Un estudi de mobilitat revela que el 89% dels valencians no ha eixit del seu entorn residencial durant el confinament

L’anàlisi de mobilitat de la xarxa de telefonia mòbil mostra que els valencians han seguit massivament les mesures de confinament. Les dades obtingudes gràcies a una col·laboració amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que facilita la informació anonimitzada i agregada, reflecteix que el 89% de la població no ha eixit de l’entorn residencial i que els moviments s’han limitat a destinacions pròximes per a atendre necessitats bàsiques (supermercat, farmàcia, etc.), cosa que afavoreix la contenció dels contagis.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi del grup de treball Data Science for COVID-19 l’objectiu del qual és l’aplicació de tècniques d’intel·ligència artificial (IA) i anàlisi de dades per a ajudar a una presa de decisions públiques millor en el context de la pandèmia de coronavirus. El treball, dirigit per la comissionada de la Generalitat per a l’Estratègia Valenciana per a l’IA, Nuria Oliver, i elaborat en el marc de la col·laboració establida amb la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial de la Vicepresidència Tercera del Govern i Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital i l’INE, reflecteix que el percentatge de població que ha romàs a casa (no va eixir del seu entorn residencial) ha arribat a registres màxims fins al 96% en localitats com Dénia o Benicarló.

“És important destacar la capacitat de compromís dels valencians i les valencianes a l’hora de complir les mesures de confinament. La responsabilitat ha demostrat ser, sens dubte, una arma eficaç per a evitar la propagació de la COVID-19”, destaca Ana Berenguer, directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques i impulsora de l’Estratègia Valenciana d’Intel·ligència Artificial de la Comunitat Valenciana.

“A partir d’ara serà imprescindible continuar analitzant les dades de mobilitat per elaborar models predictius que ens permeten tindre la millor informació, prendre les decisions adequades i estar preparats per a l’eixida escalonada del confinament”, afig Ana Berenguer. “Aquest projecte és un exemple inspirador de col·laboració entre societat civil, experts i administracions públiques.”

Un altre dels conceptes analitzats és la disminució del radi de desplaçament dels ciutadans, és a dir, la reducció de la distància diària recorreguda. La caiguda mitjana ha sigut del 59% a la província de Castelló, 58% a Alacant i 52% a València. En tots els casos, la reducció és superior a la d’Espanya, que és del 51%.

A més, les dades de les operadores de telefonia mostren que, després de l’anunci de les mesures de confinament, en les zones turístiques es va produir de manera immediata un descens important en el nombre observat de mòbils no residents a la Comunitat Valenciana. D’aquesta manera, durant els dies 16 i 18 de març en el Departament de Salut de la Vila Joiosa (al qual està assignat Benidorm) s’observa una reducció del 53% de la presència de mòbils de persones no domiciliades a la Comunitat Valenciana.

8.500 víctimes sense la restricció de mobilitat

L’aplicació i el compliment de les mesures de confinament ha evitat unes 7.900 defuncions, segons l’estimació ajustada als canvis de mobilitat a la Comunitat Valenciana, que recull el treball amb dades fins al 6 d’abril. Aquesta estimació s’ha obtingut mitjançant un model epidemiològic que reflecteix l’impacte de les mesures de confinament. El grup responsable d’aquest treball, dins del Comissionat per a IA, està format per experts i expertes voluntaris de la Universitat Jaume I, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat d’Alacant, la Universitat CEU Cardenal Herrera i la fundació pública d’investigació sanitària Fisabio.

El model epidemiològic estima en més de 8.500 les víctimes mortes pel virus si no s’haguera adoptat cap indicació per a restringir la mobilitat.

A més, reflecteix que, si s’hagueren aplicat únicament mesures de distanciament social, els morts haurien sigut al voltant de 4.500, set vegades més que els registrats. La xifra s’hauria situat en més de 3.300 persones si les restriccions s’hagueren limitat al distanciament, al tancament de col·legis i a esdeveniments multitudinaris. En un altre dels escenaris avaluats, si no s’haguera decidit, a més, el tancament de l’activitat econòmica no essencial, els morts haurien sigut quasi 1.500.

El model també mostra que, aplicant les taxes actuals d’hospitalització (del 26% dels afectats), si els valencians no hagueren seguit les mesures de contenció s’haurien registrat més de 25.000 ingressos, dels quals 5.000 haurien sigut en les unitats de cures intensives. Així mateix, indica que l’estimació de casos reportats s’hauria multiplicat per 13,5 si no s’haguera pres cap mesura.

El projecte coordinat per Nuria Oliver té previst continuar analitzant les dades de mobilitat dels abonats de les línies de telefonia mòbil per seguir l’evolució de la pandèmia en les setmanes següents de confinament i en el procés de desescalada de les mesures de restricció del moviment per avaluar-ne l’eficàcia i l’impacte que tenen en la salut de la ciutadania.

El pla de treball també preveu avançar en altres aspectes, com ara fer una estimació del nombre total d’afectats, incloent-hi la població asimptomàtica, i, a partir d’aquest estudi, establir el percentatge de persones que ja haurien d’estar immunitzades davant el COVID-19.