eldiario.es

9

El caldo de cultiu de l’extrema dreta valenciana: la guerra identitària del PP

L’expresident Aznar insistia hores després de l’assetjament de la ultradreta a Mónica Oltra en l’estratègia dels populars d’acusar les forces d’esquerra i valencianistes de voler traslladar el conflicte independentista

La simbología nazi desfiló libremente en la procesión cívica

La simbologia nazi va desfilar lliurement en la processó cívica del 2014.

Un dia del començament de desembre del 2014, un policia local de Gelida en excedència es va llançar al fossat dels lleons al zoològic de Barcelona amb uniforme militar de camuflatge. L’home, afectat per un trastorn mental, va ser rescatat de la gola de les feres greument ferit. Llavors es va saber que havia protagonitzat uns quants episodis histriònics amb anterioritat, com la crema d’una senyera estelada l’Onze de Setembre a Barcelona o una protesta contra l’avortament a València el 9 d’octubre vestit de soldat nazi.

Però la seua actuació valenciana no havia estat advertida com una cosa extravagant perquè es va camuflar en un tipus de succés més ampli i desgraciadament més habitual en les celebracions del Dia de la Comunitat Valenciana.

Va ser l’últim 9 d’Octubre de l’era del PP, atés que l’any següent tant l’alcaldessa de València, Rita Barberá, com el president de la Generalitat, Alberto Fabra, ja haurien perdut el poder. Durant la denominada “processó cívica”, en què es trasllada la senyera des de l’Ajuntament fins a l’estàtua de Jaume I, va haver-hi salutacions a la romana, exhibició de simbologia feixista, consignes nazis, insults als representants de les formacions d’esquerra i amenaces d’enviar Artur Mas, llavors president de la Generalitat de Catalunya, a la cambra de gas.

En aqueix context, l’estrafolària presència del trastornat expolicia vestit de nazi va adquirir aparences d’autenticitat. La Delegació del Govern es va limitar a considerar que les forces de l’ordre i el dispositiu d’antiavalots havien aconseguit “l’objectiu bàsic d’evitar xocs”.

L’actual alcalde de València, Joan Ribó, llavors en l’oposició, va denunciar que una militant de Compromís i una amiga van ser agredides per elements ultres en acabar la processó. I va criticar l’alcaldessa Barberá per haver apuntat amb el seu discurs anticatalanista els partits i els militants d’esquerra. Tant els socialistes com Esquerra Unida del País Valencià van reclamar sense èxit que s’obrira una investigació per uns altercats que suposaven una evident incitació a l’odi. No va haver-hi detencions.

L’assumpte no era nou. Es repetia cada 9 d’Octubre, amb més o menys intensitat, des dels temps de la transició a la democràcia, en què grups anticatalanistes van actuar al carrer en connivència amb l’extrema dreta nostàlgica del franquisme com una autèntica força de xoc contra la majoria d’esquerres en les institucions i les reivindicacions nacionalistes. L’alcalde de València d’aquells anys, el socialista Ricard Pérez Casado, va ser un dels blancs principals de les ires d’aquells grups.

La virulència d’una batalla identitària en què s’acusava de “catalanistes” i “traïdors” a tots aquells –fonamentalment les formacions d’esquerra i valencianistes, el món de la cultura i les universitats– que defensaven que el valencià és la mateixa llengua que el català i en donaven suport a la promoció, va declinar en termes generals després de l’arribada de la dreta al poder, impulsada per un discurs maniqueu de valencians bons i roïns que es va consolidar durant llargs anys de triomfalisme, eufòria i grans esdeveniments sota els quals es desplegava un sistema de corrupció que acabaria en desastre col·lectiu.

Quan les dimensions d’aqueix desastre van quedar en evidència i es va obrir pas la idea que les dues dècades llargues de poder del PP arribaven a la fi, els grups ultres, que mai no van deixar d’estar presents en la processó cívica i van assetjar sovint els participants en la tradicional manifestació de l’esquerra i els nacionalistes la vesprada del 9 d’octubre, així com en altres actes o manifestacions de l’esquerra i el valencianisme, van tornar a apujar el volum de la seua agressivitat.

Ja amb l’esquerra en el poder, una esquerra en què tant el PSPV-PSOE com Compromís (en què s’integren militants del Bloc amb simpaties envers el nacionalisme català) i Podem s’han esforçat per eludir l’enfrontament identitari, el conflicte independentista a Catalunya ha vingut a abocar gasolina damunt d’unes brases extremistes que mai no s’havien apagat. S’ha pogut comprovar amb les agressions ultres en la manifestació del 9 d’Octubre passat. La novetat ha estat que, aquesta vegada sí, hi ha hagut detencions. Una dotzena llarga de feixistes àmpliament coneguts de la policia han desfilat per comissaria mentre la Fiscalia ha obert una investigació.

Ultras revientan la manifestación nacionalista del 9 de Octubre en Valencia

Agressions ultres en la manifestació del 9 d'Octubre d'enguany. EFE

L’exaltació és, sens dubte, el caldo de cultiu de l’extrema dreta. Una exaltació històricament fomentada en la societat valenciana per la dreta parlamentària sense complexos. Per exemple, tres dies abans de l’episodi del 9 d’Octubre del 2014, l’últim en el poder, el PP va convertir València en la capital d’un homenatge a la bandera espanyola en què van participar totes les autoritats i Barberá va fer de padrina d’una rojigualda regalada per Fabra a la Guàrdia Civil. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, havia advertit a penes dos mesos abans en una conferència organitzada per FAES del risc que l’arribada d’un govern ‘tripartit’, “radical d’esquerres i procatalanista” poguera fer que “l’agitació independentista” de Catalunya i el País Basc tocara la Comunitat Valenciana i fins i tot les Balears.

Aqueixa advertència constitueix encara hui el nucli del discurs del PP valencià, que ara lidera Isabel Bonig, mentre el president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, s’esforça per tendir ponts amb una Catalunya estigmatitzada. Un PP que va deixar com a llegat de les últimes bocades de la legislatura passada una norma més que simptomàtica, la Llei de senyals d’identitat, que preveia retirar qualsevol subvenció pública als que no adequaren “les seues actuacions al ple respecte de la individualitat de la llengua valenciana” o es manifestaren contraris a “els festejos taurins tradicionals”, entre altres coses. La llei va ser derogada per les Corts Valencianes al gener del 2016 entre protestes dels diputats del PP.

Per si hi havia cap dubte, dijous passat, poques hores després que una vintena d’ultradretans assetjaren la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, en la seua pròpia casa amb l’excusa de defensar la unitat d’Espanya, l’expresident del Govern José María Aznar afirmava en un acte organitzat per FAES a València que “les mateixes forces ideològiques, els mateixos sentiments rupturistes que han trencat la convivència a Catalunya volen actuar ara a la Comunitat Valenciana i amb els mateixos objectius”. L’estratègia incendiària continua.

 

 

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha