Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Una denuncia de la extrema derecha lleva al límite a Pedro Sánchez y amenaza el Gobierno
Crónica - El día que Sánchez se declaró humano. Por Esther Palomera
Opinión - El presidente Sánchez no puede ceder

90.000 hectàrees cremades a la Comunitat Valenciana en 10 anys

Bombers forestales treballant a l'extinció de l'incendi a Artana. Foto: 112

Laura Martínez

El 2016 es va convertint en un any crític per a les muntanyes valencianes. Des del començament de l’any s’han cremat 5.452 hectàrees a les tres províncies. Només l’incendi d’Artana (Castelló) ha arrasat 1.600 hectàrees de terreny a la serra d’Espadà, xifra superior a la suma de tots els incendis que han tingut lloc a la província de Castelló en els tres últims anys. L’incendi, que de moment està controlat però no extingit, converteix el 2016 en el tercer any més catastròfic de l’última dècada, juntament amb el 2010.

Una gran part de la xifra es completa amb dos incendis declarats durant el mes passat a les localitats de Bolbait i Carcaixent. Segons les dades de l’Agència Valenciana de Resposta a les Emergències es van cremar 1.535 hectàrees a Bolbait i a Carcaixent el perímetre afectat va superar les 1.200 hectàrees.

La xifra de la superfície calcinada en l’última dècada és aclaparadora. Des del 2007, s’han cremat arreu de la Comunitat 87.231 hectàrees. Pel que fa al nombre d’incendis, la xifra ascendeix a 3.812 en 10 anys, segons les dades del Ministeri de l’Interior.

El pitjor any per als incendis forestals va ser el 2012, en què es van cremar 57.532,69 hectàrees, fruit de 492 incendis. La Comunitat va cremar a causa de dos incendis principals: el de Cortes de Pallars, que va calcinar 28.643 hectàrees (5.041 d’arbratge i 23.602 de matoll), i el d’Andilla, també a la província de València, amb 19.940 (13.293 d’arbratge i 6.647 de matoll).

Entre tots dos focs es va cremar una superfície semblant a la província d’Andorra i més de la meitat de totes les hectàrees que s’havien cremat a Espanya l’any anterior. Tots dos incendis van afectar 9 municipis i li va costar la vida a un pilot després de l’accident de dos helicòpters que treballaven a la zona de Cortes. El 2008 va ser, per contra, l’any que menys superfície es va cremar, amb 743 hectàrees consumides pel foc.

El 2007, segon any més greu en els incendis pel que fa a la superfície afectada, les flames van afectar 8.208 hectàrees. Dels 379 incendis declarats, el més greu va ser el de la localitat castellonenca de les Useres, que va afectar més de 5.500 hectàrees, un dels històrics més greus.

El 2010, semblant a enguany quant a superfície calcinada, es van perdre 5.617,12 hectàrees a causa de les flames. Els focs més greus van ser els de Rafelguaraf (València), que va afectar 2.000 hectàrees, i el de la comarca de la Vall d’Albaida (València), a les localitats d’Ontinyent i Bocairent, que va afectar la línia ferroviària entre Xàtiva i Alcoi i en què es van mobilitzar 400 efectius de la Unitat Militar d’Emergència (UME).

Etiquetas
stats