Compte enrere per a rescatar els cossos dels afusellats pel franquisme a Paterna

Una de les fosses més grans d'Espanya comença a ser inspeccionada. Aquest dilluns s'han iniciat els treballs d'exhumació de la fossa 113 en el cementeri municipal de Paterna, en la qual es preveu trobar restes de més de 60 víctimes del franquisme.

El treball de desenterrament s'ha avançat un mes, després d'haver conclòs la primera fase de recerca en la fossa 82, on es preveia trobar al voltant de 20 cossos i solament van aparèixer restes de dues persones, per la qual cosa els antropòlegs ampliaran el perímetre a examinar.

L'equip responsable (ArqueoAntro) es basa en els testimoniatges orals actuals i els recopilats per l'historiador Vicent Gabarda per a cercar els cossos de les víctimes de la repressió franquista en la província de València. Aquesta és ja la tercera excavació que es realitza en el cementeri de Paterna -la segona amb les ajudes de la Diputació- i s'estima que en la paredassa adjacent van ser afusellades més de 2.200 persones i hi ha més de 60 fosses per excavar.

La diputada provincial de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a l'inici dels treballs i ha afirmat: “Per al nostre equip de govern aquestes actuacions són fonamentals, és una cosa que s'hauria d'haver fet fa moltíssims anys i per tant constitueix una prioritat per a l'àrea de Memòria Històrica”. Pérez Garijo ha declarat que la major part del pressupost de l'àrea que lidera està destinat a l'exhumació de fosses comunes: “Pensem que és una assignatura que teníem pendent i que ja no pot demorar-se més”.

Durant el curs de l'excavació, l'equip d'arqueòlegs podria afrontar diversos problemes a causa de la poca fiabilitat de les dades; un d'ells són les obertures de la fossa no registrades, tal com ha quedat constatat en la número 82. Aquesta exhumació, també finançada per la Corporació provincial, va donar començament el passat 18 d'abril i els experts esperaven trobar els cossos d'unes 20 víctimes, pewrò només en van trobar dues.

“Pensem que la fossa ha sigut alterada en les exhumacions que es feien durant la transició i fins i tot abans, les quals no tenien una metodologia científica”, ha declarat el director arqueològic de l'Associació Científica ArqueoAntro, Miguel Mezquida. Una vegada els experts arriben a nivells geològics, la major quantitat de víctimes que s'espera trobar són les afusellades el 18 de gener del 1940, de dos de les quals es té constància d'haver sigut traslladades a nínxol i altres 52 haurien de seguir en la fossa comuna.

“Per fi podem recuperar els nostres familiars, enterrar-los dignament i que no s'oblide la barbàrie que es va fer”, ha manifestat Evaristo Ribes en recordar el seu oncle Nicasio Ripoll Ortolà. Nicasio va ser l'últim alcalde republicà de la Pobla Llarga que, malgrat haver-li sigut concedit l'indult, va ser afusellat a 33 anys en l'anomenat 'Mur d'Espanya'.

La recerca familiar d'un investigador

L'inici d'aquest procés d'exhumació va començar per la recerca personal de Santiago Vallés, nebot-nét de Francisco Núñez Miquel, que va ser afusellat el 18 de gener del 1940 en el cementeri de Paterna. A partir de les seues indagacions, va poder posar-se en contacte amb familiars de les víctimes de municipis com Rafelbunyol, La Pobla Llarga, Ontinyent, Silla i Carlet, entre altres, i crear l'Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 113.

Vallés va iniciar fa anys la recerca obstinat en trobar les restes del seu besoncle. Per a això, va ser necessari desplaçar-se a Salamanca per a consultar l'arxiu de la Guerra Civil, la causa general de l'Alcúdia –municipi d'on era nativa la víctima–, i la unitat d'arxius militars del Ministeri de Defensa, on va recuperar el judici sumaríssim. “Però és responsabilitat de la Sido iniciar els processos d'ofici i ajudar les famílies. No pots demanar-li a la gent gran que faça tot aqueix periple, és un tràmit burocràtic massa complex que cal afegir al drama que han patit”, ha declarat.

Per això, el portaveu de l'associació ha agraït a la diputada encarregada de l'àrea de Memòria Històrica haver començat la línia de subvencions de la Diputació de València “que és fonamental, i sense la qual no estaríem ací”.

Retirada d'un monòlit de Primo de Rivera

En paral·lel, aquest dilluns el municipi alacantí de Crevillent ha començat la retirada d'un monòlit en homenatge a Primo de Rivera. La diputada d'Esquerra Unida en la Diputació d'Alacant, Raquel Pérez, ha acudit també als inicis dels treballs.

“Vull compartir al costat dels meus companys de Crevillent aquest moment que suposa el compliment de la Llei de Memòria Històrica després de l'aprovació d'una moció plantejada al novembre del 2015 per la formació d'esquerres”, ha explicat.

“Per què a Espanya les institucions públiques responsables de la retirada d'aquests alardes feixistes es resisteixen tant a fer complir la Llei de Memòria Històrica aprovada fa deu anys?”, s'ha preguntat la diputada alacantina, que ha afegit que és més que “vergonyós” haver de recordar constantment a alguns governs municipals que han de retirar la simbologia feixista dels seus carrers.

Per això, “encara que ens alegrem que es complisca la Llei de Memòria Històrica vulnerada durant més de 10 anys, proposarem que en les bases de totes les subvencions als municipis alacantins hi haja una clàusula on es requerisca al municipi el compliment de l'aquesta Llei”, ha conclòs.