El deute històric amb la Comunitat Valenciana ja puja a 16.000 milions d’euros

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presentat aquest dimarts el primer document sobre la proposta de finançament fet des de la Comunitat Valenciana per a tot Espanya, una característica que el cap del Consell considera “fonamental”, perquè, com ha dit “ja no caben més pedaços per al finançament autonòmic”.

“S’ha acabat la política de pedaços permanents que s’ha fet els últims anys i que ha contribuït a la situació de profundes asimetries a l’hora de rebre els distints serveis públics que viu hui Espanya”, ha assegurat.

De la mateixa manera, el cap del Consell ha apuntat la necessitat de revisar el sistema foral del País Basc i Navarra, alhora que elevava a 16.000 milions d’euros el deute històric de l’Estat amb la Comunitat Valenciana a causa de l’infrafinançament davant dels 13.000 comptabilitzats fins al 2012. El president s’ha referit una altra vegada al quitament de 40.000 milions, que es corresponen amb el deute de la Generalitat, per a contrarestar el deute històric.

Per acabar amb aquesta situació, Puig ha presentat “un model plantejat des de la perspectiva de la igualtat” i ha presentat els valencians com “una via per a la solució del problema del finançament d’Espanya no sols en allò que afecta els nostres recursos i les nostres necessitats, sinó que fem un plantejament general per a Espanya des de la Comunitat”, ha explicat.

Ximo Puig ha mantingut una reunió de treball amb el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, altres membres d’aquesta Conselleria i la resta d’experts que han treballat “en la gran reivindicació dels valencians i element fonamental del treball polític d’aquest temps”.

Dotze principis

La proposta presentada es fonamenta en dotze principis que inspiren aquest model de finançament nou. En primer lloc, l’autonomia d’ingressos i despeses; l’equitat horitzontal que garantisca el mateix accés als serveis fonamentals a tots els ciutadans de diferents territoris i la solidaritat que els serveis siguen garantits al marge del nivell de renda.

A més, s’aposta per l’ordinalitat per a permetre la convergència dels recursos per capita dels diferents territoris sense alterar l’ordenació de les comunitats autònomes. També es busca la responsabilitat fiscal d’aquest davant dels seus ciutadans així com també la suficiència que permeta la distribució de les fonts d’ingressos entre les administracions d’acord amb les funcions encomanades.

El model també tracta d’assegurar la garantia del benestar, que afavorisca el manteniment dels serveis bàsics, sanitaris, educatius i socials. Aposta per l’estabilitat compatible amb el creixement econòmic, la sostenibilitat financera a llarg termini, la lleialtat institucional entre administracions, la senzillesa del model per a facilitar-ne la comprensió i finalment, la transparència. “Aquests són els dotze punts bàsics i filosòfics en què s’orienta la reforma”, ha indicat el president.

El president ha ressaltat que “aquest model és clarament social”, es tracta d’una proposta que aposta principalment per la seguretat i la garantia dels drets fonamentals dels ciutadans. Açò, segons ha concretat, es tradueix en la creació d’un fons “semblant a l’actual fons de pensions, perquè en moments de creixement del cicle econòmic puga estalviar a fi que en el futur no s’hagen de retallar els serveis fonamentals dels ciutadans”. Es tracta d’una aportació singular d’aquest model que contribuiria a garantir l’estabilitat de l’estat del benestar.

Participació de les comunitats autònomes

Una altra de les aportacions d’aquesta proposta valenciana que ha estat subratllada pel president Puig ha sigut “la governança federal del sistema de finançament”. Aquest model reivindica la participació de les comunitats autònomes tant en l’Agència Tributària com en totes les decisions que afecten aquestes institucions. En aquest sentit, ha criticat que “no es pot decidir unilateralment pel Govern d’Espanya quina part del dèficit s’endossa a cada administració”. “Les comunitats autònomes han de ser un actor actiu i no simplement rebre les directrius del Govern d’Espanya”, ha afegit.

Ximo Puig ha recordat que hi ha una gran base d’acord a la Comunitat en aquest assumpte i el document que conté aquesta proposta s’enviarà a tots els agents socials que van subscriure el manifest per un finançament just.

Finalment el cap del Consell ha afegit que cal reequilibrar les aportacions de totes les autonomies “tinguen el sistema que tinguen”. “Per això és exigible que hi haja una avaluació i que se sàpia què és el que cada un aporta en condicions d’igualtat i equitat” per a evitar situacions de deute històric com la que s’està produint actualment a la Comunitat Valenciana “on hi ha entre 15.000 i 16.000 milions de deute històric” de l’Estat amb aquesta autonomia.

Un model basat en tres trams de recursos

Durant la seua intervenció, el president Puig ha recordat que la proposta valenciana de model de finançament s’estructura al voltant de tres trams de recursos: un tram de garantia del nivell mínim dels serveis públics fonamentals, un tram de suficiència competencial autonòmica i un tram d’autonomia.

El president Puig hi ha assenyalat que el primer dels trams ha de garantir l’accés de tots els espanyols al mateix nivell de serveis en sanitat, en educació i en prestacions socials. El segon hauria de dotar amb suficiència financera la resta de les competències autonòmicament establides en els estatuts, com ara l’impuls econòmic, el medi ambient, les infraestructures, la cultura, l’habitatge. I el tercer ha de permetre a les diferents comunitats autònomes un espai fiscal propi per a decidir els nivells impositius.

En el sistema de finançament proposat convé introduir tres instruments complementaris: en primer lloc, instruments de desenvolupament rural per a finançar les polítiques de creixement i promoure la convergència mitjançant recursos aportats pel Fons de Compensació Interterritorial dels Pressupostos Generals de l’Estat o els Fons Estructurals Europeus. Aquests fons seran de gestió íntegrament estatal.

En segon lloc, un instrument de reequilibri financer, que permeta a les comunitats que han acumulat deutes per l’infrafinançament experimentat acordar-ne amb l’Estat el reconeixement. Finalment, la revisió de les contribucions forals a les càrregues de l’Estat, calculant-les de manera que facen compatible la singularitat institucional amb els principis d’equitat, solidaritat interterritorial i transparència.