Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La confesión de la pareja de Ayuso desmonta las mentiras de la Comunidad de Madrid
El plan del Gobierno para indemnizar a las víctimas de abusos agita la Iglesia
Opinión - El pueblo es quien más ordena todavía. Por Rosa María Artal

43 morts, 47 ferits i tretze anys de lluita civil: les víctimes del metro tanquen la ferida judicial

El col·lectiu de familiars i víctimes de l’accident del metro.

Laura Martínez

València —

0

“43 morts, 47 ferits, zero responsables” ha sigut el lema de l’Associació de Víctimes de l’Accident del Metro 3J els últims tretze anys. Els familiars i les víctimes van ser menystinguts durant anys pels tribunals, pel Govern del PP valencià i per l’antiga Canal 9, la televisió autonòmica que va optar per emetre la visita del papa en lloc d’atendre les tràgiques conseqüències del sinistre. Encara hui s’assenyala aquesta decisió com una de les vergonyes de l’antiga cadena pública. Amb la sentència condemnatòria de dilluns i la segona investigació parlamentària, les víctimes poden començar a cicatritzar les ferides.

Abans del reconeixement parlamentari i en els tribunals, les víctimes es van veure menystingudes d’una banda de la societat, la que s’asseia en les institucions, i ignorada per part de la resta. La lluita del col·lectiu va començar dies després del descarrilament, encara que no es va constituir com a associació formalment fins a l’octubre. Corria l’any 2006, curs preelectoral, s’havia organitzat la visita del papa Benet XVI i arribava la trama Gürtel. Eren unes dates complicades per al PP valencià, com es va veure en els tribunals. El 21 de juliol, el parlament autonòmic de majoria conservadora va liquidar la comissió d’investigació que havia iniciat cinc dies abans. En una setmana laboral van comparéixer trenta persones i es van analitzar mig centenar de documents. El dictamen, que és aprovat en solitari pels populars, afirma que l’única causa del sinistre va ser l’excés de velocitat i que la línia era segura.

Més endavant es veuria que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), empresa responsable del servei de Metrovalència, va contractar una consultora de comunicació perquè alliçonara els testimonis. El cas HM Sanchis va suposar tot un escàndol. Un exdirectiu d’FGV va reconéixer en la investigació parlamentària que van sol·licitar els seus serveis, qüestió que la consultora va negar.

Amb el fracàs de la primera comissió d’investigació es va constituir l’Associació de Víctimes de l’Accident del Metro del 3 de Juliol (AVM3J), que començaria a manifestar-se mesos més tard.

Els vaivens del judici van ser un suplici per a les víctimes i els seus representants. La jutgessa instructora, Nieves Molina, va arxivar el cas per primera vegada al març del 2007, quan no havia passat ni un any del sinistre. Com el parlament, va considerar també l’excés de velocitat com l’única causa del succés i no va establir responsabilitat penal perquè el conductor, a qui es considerava únic responsable, va morir en l’accident. El cas es va tancar i va reobrir fins tres vegades, a instàncies de l’Audiència de València, fins a arribar a l’acord judicial de dilluns.

El dia 3 del mes següent al primer arxivament, els integrants de l’associació de víctimes van començar a concentrar-se exigint dignitat. La primera protesta, massiva, va recórrer els carrers des de l’estació de Jesús, on va ocórrer el sinistre, fins a la plaça de la Mare de Déu de València. Cada dia 3, mes rere mes, víctimes, familiars i amics acudien a la plaça. A vegades, les concentracions no arribaven a mig centenar. Així van anar passant els anys fins a l’agost del 2015, quan es va reobrir la investigació parlamentària.

El 2012, sis anys després, va nàixer el projecte per a l’elaboració del documental ‘L’estratègia del silenci’ en col·laboració amb l’AVM3J, que es va estrenar el 2017. Prèviament, en 2013, es va publicar el web documental ‘0 responsables’. Tots dos projectes van despertar l’interés d’una cadena privada nacional pel cas del metro de València. A l’abril del mateix any, l’espai ‘Salvados’, conduït per Jordi Évole, va emetre un especial sobre l’accident. El dia 3 següent a l’emissió, milers de persones es van concentrar en la plaça de la Mare de Déu.

El parlament valencià i el Govern autonòmic que va eixir de les urnes del maig del 2015, amb majoria dels partits d’esquerra, van començar la reparació moral del col·lectiu. La primera recepció oficial del Govern progressista va ser a la presidenta de l’associació de víctimes. Les Corts Valencianes van aprovar en el seu primer ple reobrir la comissió d’investigació del sinistre en una sessió en què van cedir la paraula a Beatriz Garrote, llavors portaveu.

Mesos més tard, la segona investigació parlamentària va determinar que el sinistre es va produir per la falta de seguretat i va culpar el PP i el seu president, Francisco Camps, de vexar les víctimes i intentar ocultar la veritat. El dictamen, amb el suport de tots els grups, excepte el PP, va determinar que la Línia 1 de Metrovalència no era segura, que el govern del PP va ordir una trama per a ocultar la veritat, que no va tractar amb dignitat les víctimes i que la televisió pública valenciana va tapar i va manipular la informació sobre el sinistre.

Que una balisa de frenada automàtica hauria evitat el sinistre és una de les conclusions de la sentència condemnatòria, publicada dilluns, i que per un acord de les parts condemna a un any i deu mesos de presó quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).

Etiquetas
stats