L'exministre Valeriano Gómez i un altre exalt càrrec socialista se sumen a la guerra contra el rescat dels hospitals privatitzats

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la consellera de Sanitat, Carmen Montón, han convertit el rescat de les concessions sanitàries que el PP va privatitzar en un dels objectius de la legislatura i un dels resultats que brindaran als seus votants. L'1 d'abril del 2018 caduca la primera d'aquestes concessions i la guerra entre l'empresa beneficiària, Ribera Salud, i la Generalitat porta mesos lliurant-se en els mitjans de comunicació i els jutjats.

En aqueixa contesa a cara de gos, l'empresa Ribera Salud -participada al 50% pel Banc Sabadell i la nordamericana Centene- i especialment el seu director general, Alberto de Rosa, no han escatimat recursos i estratègies. L'última, la presentació del llibre La gobernanza de la salud pública. Excelencia o ideologia, en el qual importants càrrecs socialistes i economistes defensen la privatització sanitària en general i la no reversió de les concessions sanitàries a la Comunitat Valenciana en particular. L'estratègia ataca la línia de flotació dels socialistes, ja que persones properes o membres del seu partit se n'ixen de la línia marcada per Montón i Puig.

El llibre ha sigut impulsat per Ramiro Aurín, president de l'Asociación para la Excelencia d elos Servicios Públicos, i Ribera Salud es va comprometre a adquirir molts dels exemplars de l'obra per a facilitar la seua edició. La introducció la realitza Enrique Linde Paniagua, exsotssecretari de Cultura amb Felipe González, i hi participa també l'exministre de Treball amb José Luis Rodríguez Zapatero Valeriano Gómez. Gómez ja ha visitat la Comunitat Valenciana en una altra ocasió per a defensar el model dels hospitals privatitzats convidat per Ribera Salud.

El llibre està coordinat per Ramón Tamames i s'hi defensa la tesi que el rescat dels hospitals privatitzats és fruit de l'“ona de populisme” i del “sectarisme” polític. Tamames defensa que la Sindicatura de Comptes de la Generalitat ha realitzat un informe en el qual conclou que el model Alzira de gestió és un 20% més barat que el públic.

Per la seua banda, Alberto de Rosa ha assegurat en la seua intervenció en la presentació del llibre que durant el procés de rescat de les concessions “mai sno 'havia intentat desprestigiar tant la col·laboració public-privada”. Per a De Rosa hi ha en l'actualitat models de col·laboració “bons i dolents”, en referència a altres concessions o concerts entre l'administració autonòmica i el sector privat.

L'exministre de Treball i exsindicalista Valeriano Gómez critica el rescat perquè considera que “apareixen un conjunt de problemes que en la perspectiva laboral poden arribar a qüestionar no solament la virtualitat del rescat sinó la pròpia viabilitat del model concessional com a instrument de la política pública”. L'exministre arriba a alertar d'un possible cas de “successió empresarial” en el pas de la gestió privatitzada a la pública. El rescat valencià del model Alzira és el primer intent de reversió en el sistema sanitari a Espanya.

Gómez assegura que els problemes més grans que es trobarà Sanitat serà amb l'assumpció del personal de Ribera Salud per la conselleria. Per a això s'utilitzarà la contractació de l'“indefinit no fix”, figura legal sobre la qual l'exministre posa molts interrogants. També dubta que el rescat complisca amb la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària. De moment, ni sindicats ni el Govern central han posat problemes al final de la concessió, que caduca el 31 de març del 2018.

Per la seua banda, Enrique Linde en la introducció del llibre defensa que el sistema privat sanitari ha evitat “el col·lapse” del públic. Per a l'ex alt càrrec socialista -també expresident del cnsell d'administració de Ràdio Televisió Valenciana-, el rescat suposaria un inassumible increment del deute públic. “Aquesta solució ni seria acceptada per la UE ni convé a l'interès general”, afirma.

En opinió de Linde, el model Alzira hauria d'analitzar-se “sense prejudicis ideològics no emparats per la nostra Constitució”. “Si la nostra ha de ser una època d'innovacions organitzatives no han de menysprear-se les variades fórmules col·laboratives que permet el nostre ordenament jurídic, entre elles les concessionales”, apunta.

Per a aquest exalt càrrec socialista i advocat, les administracions públiques sanitàries “lluny de qualsevol dogmatisme han de ser extraordinàriament pragmàtiques per a aconseguir l'objectiu constitucional de la protecció de la salut sense tornar a vells models intervencionistes que establien línies roges entre allò públic i allò privat, conduïts per dogmatismes que marginen els interessos dels ciutadans”.