La justícia avala el rescat públic de l’hospital d’Alzira: “És el final lògic d’un contracte”
L’ofensiva judicial iniciada fa quasi un any per Ribera Salud per a tractar de frenar o retardar el procés de reversió de l’hospital d’Alzira impulsat per la Conselleria de Sanitat per a tornar la seua gestió al sistema públic valencià no ha trobat fins ara suport legal.
Fonts del departament que dirigeix Carmen Montón han informat que els sis recursos presentats per la companyia s’han desestimat, per la qual cosa, tret que hi haja cap imprevist, el centre sanitari tornarà a ser 100% públic a partir de l’1 d’abril, data en què acaba el contracte de la concessió.
Així, tres dels recursos de la companyia que dirigeix Alberto de Rosa han anat enfocats contra la decisió de la Conselleria de no prorrogar el contracte i tres més contra les normes de reversió (les instruccions i la sol·licitud d’informació traslladada a l’empresa per a planificar la transició al control públic).
Sobre la petició de l’empresa perquè es desestime la decisió de Sanitat de no prorrogar el contracte, les sentències indiquen que “tots els perjudicis irreparables a què fa referència l’actora no es justifiquen” ja que “no es produeixen perjudicis de reparació impossible o difícil, ni s’acredita la pèrdua de llocs de treball o el desmantellament de l’estructura organitzativa del centre”.
Pel que fa a la ponderació d’interessos en joc, els jutjats rebutgen que la pretensió de l’empresa beneficie l’interés públic.
En això insisteix el jutge quan desestima el recurs contra la decisió de no revocar la no pròrroga. “L’administració demandada ja ha iniciat un pla de treball per a la reversió, per la qual cosa no s’aprecia que haja de prevaldre l’interés de la part actora davant de l’interés general”, diu una de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
Pel que fa als tres recursos desestimats per a suspendre cautelarment les normes de reversió i, amb això, el rescat públic de l’hospital, en essència el TSJCV considera que no sols és normal que s’establisquen unes normes de reversió amb sol·licitud d’informació, sinó que era totalment previsible que ho fera per tal com el contracte té caducitat i aquest procediment s’inclou en els plecs de condicions com a pas previ a la reversió, una vegada acabat el contracte.
En concret, la interlocutòria del 27 d’abril de 2017 diu textualment que hi ha “una circumstància que cap de les parts, més enllà de les seues dissensions, poden oblidar i és que l’extraordinària complexitat de l’acte de la reversió no sols és el final lògic d’un contracte que va nàixer amb el mateix predeterminat, sinó que –per això– no es tracta d’una situació sobrevinguda, inesperada, improbable o impossible, sinó previsible i certa en la seua realitat, la qual cosa no s’altera pel fet que haguera pogut acordar-se una pròrroga que, en qualsevol cas i depenent de la concurrència de voluntats, mai no és segura, sinó més aïna al contrari”.
Fonts de Sanitat han comentat que algunes de les sentències són referents a peticions de paralitzacions cautelars del procés de reversió que s’han desestimat, però que faltaria la sentència definitiva sobre el fons de la qüestió (legalitat de normes de reversió i de no prorrogar el contracte), que en tot cas, és molt poc probable que arribe abans de l’1 d’abril.
A més d’aquests recursos, Ribera Salud ha interposat quasi mig centenar més de procediments judicials des que Sanitat va anunciar la intenció de rescatar per a la gestió pública l’hospital d’Alzira.
