gabinet, Raquel Gutiérrez, també investigada en la causa, es van presentar en la seua oficina per transmetre-li “en to imperatiu” que “mai més es fera informe o queixa per escrit” sinó que li ho diguera “verbalment a ella”.

El director administratiu, Juan Carlos Lledó, investigat en la causa i condemnat per tinença de pornografia infantil, “era el primer a veure els pressupostos de les empreses” que optaven als concursos de l’IVAM, explica la cap del departament en la seua declaració. Un tercer testimoni, responsable del departament de publicacions, va contar als investigadors que Lledó, just abans de la finalització del termini per a presentar les propostes econòmiques, li les portava per estudiar-les. “Estranyament”, continua el testimoni, “es rebia per correu electrònic en les oficines de l’IVAM el pressupost d’una d’aquestes empreses, que fins a aqueix moment no l’havia remés, i resultava ser més barat que qualsevol dels presentats fins aqueix moment”. 

La policia, segons fonts pròximes al cas, va requisar abundant documentació de les empreses de transport i viatges d’Enrique Martínez i va escorcollar una nau a Bétera de propietat seua. Les mercantils estan hui dia en concurs de creditors.